Edició de «Tercera via del nacionalisme valencià»

La '''tercera via''' o el '''tercerviísme''' valencià és l'ideologia que intenta suplantar el rol llegítim que el [[valencianisme]] desempenya en la societat valenciana. Se podria dir que és una forma de parasitisme destructiu respecte al valencianisme. 

Existixen bàsicament dos formes de terceres vies: 
*Tercera via pancatalanista. 
*Tercera via nacionalista espanyola. 

Les dos copien actituts i elements tradicionals del valencianisme per a paréixer valencianistes i intentar substituir socialment ad estos; i les dos es beneficien mútuament ya que (al defendre principis contraposts) es donen sentit de ser l'una a l'atra.

== Tercera via pancatalanista ==
Esta corrent sorgix com una escissió interna dels pancatalanistes valencians, al vore l'escassa repercussió política i social que obtenia el pancatalanisme en [[Comunitat Valenciana|terres valencianes]]. Alguns pancatalanistes es donaren conte de que devien canviar de discurs i/o de formes si volien calar entre els valencians, aixina com de que lo més pràctic era adoptar algunes actituts i símbols tradicionalment típics del valencianisme (i tradicionalment rebujats pel pancatalanisme) sense renunciar del tot ad una doctrina pancatalanista o [[Joan Fuster|fusteriana]]. La tercera vía (és dir, ni pancatalanisme ni valencianisme, sino un punt mig entre estos), es basa puix en una incongruència doctrinal (per l'antagonia dels conceptes que aglutina), i es podria definir com un [[pancatalanisme]] maquillat de [[valencianisme]], que mescla tant símbols pancatalanistes (com la quatribarrada i les seues versions) com símbols valencianistes (com la Real Senyera i les seues versions).

El nomenat [[Estatut de Benicàssim]] pot ser considerat la primera plasmació de l'espirit tercerviíste.

Pertanyen ad este grup partits com el [[BNV|Bloc Nacionalista Valencià]] i [[República Valenciana (partit polític)|República Valenciana]], entre atres. Els principals punts que defenen estos partits, són la creació d'una constitució valenciana que permeta a la  [[Comunitat Valenciana]] organisar-se en una "República Valenciana" (federable en [[Catalunya]] i [[Illes Balears|Mallorca]]), i la normativisació i normalisació del [[valencià]], supeditat al [[català]]. Atre partit que podria ser considerat tercerviíste és [[Opció Nacionalista Valenciana]], puix diu estar en contra dels [[països catalans]], diu reivindicar l'independència del [[valencià]] respecte al [[català]], i l'us de les [[Normes del Puig]] de la [[RACV]]; pero utilisa les [[Normes de Castelló]] i accepta l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua|AVL]].

<gallery>

Image:Estelada roja.svg|<small>[[Estelada|Bandera pancatalanista socialista (o roja)]].
Image:Estelada blava.svg|<small>[[Estelada|Bandera pancatalanista original]].
Image:Flag of Catalonia.svg|<small>[[Quatribarrada]].
Image:Senyera valenciana preautonòmica.svg|<small>Bandera del [[Consell preautonòmic]] de Valéncia ([[1979]]).</gallery>

== Tercera via nacionalista espanyola ==

Representada per gent afí a [[España 2000]], [[Alianza Nacional]], la [[Falange Espanyola]], o el [[PPCV]]. Solen ser de dreta o [[ultradreta]]. Aquest tipu es donaria quan Franco arriba a Valencia va ordenar passejar-hi el Peno de la Conquesta per els carrers de la ciutat, simbol valencianista, amb la intenció politica de mostrar-se com un valencianisme, que faria dividir-se als valencianistes, per exemple Joan Garcia Sentandreu, personatge de caracter Falangista, es critic amb posicions Tercervíistes "Pancatalanistes" i fusterianes, fomentant la violencia i el maltractament, va esser president de Coalició Valenciana.
<gallery>

Image:Flag of Spain.png|<small>[[Bandera d'Espanya]].
Image:Flag_of_Spain_(1945_-_1977).svg|<small>[[Bandera preconstitucional]].
</gallery>

[[Categoria:Política de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Nacionalisme valencià]]