Relleus de l'Arc de Constantí en Roma, en els quals s'aprecia la presència de varis signifers portant varis signa de centúries.

El signifer era en les unitats d'infanteria de l'eixèrcit romà un suboficial encarregat de portar el signum o ensenya de cada centúria.

La seua categoria era la de mills principalis i era elegit pel seu valor, domini de l'ofici militar i honradea. Per això, també se li encomanava la custòdia de la caixa d'aforros de la seua centúria, que, unida a les del restant de les centúries, es custodiava en el aedes o capella dels principia del campament de l'unitat, capella en la qual es trobaven els estandarts de cada legió o cohorte auxiliar quan no eixien les tropes al camp.

Dins de cada centúria, el signifer depenia del centurio a través del optio. Podia ascendir a optio o be, en les legions a aquilifer o portador del aquila, la principal ensenya de l'unitat, o a imaginifer, portador del retrat de l'emperador, i en les unitats auxiliars a vexillarius o portador del vexillum o bandera de l'unitat.

Els signifers a soles varen desaparéixer en la dissolució de l'eixèrcit romà, en el sigle V en occident, i baix Justinià en orient.

EquipamentEditar

 
Epitafi de Pintaius Pedicili F, que va ser signifer de la Cohors V Asturum a mitan sigle I.

Un signifer utilisava un equip similar al d'atres soldats, pero es distinguia d'ells en alguns detalls, i aixina el seu equip durant l'Alt Imperi constava de:

  • el signum o estandart de la centúria, que estava format per un asta de fusta decorada en discs metàlics o phalerae, que podien indicar be el número de la centúria de la cohorte -d'un a sis- be les condecoracions colectives obtingudes per la centúria, un cartell en el qual indicava l'unitat a la qual pertanyia -p. eix.- COH IV PRAET, LEG XX VV, COH V AST-, i culminava en una llança en les unitats auxiliars o en una mà oberta o signum en les legions i cohortes pretorianes.
  • un elm recobert en una pell d'animal totèmic com el llop -lo més corrent- un orso, un rabosot o un lleó -animal d'Hércules-, i este tipo de caixco era específic dels signifers
  • un subarmalis de cuiro
  • una lorica hamata de ferro
  • un gladius en la seua baïna a la dreta
  • brachae o pantalons de llana
  • caligae o botes clauetejades en la sola

Vore tambéEditar

BibliografiaEditar

  • Y. Le Bohec, El ejército romano: instrumento para la conquista de un imperio, Ed. Ariel, Barcelona, 2004, ISBN 84-344-6723-2 978-84-344-6723-1
  • A. Goldsworthy, El ejército romano, Ed. Akal, Madrit 2005, ISBN 84-460-2234-6, 978-84-460-2234-6

Enllaços externsEditar

Commons