Terra (planeta)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

La Terra és el tercer planeta del sistema solar per orde de proximitat al Sol i el quint quant a diàmetro. Forma part dels planetes terrestres o telúrics i és l'únic cos celest on s'ha confirmat la presència de vida. Gira al voltant del Sol al llarc d'una òrbita molt poc excèntrica (una elipse molt semblant a una circumferència) a una distància mijana de 149.600.000 km (1 UA) i a una velocitat de 29,8 km/s. També gira sobre si mateix en un periodo de rotació de 23 hores, 56 minuts i 3,5 segons, moviment que determina el dia i la nit. El seu diàmetro equatorial és de 12.756 km.

La Terra te un satélit natural, la Lluna, que es el quint satélit mes gran del sistema solar.

Dispon d’un potent camp magnétic, a on les partículas carregades portades pel vent solar es dirigixen cap als polos, inclosos els que causen les aurores i la generació de cinturons concéntrics de radiació en tot el mon com resultat de l’acumulació d’estes partículas atrapades en el camp Magnétic de la Terra. La magnetosfera actúa com un escut que protegix el nostre planeta del vent solar.


Orige i formació

La Terra i els atres planetes del sistema solar es va formar fa 4467 millons d’anys a partir d’una nebulosa solar, la massa de pols i gas en forma de disc individual del Sol en formació. Inicialment fondada, la capa externa de la Terra es va enfríar pera formar una corteça sólida. Mes tart, els impactes dels asteroides han causat moltes canvis en l’ambient de la superfície. La Lluna es formà poc després, provablement després d’una colisió en un objecte del tamany de Mart (a vegades nomenat Theia). Part d’aço se va a aglomerar en la Terra, mentres que una atra porció, mesclada en tal vegada 10% de la massa total de la Terra, hauría segut expulsat a l’espai, on s’hauría format la Lluna.

L’activitat volcánica ha produït una atmósfera primitiva. De vapor d’aigua condensada, mesclada en gel portat per cometes, produixiren els océans. Es suposa que l’activitat química en una energía molt intensa ha produït una molécula capaç de reproduïr-se, hi ha prop de 4 millons d’anys. La vida mateixa ha aparegut 500 000 anys després.