Diferència entre les revisions de "Tomàs d'Aquino"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat')
 
(No es mostra una edició intermija d'un usuari)
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[Archiu:St-thomas-aquinas.jpg|250px|miniaturadeimagen|Retrat de Tomàs d'Aquino, per [[Carlo Crivelli]]]]
 
[[Archiu:St-thomas-aquinas.jpg|250px|miniaturadeimagen|Retrat de Tomàs d'Aquino, per [[Carlo Crivelli]]]]
'''Tomàs d'Aquino''' ([[Castell de Roccasecca]], [[Itàlia]], [[1225]] - [[Abadia de Fossanova]], [[Priverno]], [[Itàlia]], [[7 de març]] de [[1274]]) fon un presbíter, flare, teòlec i filòsof catòlic pertanyent a l'Orde dels Predicadors, és considerat el principal representant de l'ensenyança escolàstica i una de les majors figures de la teologia sistemàtica. Fon un dels filòsofs-teòlecs més important de l'[[edat mija]]. Proporcionà bases importants per a la [[teologia]] [[Cristianisme|cristiana]] en incorporar gran part del [[llenguage]] i les idees [[Aristòtil|aristotèliques]].
+
'''Tomàs d'Aquino''' ([[Castell de Roccasecca]], [[Itàlia]], [[1225]] - [[Abadia de Fossanova]], [[Priverno]], [[Itàlia]], [[7 de març]] de [[1274]]) fon un presbíter, flare, teòlec i filòsof catòlic pertanyent a l'Orde dels Predicadors, és considerat el principal representant de l'ensenyança escolàstica i una de les majors figures de la teologia sistemàtica. Fon un dels filòsofs-teòlecs més important de l'[[edat mija]]. Proporcionà bases importants per a la [[teologia]] [[Cristianisme|cristiana]] en incorporar gran part del [[llenguage]] i les idees [[Aristòtil|aristotèliques]].
  
 
En matèria de metafísica, la seua obra representa una de les fonts més citades del [[sigle XIII]], ademés de ser punt de referència de les escoles del pensament tomiste i neotomiste. L'Iglésia catòlica el nomena Doctor Angèlic, Doctor Comú i Doctor de la Humanitat i considera la seua obra fonamental per als estudis de filosofia i teologia.
 
En matèria de metafísica, la seua obra representa una de les fonts més citades del [[sigle XIII]], ademés de ser punt de referència de les escoles del pensament tomiste i neotomiste. L'Iglésia catòlica el nomena Doctor Angèlic, Doctor Comú i Doctor de la Humanitat i considera la seua obra fonamental per als estudis de filosofia i teologia.
Llínea 14: Llínea 14:
 
=== Joventut ===
 
=== Joventut ===
  
Tomàs d'Aquino va nàixer en l'any 1224 o 1225 en el castell de Roccasecca, prop d'Aquino, en el sí d'una numerosa i noble família de sanc germana.​ El seu pare, Landolfo, descendent a la seua volta dels comtes d'Aquino, estava emparentat en l'emperador Federico II. La seua mare, Teodora, era filla dels comtes de Taete i Chieti. Va ser el menor de nou germans. Ans que naixquera, es diu que un sant eremita, cridat Bonus, va compartir a la seua mare la predicció de que el seu fill es faria dominic i alcançaria la seua santitat.
+
Tomàs d'Aquino va nàixer en l'any 1224 o 1225 en el castell de Roccasecca, prop d'Aquino, en el sí d'una numerosa i noble família de sanc germana.​ El seu pare, Landolfo, descendent a la seua volta dels comtes d'Aquino, estava emparentat en l'emperador Federico II. La seua mare, Teodora, era filla dels comtes de Taete i Chieti. Va ser el menor de nou germans. Ans que naixquera, es diu que un sant eremita, nomenat Bonus, va compartir a la seua mare la predicció de que el seu fill es faria dominic i alcançaria la seua santitat.
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==

Última revisió del 16:07 28 ago 2023

Retrat de Tomàs d'Aquino, per Carlo Crivelli

Tomàs d'Aquino (Castell de Roccasecca, Itàlia, 1225 - † Abadia de Fossanova, Priverno, Itàlia, 7 de març de 1274) fon un presbíter, flare, teòlec i filòsof catòlic pertanyent a l'Orde dels Predicadors, és considerat el principal representant de l'ensenyança escolàstica i una de les majors figures de la teologia sistemàtica. Fon un dels filòsofs-teòlecs més important de l'edat mija. Proporcionà bases importants per a la teologia cristiana en incorporar gran part del llenguage i les idees aristotèliques.

En matèria de metafísica, la seua obra representa una de les fonts més citades del sigle XIII, ademés de ser punt de referència de les escoles del pensament tomiste i neotomiste. L'Iglésia catòlica el nomena Doctor Angèlic, Doctor Comú i Doctor de la Humanitat i considera la seua obra fonamental per als estudis de filosofia i teologia.

Fon el principal defensor clàssic de la teologia natural. Els seus comentaris sobre les obres d'Aristòtil el varen llançar a la popularitat, la recepció de la seua obra va favorir la compatibilitat entre el pensament aristotèlic i la fe catòlica. Aixina mateix, va rebre influències del platonisme d'Agustí d'Hipona, i del aristotelisme d'Averroes i de Maimónides, als qui prenia com a autoritats.

Les seues obres més conegudes són la Summa theologiae, un compendi de la doctrina catòlica en la qual tracta 495 qüestions dividides en artículs (ací es troben les seues cinc vies), i la Summa contra gentiles, compendi d'apologia filosòfica de la fe catòlica, que consta de 410 capítuls agrupats en quatre llibres, redactat a petició de Raimundo de Penyafort.

A Tomás se li deu el rescat i reinterpretació de la metafísica i una obra de teologia monumental, aixina com una teoria del Dret que seria molt consultada posteriorment. Canonisat en 1323, fon declarat Doctor de l'Iglésia en 1567 i sant patró de les universitats i centres d'estudi catòlics en 1880. La seua festivitat se celebra el 28 de giner. En paraules del filòsof anglés Anthony Kenny, Sant Tomàs d'Aquino és considerat "un dels més grans filòsofs del món occidental".

Biografia[editar | editar còdic]

Joventut[editar | editar còdic]

Tomàs d'Aquino va nàixer en l'any 1224 o 1225 en el castell de Roccasecca, prop d'Aquino, en el sí d'una numerosa i noble família de sanc germana.​ El seu pare, Landolfo, descendent a la seua volta dels comtes d'Aquino, estava emparentat en l'emperador Federico II. La seua mare, Teodora, era filla dels comtes de Taete i Chieti. Va ser el menor de nou germans. Ans que naixquera, es diu que un sant eremita, nomenat Bonus, va compartir a la seua mare la predicció de que el seu fill es faria dominic i alcançaria la seua santitat.

Enllaços externs[editar | editar còdic]