Diferència entre les revisions de "Usuari:Vinatea"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 28: Llínea 28:
 
*[http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2009052400_39_593571__Cultura-Hallan-pintura-mural-sXVIII-restauracion-iglesia-SMartin S. Martin]
 
*[http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2009052400_39_593571__Cultura-Hallan-pintura-mural-sXVIII-restauracion-iglesia-SMartin S. Martin]
 
----------
 
----------
−
 
−
== Geografia ==
 
−
 
−
Es troba a l'oest de [[Llombardia]]; cobrix una superfície de 1.982 [[quilòmetre cuadrado|km]]<sup>2</sup> i conta en una població de 3.775.765 habitants<!--(31/12/2004)-->. La província consta de 188 comunes. En els deu anys que van entre [[1991]] i [[2001]], la comuna de Milà va perdre 113.084 habitants (8,3%).
 
−
 
−
La ciutat és famosa per les seues firmes de [[moda]] i pel tradicional [[pastís]] nadalenc cridat ''[[panettone]]'', les tallades de carn empanada denominades ''“cotoletta allà milanese”'' i el [[arròs]]  groc pel [[safrà]] denominat ''"risotto allà milanese"''.
 
−
 
−
== Demografia ==
 
−
 
−
Té un total de 1.308.735 habitants, un [[Àrea urbana de Milán|área urbana]] sobre els 4.000.000, en una àrea metropolitana d'uns 7.400.000 {{fuente OECD}}.
 
−
 
−
És definida per alguns com la capital econòmica de [[Itàlia]]. No en va, Milà és un dels principals centres comercials i financers i una de les ciutats més riques de la Unió Europea, i seu de la [[Bosa d'Itàlia]]. Ademés, la [[Fira de Milà]] és considerada la més important de [[Itàlia]] i una de les principals del món.
 
−
===Etnias de Milàn===
 
−
En el [[cens]] del [[2007]] els grups i ètnies de Milàn 153 països.
 
−
 
−
== Clima ==
 
−
 
−
Segons la classificació de clima de Köppen, Milà és un ciutat classificada en un clima humit subtropical. En contrast en la major part de [[Itàlia]] que tenen un clima mediterrani, els hiverns a Milà són humits i freds mentres els estius són calents i en gaire vergonya habitualment. Les temperatures miges són entre -3/+6°C durant [[giner]] i de +15/+28°C en [[juliol]].
 
−
 
−
Són comuns les nevades a l'hivern encara que en el pas del temps han anat disminuint en freqüència i quantitat. La mijana històrica de neu en l'àrea de Milà està entre 35 i 45 cm. La humitat és prou alta durant l'any i la precipitació anual és de 1000 mm (40 en) de mijana aproximada.
 
−
 
−
== Economia ==
 
−
 
−
Milà és un dels centres comercials i financers del món. La ciutat és la seu de la [[Bosa d'Itàlia]], "Plaça Affari", i el seu interior és una àrea industrial d'avanguarda. Milà fon inclosa en una llista de deu [[Ciutat global|ciudades globals]] per Peter J. Taylor i Robert E. Lang de la [[Institució Brookings]], en l'informe econòmic "Ciutats nort-americanes en la Xàrcia Mundial de ciutats".
 
−
 
−
Milà és també coneguda com la seu de l'empresa de [[cote]]s, [[Alfa Romeu]], per a la seua producció de [[seda]], i com una de les líders mundials en el [[disseny]]. Ademés, FieraMilano, el Centre d'exposicions de la ciutat i el complex de la Fira de mostres, són notables.
 
−
 
−
== Administració ==
 
−
 
−
La ciutat de Milà està subdividida en 9 zones administratives, crides 'Zona'. En [[1999]] l'administració va decidir reduir el nombre d'estes zones de 21 a 9. La 'Zona 1' és el centre històric  i les atres huit són els llímits de la ciutat.<ref>[http://www.comune.milano.it/dseserver/WebCity/Documenti.nsf/a05ac22aa8296639012567b6005b1193/24ebbbc42dccc2a0c1256d570040abac?OpenDocument Pàgina oficial de Milà]</ref>
 
  
  
Llínea 171: Llínea 141:
  
 
*[[Aglomeracions urbanes en la UE]]
 
*[[Aglomeracions urbanes en la UE]]
−
 
−
----
 
−
=El Sanguinos= 
 
−
'''El Sanguinos''' és un regiment de l'eixercite espanyol fundat  en [[1509]] pel rei  [[Ferran el Catòlic]].
 
−
 
−
==Orige==
 
−
 
−
En 1509 el rei Ferran V decidixc enviar a [[Itàlia]] 5.000 hòmens per a defendre estats del [[regne de Nàpols]] i auxiliar al papa en la seua lluita en  els francesos.
 
