Diferència entre les revisions de "Termodinàmica"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
 
(No es mostren 6 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[Archiu:Triple expansion engine animation.gif|thumb|'''[[Màquina tèrmica]]''' típica a on pot observar-se l'entrada des d'una font de calor (caldera) a l'esquerra i l'eixida a un disipador de calor (condensador) a la dreta. El [[treball (física)|treball]] s'extrau en este cas per mig d'una série de pistons.]]
 
[[Archiu:Triple expansion engine animation.gif|thumb|'''[[Màquina tèrmica]]''' típica a on pot observar-se l'entrada des d'una font de calor (caldera) a l'esquerra i l'eixida a un disipador de calor (condensador) a la dreta. El [[treball (física)|treball]] s'extrau en este cas per mig d'una série de pistons.]]
  
La '''termodinàmica''' (del [[Idioma grec|grec]] θερμo, termo, que significa «calor»<ref>{{Cita DRAE|termo-}}</ref> i δύναμις, ''dínamis'', que significa «força»)<ref>{{Cita DRAE|dinámico}}</ref> és la branca de la [[física]] que descriu els estats de [[Estat d'equilibri termodinàmic|equilibri termodinàmic]] a [[nivell macroscòpic]].<ref>Callen, H., Thermodynamics and an Introduction to Thermostatistics, 2nd Ed., Rivas, 1986</ref> El ''[[Diccionari de la llengua espanyola]]'' de la [[Real Acadèmia Espanyola]], per la seua banda, definix a la termodinàmica com la branca de la física encarregada de l'estudi de l'interacció entre el [[calor]] i atres manifestacions de la [[energia]].<ref>{{cita DRAE|termodinámica|fechaacceso=14 de agosto de 2015}}</ref>
+
La '''termodinàmica''' (del [[Idioma grec|grec]] θερμo, termo, que significa «calor» i δύναμις, ''dínamis'', que significa «força») és la branca de la [[física]] que descriu els estats de [[Estat d'equilibri termodinàmic|equilibri termodinàmic]] a [[nivell macroscòpic]].<ref>Callen, H., Thermodynamics and an Introduction to Thermostatistics, 2nd Ed., Rivas, 1986</ref> El ''[[Diccionari de la llengua espanyola]]'' de la [[Real Acadèmia Espanyola]], per la seua banda, definix a la termodinàmica com la branca de la física encarregada de l'estudi de l'interacció entre el [[calor]] i atres manifestacions de la [[energia]].
Constituïx una [[Teoria científica|teoria fenomenològica]], a partir de [[Raonament deductiu|raonaments deductius]], que estudia sistemes reals, sense [[model físic|modelizar]] i seguix un método experimental.<ref name="zemansky">Ver {{Harvsp|R.RIVAS|1986}}.</ref> Els estats d'equilibri s'estudien i definixen per mig de ''magnituts extensives'' tals com l'[[energia interna]], l'[[entropia]], el [[volum]] o la composició [[mol]]ar del sistema,<ref name=callen>Callen, H., ''Thermodynamics and an Introduction to Thermostatistics'', 2nd Ed., Wiley, 1985</ref> o per mig de magnituts no-extensives derivades de les anteriors com la [[temperatura]], [[pressió]] i el [[potencial químic]]; atres magnituts, tals com l'[[imanació]], la [[força electromotris]] i les associades en la mecànica dels [[mig continu|mijos continus]] en general també poden tractar-se per mig de la termodinàmica.
+
 
 +
Constituïx una [[Teoria científica|teoria fenomenològica]], a partir de [[Raonament deductiu|raonaments deductius]], que estudia sistemes reals, sense [[model físic|modelizar]] i seguix un método experimental.
 +
 
 +
Els estats d'equilibri s'estudien i definixen per mig de ''magnituts extensives'' tals com l'[[energia interna]], l'[[entropia]], el [[volum]] o la composició [[mol]]ar del sistema,<ref name=callen>Callen, H., ''Thermodynamics and an Introduction to Thermostatistics'', 2nd Ed., Wiley, 1985</ref> o per mig de magnituts no-extensives derivades de les anteriors com la [[temperatura]], [[pressió]] i el [[potencial químic]]; atres magnituts, tals com l'[[imanació]], la [[força electromotris]] i les associades en la mecànica dels [[mig continu|mijos continus]] en general també poden tractar-se per mig de la termodinàmica.
 
<ref>Asaro, R., Lubarda, V., Mechanics of Solids and Materials, Cambridge University Press (2006)</ref>
 
<ref>Asaro, R., Lubarda, V., Mechanics of Solids and Materials, Cambridge University Press (2006)</ref>
 +
 +
== Referències ==
 +
<references />
 +
 +
== Bibliografia ==
 +
* Boltzmann, Ludwig (1986). Escritos de mecánica y termodinámica. Alianza Editorial. ISBN 842060173X
 +
* Pérez Cruz, Justo R. (2005). La Termodinámica de Galileo a Gibbs. Fundación Canaria Orotava de Historia de la Ciencia. ISBN 978-84-609-7580-9
 +
* Planck, Max (1990). Treatise on Thermodynamics. Dover Publications. ISBN 048666371X
 +
* Zemansky, Mark W. (1985). «Calor y termodinámica». Madrid: McGraw-Hill. ISBN 84-85240-85-5
  
 
[[Categoria:Física]]
 
[[Categoria:Física]]

Última revisió del 11:36 25 jun 2023

Màquina tèrmica típica a on pot observar-se l'entrada des d'una font de calor (caldera) a l'esquerra i l'eixida a un disipador de calor (condensador) a la dreta. El treball s'extrau en este cas per mig d'una série de pistons.

La termodinàmica (del grec θερμo, termo, que significa «calor» i δύναμις, dínamis, que significa «força») és la branca de la física que descriu els estats de equilibri termodinàmic a nivell macroscòpic.[1] El Diccionari de la llengua espanyola de la Real Acadèmia Espanyola, per la seua banda, definix a la termodinàmica com la branca de la física encarregada de l'estudi de l'interacció entre el calor i atres manifestacions de la energia.

Constituïx una teoria fenomenològica, a partir de raonaments deductius, que estudia sistemes reals, sense modelizar i seguix un método experimental.

Els estats d'equilibri s'estudien i definixen per mig de magnituts extensives tals com l'energia interna, l'entropia, el volum o la composició molar del sistema,[2] o per mig de magnituts no-extensives derivades de les anteriors com la temperatura, pressió i el potencial químic; atres magnituts, tals com l'imanació, la força electromotris i les associades en la mecànica dels mijos continus en general també poden tractar-se per mig de la termodinàmica. [3]

Referències[editar | editar còdic]

  1. Callen, H., Thermodynamics and an Introduction to Thermostatistics, 2nd Ed., Rivas, 1986
  2. Callen, H., Thermodynamics and an Introduction to Thermostatistics, 2nd Ed., Wiley, 1985
  3. Asaro, R., Lubarda, V., Mechanics of Solids and Materials, Cambridge University Press (2006)

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Boltzmann, Ludwig (1986). Escritos de mecánica y termodinámica. Alianza Editorial. ISBN 842060173X
  • Pérez Cruz, Justo R. (2005). La Termodinámica de Galileo a Gibbs. Fundación Canaria Orotava de Historia de la Ciencia. ISBN 978-84-609-7580-9
  • Planck, Max (1990). Treatise on Thermodynamics. Dover Publications. ISBN 048666371X
  • Zemansky, Mark W. (1985). «Calor y termodinámica». Madrid: McGraw-Hill. ISBN 84-85240-85-5