Tomás López Enguídanos
| Tomás López Enguídanos | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Gravador calcogràfic. | ||
| Naiximent: | 21 de decembre de 1773 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 1814 | ||
| Lloc de defunció: | Madrit, Espanya | ||
Tomás López Enguídanos (Valéncia, 21 de decembre de 1773 - † Madrit, 1814), conegut com el gravador Enguídanos, fon un gravador calcogràfic valencià del sigle XVIII. Tomás era el germà chicotet dels també gravadors José i Vicente López Enguídanos i nebot de Joseph Ortiz i Sanz. Reconegut gravador, autor entre atres de les làmines que ilustren l'obra botànica de Cavanilles.
Biografia[editar | editar còdic]
Inicià els seus estudis en Madrit en la Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, a on apareix matriculat ya en maig de l'any 1786. En 1802 fon nomenat Acadèmic de Mèrit d'eixa institució, eixecutant per a la seua admissió el retrat del pintor Antonio González Ruiz per dibuix de Juan Bernabé Palomino.
En l'any 1804 fon nomenat Gravador de Cambra honorari. En esta funció realisà els retrats de Fernando VII per Vicente López i el retrat a cavall de Manuel Godoy segons un dibuix de José Ribelles. El mateix any fon elegit també Acadèmic de mèrit de l'Acadèmia de Sant Carles de Valéncia.
Obra[editar | editar còdic]
Tomás López Enguídanos realisà algunes estampes soltes, com les sèt Vistes del Monasteri de San Lorenzo del Escorial eixecutades cap a 1800-1807 per dibuixos de José Gómez de Navia, la titulada María Luisa de Borbón en el temple de la Glòria (1807), o la Caritat romana sobre una pintura de Murillo (1809), pero és en l'ilustració de llibres a on es troba el gros de la seua abundant obra.
Tingué una participació destacada en els distints proyectes de la Real Calcografia editats en Madrit per l'Imprenta Real, com les Vistes dels ports d'Espanya (1785), per a les que va proporcionar la vista del port de Càdis, Els quatre llibres de l'arquitectura d'Andrea Palladio (1797) o les obres botàniques d'Antonio José Cavanilles: Icones et descriptiones plantarum, quae aut sponte in hispania crescunt, aut in hortis hospitantur (1791-1801), Observacions sobre l'Història Natural del Regne de Valéncia (1795-1797) i el Hortus Botanicus (1804), de la direcció del qual es va encarregar i que va quedar sense publicar.
Per a la série dels Retrats dels espanyols ilustres en un epítom de les seues vides, ambiciosa empresa portada a terme per l'Imprenta Real i la Calcografia Nacional entre 1791 i 1819, va proporcionar els retrats de Diego García de Paredes i Pablo de Céspedes, traçats sobre dibuixos de José Maea, i el del pare Bartolomé de las Casas, per dibuix del seu germà José.
Participà també en setze planches en l'edició del Quixot de 1797, incloent el retrat de Cervantes que precedix a l'estudi de la seua obra, de nou sobre un dibuix del seu germà José. Atres dèu planches en episodis del Quixot, sobre dibuixos de José Ribelles, varen ilustrar la posterior edició feta en la mateixa Imprenta Real en 1819, despuix de la mort del gravador, fidels al text cervantí pero artísticament mediocres.
Tomás López Enguidanos és també l'autor de les primeres estampes dedicades al Dos de Maig, en les que arreplegava en quatre gravats els episodis centrals del drama vixcut pel poble de Madrit: l'alçament popular front al Palau Real, la defensa del Parc d'Artilleria per Daoiz i Velarde, l'enfrontament en les tropes franceses en la Porta del Sol i els fusilaments en el Prat, donant en tots ells àmplia participació a l'element popular com a protagoniste de l'alçament. Les estampes varen ser eixecutades provablement a mitan de 1813 puix la Gasseta de Madrit de l'11 de juny d'eixe any informava del proyecte en el que es recuperava un atre anterior, de novembre de 1808, i els dibuixos podrien ser del propi gravador, que firma l'estampa de l'alçament popular front al Palau Real T. L. Enguidanos inv. t., encara que també s'ha apuntat la participació en ells de Vicente López. No obstant, tant la data com l'autor dels dibuixos han segut objecte de controvèrsia, atribuint-se en alguna ocasió els dissenys a José Ribelles, que firma com a dibuixant una còpia posterior, gravada per Alejandro Blanco i Assensio, o a l'arquitecte de la Vila de Madrit Ángel Monasterio, presumint-se en este cas que hagueren pogut adornar el cenotafi erigit en 1811 pels madrilenys refugiats en Càdis, en ocasió del tercer aniversari dels successos commemorats.