L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Edició de «Tercera via del nacionalisme valencià»

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 8: Llínea 8:
  
 
== Tercera via pancatalanista ==
 
== Tercera via pancatalanista ==
−
Esta corrent sorgix com una escissió interna dels pancatalanistes valencians, al vore l'escassa repercussió política i social que obtenia el pancatalanisme en [[Comunitat Valenciana|terres valencianes]]. Alguns pancatalanistes es donaren conte de que devien canviar de discurs i/o de formes si volien calar entre els valencians, aixina com de que lo més pràctic era adoptar algunes actituts i símbols tradicionalment típics del valencianisme (i tradicionalment rebujats pel pancatalanisme) sense renunciar del tot ad una doctrina pancatalanista o [[Joan Fuster|fusteriana]]. La tercera vía (és dir, ni pancatalanisme ni valencianisme, sino un punt mig entre estos), es basa puix en una incongruència doctrinal (per l'antagonia dels conceptes que aglutina), i es podria definir com un [[pancatalanisme]] maquillat de [[valencianisme]], que mescla tant símbols pancatalanistes (com la quatribarrada i les seues versions) com símbols valencianistes (com la Real Senyera i les seues versions).
+
 
 +
Esta corrent sorgix com una escissió interna dels pancatalanistes valencians, els quals es donaren compte de que certes teories Fusterianes, buscant un apropament a les teories Blasquistes, defenen que Catalunya, Mallorca, Aragó i Valencia son comunitats veines i germanes, que tenen un pasat comú politic i  exceptuant Aragó comparteixen una llengua comuna, pero que conté diferencies entre els diferents parlars.
  
 
El nomenat [[Estatut de Benicàssim]] pot ser considerat la primera plasmació de l'espirit tercerviíste.
 
El nomenat [[Estatut de Benicàssim]] pot ser considerat la primera plasmació de l'espirit tercerviíste.

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Tercera_via_del_nacionalisme_valencià»