Canvis

El '''surrealisme''', també conegut com '''suprarealisme''' o '''superrealisme''' (del [[francès]] ''surréalisme''), és el moviment d'[[avantguardes artístiques|avantguarda]] més important del període d'entreguerres, i molt possiblement el més influent de tots ells. Va ser creat el [[1924]] a partir, i al voltant del [[Manifest surrealista]] d'[[André Breton]], el seu guia espiritual.

El '''surrealisme''', també conegut com '''suprarealisme''' o '''superrealisme''' (del [[francés]] ''surréalisme''), és el moviment de [[vanguardes artístiques|vanguarda]] més important del periodo d'entreguerres, i molt possiblement el més influent de tots ells. Fon creat en [[1924]] a partir, i al voltant del [[Manifest surrealiste]] d'[[André Breton]], el seu guia espiritual.

== Introducció ==

== Introducció ==

Aquest moviment [[art|artístic]], intel·lectual i cultural en general s'orienta al voltant de la persecució de l'alliberament de la ment, emfatitzant les facultats [[imaginació|imaginatives]] i crítiques de l'[[inconscient]] i l'assoliment d'un estat diferent de, "més que" i més veritable que la realitat tangible i quotidiana: el "sur-real", per sobre de la realitat. Per a molts surrealistes, aquesta cerca de transcendir la realitat tangible i d'assolir-ne una que incorporés els elements de la imaginació i l'inconscient s'ha manifestat en l'intent de portar a terme una [[revolució]] personal, cultural, política i social, a vegades concebuda o descrita com una transformació completa de la vida a través de la llibertat, la poesia, l'amor i el sexe. En paraules d'[[André Breton]], generalment considerat el fundador del surrealisme: "la bellesa serà convulsiva o no ho serà". Diversos cops els adherents al surrealisme han militat en el [[comunisme]] i en l'[[anarquisme]] per avançar un canvi polític social i polític de termes radicals, amb l'argument que només quan les institucions del treball, la família i l'educació hagin estat transformades es podrà fer possible una participació general en el ''surreal''. Més recentment, alguns surrealistes s'han involucrat en el moviment [[feminisme|feminista]] i en activitats radicals de [[ecologisme|protecció del medi ambient]] per raons similars.

Este moviment [[art|artístic]], intelectual i cultural en general s'orienta al voltant de la persecució de la lliberació de la ment, emfatisant les facultats [[imaginació|imaginatives]] i crítiques de l'[[inconscient]] i l'assoliment d'un estat diferent de, "més que" i més veritat que la realitat tangible i quotidiana: el "sur-real", per damunt de la realitat. Per a molts surrealistes, esta busca de transcendir la realitat tangible i d'assolir una que incorpora-se els elements de l'imaginació i l'inconscient s'ha manifestat en l'intent de portar a terme una [[revolució]] personal, cultural, política i social, a voltes concebuda o descrita com una transformació completa de la vida a través de la llibertat, la poesia, l'amor i el sexe. En paraules d'[[André Breton]], generalment considerat el fundador del surrealisme: "la bellea serà convulsiva o no ho serà". Diverses vegades els adherents al surrealisme han militat en el [[comunisme]] i en l'[[anarquisme]] per a alvançar un canvi polític social i polític de térmens radicals, en l'argument que només quan les institucions del treball, la família i l'educació hagen segut transformades es podrà fer possible una participació general en el ''surreal''. Més recentment, alguns surrealistes s'han involucrat en el moviment [[feminisme|feministe]] i en activitats radicals de [[ecologisme|protecció del mig ambient]] per raons similars.

La paraula ''surreal'' és emprada a vegades amb la intenció de descriure [[juxtaposició|juxtaposicions]] inesperades o l'ús de [[non-sequitur|nonsequiturs]] en l'art o en el diàleg, particularment quan aquestes juxtaposicions són presentades com si fossin consistents. Aquestes interpretacions normalment són independents de la noció surrealista del terme i molts cops no hi tenen cap connexió directa, i són emprades tant en contexts formals com en informals. Aquest ús ha estat durament criticat pels surrealistes.

La paraula ''surreal'' és amprada a voltes en l'intenció de descriure [[yuxtaposició|yuxtaposicions]] inesperades o l'us de [[non-sequitur|nonsequiturs]] en l'art o en el diàlec, particularment quan estes yuxtaposicions són presentades com si foren consistents. Estes interpretacions normalment són independents de la noció surrealista del terme i moltes voltes no tenen cap conexió directa, i són amprades tant en contexts formals com en informals. Est us ha segut durament criticat pels surrealistes.

== Origen del terme ==

== Orige del terme ==

El poeta [[França|francès]] [[Guillaume Apollinaire]] fou qui primer parlà en termes de ''surrealisme'' i ''surrealista'', l'any 1917.

El poeta [[França|francés]] [[Guillaume Apollinaire]] fon qui primer parlà en termes de ''surrealisme'' i ''surrealiste'', en l'any [[1917]].

== Filosofia surrealista ==

== Filosofia surrealista ==

Aquesta emergí cap al començament dels anys vint, parcialment com una evolució del pensament propi del [[dadaisme]], amb l'escriptor [[França|francès]] Breton com el seu teorista principal en un inici.

Esta emergí cap a l'escomençament dels anys vint, parcialment com una evolució del pensament propi del [[dadaisme]], en l'escritor [[França|francés]] Breton com el seu teorisador principal en un inici.

Al manifest surrealista de Breton, publicat el 1924, es defineix el ''surrealisme'' com:

En el manifest surrealiste de Breton, publicat en [[1924]], es definix el ''surrealisme'' com:

'''Diccionari''': ''Surrealisme'', n. Pur automatisme psíquic, amb el qual es proposa d'expressar, tant verbalment com en l'escriptura, o per qualsevol altre mètode, el veritable mecanisme del pensament. El dictat del pensament en absència de qualsevol altre control exercit per la raó, fora de qualsevol preocupació estètica o moral.

'''Diccionari''': ''Surrealisme'', n. Pur automatisme síquic, en el qual es propon expressar, tant verbalment com en l'escritura, o per qualsevol atre mètodo, el verdader mecanisme del pensament. El dictat del pensament en absència de qualsevol atre control eixercit per la raó, fora de qualsevol preocupació estètica o moral.

'''Enciclopèdia''': ''Surrealisme''. ''Filosofia''. El surrealisme es basa en la creença en la realitat superior de certes formes d'associacions prèviament negades, en l'omnipotència del somni, durant el desinteressat joc del pensament.

'''Enciclopèdia''': ''Surrealisme''. ''Filosofia''. El surrealisme es basa en la credença en la realitat superior de certes formes d'associacions prèviament negades, en l'omnipotència del somi, durant el desinteressat joc del pensament.

[[Categoria:Surrealisme| ]]

[[Categoria:Surrealisme| ]]