Diferència entre les revisions de "Sistema digestiu"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'termes' a 'térmens')
m
Llínea 1: Llínea 1:
 +
[[File:Sistema Digestivo y gastrico.jpg|thumb|Sistema Digestiu]]
 +
 
En els organismes animals, l{{'}}'''aparell digestiu''' és el sistema d'òrguens que transforma els [[aliment]]s en substàncies simples en un procés nomenat '''[[digestió]]'''. Sistema i aparell són térmens que s'utilisen a les ciències biològiques per designar el conjunt d'òrguens que realisen una funció comuna. Es diferencien en que el sistema agrupa òrguens homogenis i l'aparell, heterogenis; no obstant, estes denominacions s'usen indistintament, encara que la tendència és a amprar la [http://bvs.sld.cu/revistas/ems/vol18_3_04/ems05304.htm paraula sistema.]</ref> Un cop realisada la digestió, l'organisme pot absorbir estes substàncies i fer-les servir en l'obtenció d'energia i en el manteniment del cos.  
 
En els organismes animals, l{{'}}'''aparell digestiu''' és el sistema d'òrguens que transforma els [[aliment]]s en substàncies simples en un procés nomenat '''[[digestió]]'''. Sistema i aparell són térmens que s'utilisen a les ciències biològiques per designar el conjunt d'òrguens que realisen una funció comuna. Es diferencien en que el sistema agrupa òrguens homogenis i l'aparell, heterogenis; no obstant, estes denominacions s'usen indistintament, encara que la tendència és a amprar la [http://bvs.sld.cu/revistas/ems/vol18_3_04/ems05304.htm paraula sistema.]</ref> Un cop realisada la digestió, l'organisme pot absorbir estes substàncies i fer-les servir en l'obtenció d'energia i en el manteniment del cos.  
  

Revisió de 19:16 31 maig 2015

Sistema Digestiu

En els organismes animals, l'aparell digestiu és el sistema d'òrguens que transforma els aliments en substàncies simples en un procés nomenat digestió. Sistema i aparell són térmens que s'utilisen a les ciències biològiques per designar el conjunt d'òrguens que realisen una funció comuna. Es diferencien en que el sistema agrupa òrguens homogenis i l'aparell, heterogenis; no obstant, estes denominacions s'usen indistintament, encara que la tendència és a amprar la paraula sistema.</ref> Un cop realisada la digestió, l'organisme pot absorbir estes substàncies i fer-les servir en l'obtenció d'energia i en el manteniment del cos.

  • La boca: conté les dents, que mosseguen i masteguen el menjar. La llengua barreja els aliments en saliva i els empeny cap a la gola.
  • L'esòfag: servix de conducte de pas per als aliments entre la gola i l'estómac. Un cop ha arribat a l'esòfag, el menjar passa automàticament a l'estómac.
  • L'estómac: tritura i barreja els aliments en substàncies àcides i digestives nomenades enzimes.
  • El pàncrees: produïx els enzimes que faciliten la transformació dels aliments.
  • El fege: produïx i llibera substàncies digestives a l'intestí prim. També almagasena sucres i els llibera a la sanc segons les necessitats de l'organisme.
  • L'intestí prim: és un tubo llarc i prim, de més de 5 m de llongitut. En ell es produïx la major part del procés de la digestió i de l'absorció dels aliments. Les enzimes lliberades degraden el menjar. L'intestí prim desemboca a l'intestí gros.
  • L'intestí gros: és un tubo ample d'1,5 m de llongitut, situat a l'abdomen. A través de l'intestí gros s'absorbix l'aigua i les substàncies químiques útils. El material sobrant és impulsat i excretat per l'ano.

Referències