−
 
−
Aquell regiment enviat  per Ferrando el Catòlic, actualment és l'actual  de '''Infanteria Llaugera Sòria num. 9'''.  En el pas dels sigles, el  regiment fon conegut  en distints  noms i hui  continua existint davall l'apelatiu de «El Sanguinos».
 
−
 
−
==El més antic d'Europa==
 
−
 
−
El Sanguinos és el cos d'eixercit més antic de [[Europa]]. En [[2009]] complix mig milenari havent lluitat en totes les batalles imaginables.
 
−
 
−
El [[dimarts]], [[26 de març]] de [[2009]],  Sa majestat el [[Rei d'Espanya]] va presidir en [[Fuerteventura]] la celebració de les efemèrides.
 
−
 
−
El Consell de ministres va otorgar al regiment la Medalla d'Eixèrcit.
 
−
 
−
==Tercio de Napoles==
 
−
Quatre anys després de la seua primera misió, el regiment va adquirir el primer nom, pasant a  cridar-se el «[[Terç de Nàpols]]», i  disposava  de 3.000 hòmens.
 
−
 
−
==Nombres==
 
−
La denominació actual, ya la va tindre durant quasi un sigle a partir de [[1715]]. 
 
−
 
−
Hi ha canvia vint-i-tres vegades de nom, pero mantenint la continuïtat,  la seua idiosincràsia.
 
−
 
−
==Batallas==
 
−
Els seus soldats van participar en batalles que podem considerar  històriques per a [[Espanya]] i la  monarquia  Hispanica.
 
−
 
−
*Entre 1511 i 1525 va realisar la presa de la fins llavors inexpugnable [[Bastia]].
 
−
 
−
*Trenta anys després va participar en  les guerres de Flandes, trobant els seus soldats en les batalles de [[Saint-Quentin]], [[Gremmingen]] , la presa de [[Anvers]], la [[batalla de  les Dunes]] i el [[assalt d'Ostende]] .
 
−
 
−
*Uns anys després va embarcar en l'expedició de la [[Armada Invencible]].
 
−
 
−
* El regiment estava en la "[[Rendició de Breda]]"  plasmada  per Velázquez en el seu famós quadro.
 
−
 
−
*En 1634, la seua heroïcitat i l'enorme quantitat de baixes patides en la [[batalla de Rocroi]] li va valdre  l'apelatiu del «Terç de sang», que deriva en l'actual  «El Sagnant».
 
−
 
−
* En 1707, després de recórrer i participar en  guerres per tot Europa va tornar  a la península, combatent en [[Portugal]] i en la reconquiste de [[Menorca]].
 
−
 
−
*En 1711 queda la seua guarnició en [[Sòria]] i quatre anys després adopta el nom actual.
 
−
 
−
*A finals del sigle XVIII el regiment creua el [[Atlàntic]] i participa en la [[batalla  de Pensacola]] en  [[Bernardo de Gálvez]] ,  i pacifica la [[revolta de Tupac Amaru]] en [[Perú]].
 
−
 
−
*Va estar més tard en les guerres carlines.
 
−
 
−
*Va participar  en  la de [[Guerra de  Cuba]] i en les de[[Àfrica]]
 
−
 
−
*Després de la [[Guerra Civil]], la seua última acció la Du a terme en la campanya de [[Ifni]], en [[1957]].
 
−
 
−
==Honores==
 
−
 
−
El regiment ha acumulat durant este temps multitut de condecoracions.
 
−
*Dos corbates de Sant Ferran colectives.
 
−
*Dos medalles militars colectives
 
−
*Set encreuaments de distinció.
 
−
 
−
Actualment el regiment d'Infanteria Lleugera està ubicat a Canàries  i conta en cinc-cents  hòmens enfront dels  14.000 hòmens  de fa 500 anys.
 

Revisió de 12:44 27 maig 2009

Archiu:Cambiarelmapa.jpg
Jordi Pujol: "cambiar 500 años de historia"

Proyecte:Llista d'artículs imprescindibles en tota enciclopèdia

Archiu:Vinatea.gif
Vinatea

[[1]]

