Diferència entre les revisions de "Sofre"
m |
|||
| (No es mostren 6 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | [[File:Sulfur - El Desierto mine, San Pablo de Napa, Daniel Campos Province, Potosí, Bolivia.jpg|thumb|250px|right|<center>Sofre</center>]] |
El '''sofre''' (del [[llatí]] ''sûlphûre'') és un element metaloide que en la seua ordinària forma és de color [[groc]] clar, es trenca fàcilment, insípit i que crema en flama [[blau|blava]] que produïx un gas d'olor sofocant. | El '''sofre''' (del [[llatí]] ''sûlphûre'') és un element metaloide que en la seua ordinària forma és de color [[groc]] clar, es trenca fàcilment, insípit i que crema en flama [[blau|blava]] que produïx un gas d'olor sofocant. | ||
El seu símbol és S i el seu número atòmic és 32. | El seu símbol és S i el seu número atòmic és 32. | ||
| + | |||
| + | El sofre es troba en forma nativa en regions volcàniques i en les seues formes reduïdes formant sulfur i sulfosales o be en les seues formes oxidades com a sulfat. És un element químic essencial constituent dels aminoàcits cisteina i metionina i, per tant, necessari per a la síntesis de [[proteïnes]] presents en tots els organismes vius. S'usa principalment com a fertilisant, pero també en la fabricació de pólvora, laxants, fòsfors i insecticida. | ||
| + | |||
| + | == Característiques principals == | ||
| + | Este no metal té un color [[Groc|groguenc]] fort, [[Marró|amarronat]] o [[vert]] [[Taronja (color)|taronja]] i ardix en flama de color [[blau]], desprenent diòxit de sofre. És insoluble en [[aigua]], pero es dissol en disulfur de [[carbono]] i bencé. És multivalent, i són comuns els estats d'oxidació -2, +2, +4, +6. | ||
| + | |||
| + | En tots els estats (sòlit, líquit i gaseós): segons els químics presenta formes alotrópiques les relacions de les quals no són completament conegudes. Les estructures cristalines més comunes són l'octaedre ortorròmbic (sofre α) i el prisma monoclínic (sofre β), sent la temperatura de transició d'una a una atra de 96 °C; en abdós casos el sofre es troba formant molècules de S8 en forma d'anell, i és la diferent disposició d'estes molècules la que provoca les distintes estructures cristalines. A temperatura ambiente, la transformació del sofre monoclínic en ortorròmbic, és més estable i molt llenta. | ||
| + | |||
| + | == Aplicacions == | ||
| + | El sofre s'usa en multitut de processos industrials, com la producció d'àcit sulfúric per a bateries, la fabricació de pólvora i el vulcanisat del caucho. | ||
| + | |||
| + | Els sulfitos s'usen per a blanquejar el [[paper]] i en fòsfors. El tiosulfat de sodi o amoni s'ampra en l'indústria fotogràfica com «fixador», ya que dissol el bromur d'[[argent]]; i el sulfat de [[magnesi]], té usos diversos com laxant, exfoliant, o suplement nutritiu per a plantes. | ||
| + | |||
| + | També el sofre s'ampra en l'indústria enológica com antisèptic. Un dels seus principals usos és com a anhídrit sulfurós. | ||
| + | |||
| + | El sofre té usos com a fungicida i en la manufactura de fosfat fertilisants comuns. | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * [https://books.google.es/books?id=01uOcTvyNuIC&pg=PA932&dq=azufre+es+un+elemento+qu%C3%ADmico&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwiz9b-UtYjmAhV9AWMBHZI2CggQ6AEINzAC#v=onepage&q=azufre%20es%20un%20elemento%20qu%C3%ADmico&f=false Alfabético temática Invicta. Editorial Norma. ISBN 978-958-04-5870-8] | ||
| + | * [https://repositorio.uchile.cl/bitstream/handle/2250/113359/Estudio-de-oxidacion-de-azufre-elemental-con-sulfolobus-metallicus-a-67-C.pdf?sequence=3 Pacheco-Arias, R. E. (2013). Estudio de la Oxidación Elemental con Sulfolobus Metallicus a 67ºC. Universidad de Chile. Santiago de Chile, 2013] | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Stanier, Roger Y.; Villanueva, Julio R. (1996-09). Microbiología. Reverte. ISBN 978-84-291-1868-1 | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | + | {{Commonscat|Native sulfur}} | |
| + | |||
| + | {{DGLV|Sofre}} | ||
Última revisió del 12:19 19 nov 2023
El sofre (del llatí sûlphûre) és un element metaloide que en la seua ordinària forma és de color groc clar, es trenca fàcilment, insípit i que crema en flama blava que produïx un gas d'olor sofocant.
El seu símbol és S i el seu número atòmic és 32.
El sofre es troba en forma nativa en regions volcàniques i en les seues formes reduïdes formant sulfur i sulfosales o be en les seues formes oxidades com a sulfat. És un element químic essencial constituent dels aminoàcits cisteina i metionina i, per tant, necessari per a la síntesis de proteïnes presents en tots els organismes vius. S'usa principalment com a fertilisant, pero també en la fabricació de pólvora, laxants, fòsfors i insecticida.
Característiques principals[editar | editar còdic]
Este no metal té un color groguenc fort, amarronat o vert taronja i ardix en flama de color blau, desprenent diòxit de sofre. És insoluble en aigua, pero es dissol en disulfur de carbono i bencé. És multivalent, i són comuns els estats d'oxidació -2, +2, +4, +6.
En tots els estats (sòlit, líquit i gaseós): segons els químics presenta formes alotrópiques les relacions de les quals no són completament conegudes. Les estructures cristalines més comunes són l'octaedre ortorròmbic (sofre α) i el prisma monoclínic (sofre β), sent la temperatura de transició d'una a una atra de 96 °C; en abdós casos el sofre es troba formant molècules de S8 en forma d'anell, i és la diferent disposició d'estes molècules la que provoca les distintes estructures cristalines. A temperatura ambiente, la transformació del sofre monoclínic en ortorròmbic, és més estable i molt llenta.
Aplicacions[editar | editar còdic]
El sofre s'usa en multitut de processos industrials, com la producció d'àcit sulfúric per a bateries, la fabricació de pólvora i el vulcanisat del caucho.
Els sulfitos s'usen per a blanquejar el paper i en fòsfors. El tiosulfat de sodi o amoni s'ampra en l'indústria fotogràfica com «fixador», ya que dissol el bromur d'argent; i el sulfat de magnesi, té usos diversos com laxant, exfoliant, o suplement nutritiu per a plantes.
També el sofre s'ampra en l'indústria enológica com antisèptic. Un dels seus principals usos és com a anhídrit sulfurós.
El sofre té usos com a fungicida i en la manufactura de fosfat fertilisants comuns.
Referències[editar | editar còdic]
- Alfabético temática Invicta. Editorial Norma. ISBN 978-958-04-5870-8
- Pacheco-Arias, R. E. (2013). Estudio de la Oxidación Elemental con Sulfolobus Metallicus a 67ºC. Universidad de Chile. Santiago de Chile, 2013
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Stanier, Roger Y.; Villanueva, Julio R. (1996-09). Microbiología. Reverte. ISBN 978-84-291-1868-1
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Sofre.
