Canvis

3 bytes afegits ,  18:16 10 jun 2013
m
Text reemplaça - ']]''' a ']] '''
Llínea 6: Llínea 6:  
| image_mapa = 250px-Location Sudan AW.png
 
| image_mapa = 250px-Location Sudan AW.png
 
| lema_nacional =''al-Nadir Nila'' <br />([[Idioma àrap|àrap]]: «''La victòria és nostra''»)
 
| lema_nacional =''al-Nadir Nila'' <br />([[Idioma àrap|àrap]]: «''La victòria és nostra''»)
| himne_nacional =نحن جند الله جند الوطن ''[[Nahnu yund Allah yund al-watan]]'' <br />(«''Som l'eixercit de Deu, l'eixercit de la pàtria''»)
+
| himne_nacional =نحن جند الله جند الوطن ''[[Nahnu yund Allah yund al-watan]] '' <br />(«''Som l'eixercit de Deu, l'eixercit de la pàtria''»)
 
| capital =[[Jartum]]
 
| capital =[[Jartum]]
 
| capital_població =1.974.647 ([[2005]] est.)
 
| capital_població =1.974.647 ([[2005]] est.)
Llínea 60: Llínea 60:  
L'any anterior a l'independència, en [[1955]], els sudanesos del sur s'embarcaren en la [[Primera Guerra Civil Sudanesa]].
 
L'any anterior a l'independència, en [[1955]], els sudanesos del sur s'embarcaren en la [[Primera Guerra Civil Sudanesa]].
   −
Les eleccions foren celebrades en abril de [[1965]], pero Sudan va tindre una série de governs que van ser incapaços d'acceptar una [[constitució]] permanent o solucionar problemes com el faccionalisme, l'estancament econòmic, i la dissidència ètnica. Molts dels conflictes ètnics naixen entre els habitants del nort (àraps musulmans que representen el 93% dels habitants del Sudan) i els del sur (africans cristians i animistes, el 7%), degut també a un fort element econòmic en quant a les regions, ya que durant el règim colonial britànic, l'atenció es centrà en la colònia del nort. L'insatisfacció va acabar en un segon colp militar el [[25 de maig]] de [[1969]]. El líder del colp, el musulmà coronel [[Gaafar Muhammad Nimeiri]], es convertí en primer ministre, i el nou règim va abolir el parlament i illegalisà tots els partits polítics. Seguiren molts anys de conflictes militars entre el govern sudanés, que estava de part dels ''[[yanyawid]]'' àraps musulmans del nort, contra els no musulmans en el sur.
+
Les eleccions foren celebrades en abril de [[1965]], pero Sudan va tindre una série de governs que van ser incapaços d'acceptar una [[constitució]] permanent o solucionar problemes com el faccionalisme, l'estancament econòmic, i la dissidència ètnica. Molts dels conflictes ètnics naixen entre els habitants del nort (àraps musulmans que representen el 93% dels habitants del Sudan) i els del sur (africans cristians i animistes, el 7%), degut també a un fort element econòmic en quant a les regions, ya que durant el règim colonial britànic, l'atenció es centrà en la colònia del nort. L'insatisfacció va acabar en un segon colp militar el [[25 de maig]] de [[1969]]. El líder del colp, el musulmà coronel [[Gaafar Muhammad Nimeiri]], es convertí en primer ministre, i el nou règim va abolir el parlament i illegalisà tots els partits polítics. Seguiren molts anys de conflictes militars entre el govern sudanés, que estava de part dels ''[[yanyawid]] '' àraps musulmans del nort, contra els no musulmans en el sur.
    
El dit conflicte va durar dèsset anys des de [[1955]], fins que en [[1972]] es firmà l'[[Acort d'Addis Abeba]] que va posar fi a la guerra civil entre el nort i el sur i va permetre cert grau d'autonomia. El dit acort supongué un lapsus de deu anys en la guerra civil.
 
El dit conflicte va durar dèsset anys des de [[1955]], fins que en [[1972]] es firmà l'[[Acort d'Addis Abeba]] que va posar fi a la guerra civil entre el nort i el sur i va permetre cert grau d'autonomia. El dit acort supongué un lapsus de deu anys en la guerra civil.
   −
En setembre de [[1983]], el llavors president [[Yaafar Numeiri]], creà un estat federal que incloïa els tres estats federals en [[Sudan del Sur]]. Pero més tart introduí la llei de la ''[[sharia]]'' i va dissoldre els tres estats federals del sur, lo qual va provocar la [[Segona Guerra Civil Sudanesa]].
+
En setembre de [[1983]], el llavors president [[Yaafar Numeiri]], creà un estat federal que incloïa els tres estats federals en [[Sudan del Sur]]. Pero més tart introduí la llei de la ''[[sharia]] '' i va dissoldre els tres estats federals del sur, lo qual va provocar la [[Segona Guerra Civil Sudanesa]].
    
A causa de l'escassea de combustible i pa, una insurgència creixent en el sur, la [[sequia]] i la [[fam canina]], es va produir entre [[1984]] i [[1985]] un atre colp militar dirigit pel general [[Suwar al-Dahab]], que restaurà un govern civil. No obstant la guerra civil es va intensificar i l'economia continuava deteriorant-se. En [[1989]] el general [[Omar el-Bashir]] es va convertir en president i cap d'estat, primer ministre i cap de les forces armades.
 
A causa de l'escassea de combustible i pa, una insurgència creixent en el sur, la [[sequia]] i la [[fam canina]], es va produir entre [[1984]] i [[1985]] un atre colp militar dirigit pel general [[Suwar al-Dahab]], que restaurà un govern civil. No obstant la guerra civil es va intensificar i l'economia continuava deteriorant-se. En [[1989]] el general [[Omar el-Bashir]] es va convertir en president i cap d'estat, primer ministre i cap de les forces armades.