83 706
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «El '''surrealisme''', també conegut com '''suprarealisme''' o '''superrealisme''' (del francès ''surréalisme''), és el moviment d'[[avantguardes artístiq...».
El '''surrealisme''', també conegut com '''suprarealisme''' o '''superrealisme''' (del [[francès]] ''surréalisme''), és el moviment d'[[avantguardes artístiques|avantguarda]] més important del període d'entreguerres, i molt possiblement el més influent de tots ells. Va ser creat el [[1924]] a partir, i al voltant del [[Manifest surrealista]] d'[[André Breton]], el seu guia espiritual.
== Introducció ==
Aquest moviment [[art|artístic]], intel·lectual i cultural en general s'orienta al voltant de la persecució de l'alliberament de la ment, emfatitzant les facultats [[imaginació|imaginatives]] i crítiques de l'[[inconscient]] i l'assoliment d'un estat diferent de, "més que" i més veritable que la realitat tangible i quotidiana: el "sur-real", per sobre de la realitat. Per a molts surrealistes, aquesta cerca de transcendir la realitat tangible i d'assolir-ne una que incorporés els elements de la imaginació i l'inconscient s'ha manifestat en l'intent de portar a terme una [[revolució]] personal, cultural, política i social, a vegades concebuda o descrita com una transformació completa de la vida a través de la llibertat, la poesia, l'amor i el sexe. En paraules d'[[André Breton]], generalment considerat el fundador del surrealisme: "la bellesa serà convulsiva o no ho serà". Diversos cops els adherents al surrealisme han militat en el [[comunisme]] i en l'[[anarquisme]] per avançar un canvi polític social i polític de termes radicals, amb l'argument que només quan les institucions del treball, la família i l'educació hagin estat transformades es podrà fer possible una participació general en el ''surreal''. Més recentment, alguns surrealistes s'han involucrat en el moviment [[feminisme|feminista]] i en activitats radicals de [[ecologisme|protecció del medi ambient]] per raons similars.
La paraula ''surreal'' és emprada a vegades amb la intenció de descriure [[juxtaposició|juxtaposicions]] inesperades o l'ús de [[non-sequitur|nonsequiturs]] en l'art o en el diàleg, particularment quan aquestes juxtaposicions són presentades com si fossin consistents. Aquestes interpretacions normalment són independents de la noció surrealista del terme i molts cops no hi tenen cap connexió directa, i són emprades tant en contexts formals com en informals. Aquest ús ha estat durament criticat pels surrealistes.
== Origen del terme ==
El poeta [[França|francès]] [[Guillaume Apollinaire]] fou qui primer parlà en termes de ''surrealisme'' i ''surrealista'', l'any 1917.
== Filosofia surrealista ==
Aquesta emergí cap al començament dels anys vint, parcialment com una evolució del pensament propi del [[dadaisme]], amb l'escriptor [[França|francès]] Breton com el seu teorista principal en un inici.
Al manifest surrealista de Breton, publicat el 1924, es defineix el ''surrealisme'' com:
'''Diccionari''': ''Surrealisme'', n. Pur automatisme psíquic, amb el qual es proposa d'expressar, tant verbalment com en l'escriptura, o per qualsevol altre mètode, el veritable mecanisme del pensament. El dictat del pensament en absència de qualsevol altre control exercit per la raó, fora de qualsevol preocupació estètica o moral.
'''Enciclopèdia''': ''Surrealisme''. ''Filosofia''. El surrealisme es basa en la creença en la realitat superior de certes formes d'associacions prèviament negades, en l'omnipotència del somni, durant el desinteressat joc del pensament.
[[Categoria:Surrealisme| ]]
== Introducció ==
Aquest moviment [[art|artístic]], intel·lectual i cultural en general s'orienta al voltant de la persecució de l'alliberament de la ment, emfatitzant les facultats [[imaginació|imaginatives]] i crítiques de l'[[inconscient]] i l'assoliment d'un estat diferent de, "més que" i més veritable que la realitat tangible i quotidiana: el "sur-real", per sobre de la realitat. Per a molts surrealistes, aquesta cerca de transcendir la realitat tangible i d'assolir-ne una que incorporés els elements de la imaginació i l'inconscient s'ha manifestat en l'intent de portar a terme una [[revolució]] personal, cultural, política i social, a vegades concebuda o descrita com una transformació completa de la vida a través de la llibertat, la poesia, l'amor i el sexe. En paraules d'[[André Breton]], generalment considerat el fundador del surrealisme: "la bellesa serà convulsiva o no ho serà". Diversos cops els adherents al surrealisme han militat en el [[comunisme]] i en l'[[anarquisme]] per avançar un canvi polític social i polític de termes radicals, amb l'argument que només quan les institucions del treball, la família i l'educació hagin estat transformades es podrà fer possible una participació general en el ''surreal''. Més recentment, alguns surrealistes s'han involucrat en el moviment [[feminisme|feminista]] i en activitats radicals de [[ecologisme|protecció del medi ambient]] per raons similars.
La paraula ''surreal'' és emprada a vegades amb la intenció de descriure [[juxtaposició|juxtaposicions]] inesperades o l'ús de [[non-sequitur|nonsequiturs]] en l'art o en el diàleg, particularment quan aquestes juxtaposicions són presentades com si fossin consistents. Aquestes interpretacions normalment són independents de la noció surrealista del terme i molts cops no hi tenen cap connexió directa, i són emprades tant en contexts formals com en informals. Aquest ús ha estat durament criticat pels surrealistes.
== Origen del terme ==
El poeta [[França|francès]] [[Guillaume Apollinaire]] fou qui primer parlà en termes de ''surrealisme'' i ''surrealista'', l'any 1917.
== Filosofia surrealista ==
Aquesta emergí cap al començament dels anys vint, parcialment com una evolució del pensament propi del [[dadaisme]], amb l'escriptor [[França|francès]] Breton com el seu teorista principal en un inici.
Al manifest surrealista de Breton, publicat el 1924, es defineix el ''surrealisme'' com:
'''Diccionari''': ''Surrealisme'', n. Pur automatisme psíquic, amb el qual es proposa d'expressar, tant verbalment com en l'escriptura, o per qualsevol altre mètode, el veritable mecanisme del pensament. El dictat del pensament en absència de qualsevol altre control exercit per la raó, fora de qualsevol preocupació estètica o moral.
'''Enciclopèdia''': ''Surrealisme''. ''Filosofia''. El surrealisme es basa en la creença en la realitat superior de certes formes d'associacions prèviament negades, en l'omnipotència del somni, durant el desinteressat joc del pensament.
[[Categoria:Surrealisme| ]]