La faena

Proximes traduccións

Fet

Informacións


Cultura

  • La catedral (en italiano duomo, que prové del llatí "Domus Dei", òsia "Casa de Vaig donar-vos") d'estil gótico, en fatada neogótica. La construcció de la catedral es va prolongar durant cinc sigles. Fon començada en 1387 en proyecte d'un arquitecte desconegut, sota la direcció de Simone dóna Orsenigo. És la tercera església més gran del món per extensió després de Sant Pere a Roma i Sant Pau de Londres. La diòcessi de Milà és la més gran del món.
Plaza del Duomo en les galeries de Vittorio Emanuele a la dreta.
  • Les galeries de Vittorio Emanuele, junt en la catedral, estan cobertes en grans cúpules de vidre en forma de creu llatina, on es troben alguns dels cafés i comerços més coneguts de la ciutat. Fon projectada en la segona mitat del sigle XIX per Giuseppe Mengoni.
  • La Piazza della Scala, a l'atre extrem de les galeries. Plaça Comprentu. A pocs passos de la catedral es conserva esta prova silenciosa i arreplega de l'edat mijana a Milà. A la plaça s'aguaita el Palacio de la Raó o Broletto Nuovo, erigit 1233 pel podestá Oldrano de Tresseno; la pintoresca Logia dels Osii, construïda en 1316 per Matteo Visconti; el Palau de les Escoles Palatines, barroc (sigle XVII) i la Casa dels Panigarola, gòtica.
  • El Teatre allà Scala, el més gran teatre de òpera del món. El temple de la lírica italiana i mundial, escenari de les representacions memorables de Giuseppe Verdi, Giacomo Puccini, Gioacchino Rossini, Gaetano Donizetti i Vincenzo Bellini i dels triomfs de Toscanini, fon construït en el 1778 i es va estrenar el 3 d'agost en una opera del gran músic italià Antonio Salieri "l'Europa Riconosciuta" .
  • Via Manzoni, via Montenapoleone i via Gesù, on es troba el Museu Bagatti Valsecchi- una casa-museu inspirada en els palaus senyorials del Cinquecento llombard, decorada en objectes i mobles renaixentistes italians.
Archiu:Santa Maria delle Grazie Milà.jpg
Santa Maria delle Grazie, creada per Bramador.
Archiu:Milà brera cortile.jpg
Academia Brera.
  • La Pinacoteca doní Brera, Pinacoteca Enrosiana, Poldi Pezzoli i les galeries dels Musei del Castello, que alberguen un gran número d'obres mestres de la pintura. (Pinacoteca Enrosiana): El seu primer nucli fon la colecció privada del cardenal Federico Borromeo, colocada ací en el sigle XVII. (Pinacoteca de Brera): Fon inaugurada en 1809 en el gran edifici que acull també l'Acadèmia d'Art. (Museu Poldi-Pezzoli): Fon fundat en la segona mitat del sigle XIX per voluntat de Gian Giacomo Poldi Pezzoli que va donar la seua colecció artística a la ciutat.
  • Castillo Sforzesco. Fon començat pels Visconti en la segona mitat del sigle XIV i continuat en el sigle següent per Francesco Sforza, senyor de Milà. Les obres les van dirigir Giovanni dóna Milà i Filarete que va edificar la torre d'entrada.
  • San Ambrosi. basílica fundat per Sant Ambrosi en el 386, en tres naus sense transepte, estructura que conserva inclús actualment a pesar de les reconstruccions dels sigles IX-XII, que la van convertir en un model d'arquictectura llombarda.
  • Museu Bagatti Valsecchi. Una casa del sigle XIX inspirada en palaus senyorials del Cinquecento llombard, decorada en objectes i mobles renaixentistes italianes. Ha conservat l'aspecte de vivenda, on els amos de casa disposaven de totes les comoditats pròpies del sigle XIX, sense alterar l'harmonia general inspirada en l'antiguetat.
  • Museo d'història natural, que conserva importants collectiones de de mineralogia, paleontologia, botaníca i zoologia.
  • Cimiterio Monumentale. Un cementeri de 250.000 metres quadrats construït entre 1863 i 1875 on descansen les restes d'ilustres milanesos. Una visita obligada per la seua singularitat i espectacularitat.

Orige etimològic

Els celtas la cridaven Médelhan, per la qual cosa els romans la van batejar en llatí Mediolanum, literalment ‘en el mig del pla', fent referència a què la ciutat es troba en el centre d'una plana al peu dels Alps. D'esta denominació prové el seu nom actual, Milà.

Deport

Entre atres acontenyiments, la ciutat de Milà fon seu de la Copa Mundial de Futbol de 1934 i de la Copa Mundial de Futbol de 1990 ademés de ser seu de la Eurocopa 1980.

Com en la resta del país el deport més practicat i seguit de la ciutat és el futbol. En este esport destaquen dos dels més grans clubs del país, el Associazione Calci Milà i el FC Internazionale. Milà és l'única ciutat de Europa en la que dos equips han guanyat la Lliga de Campions de la UEFA i la Copa Intercontinental. Abdós equips disputen els seus partits locals en el Estadi Giuseppe Meazza, o també cridat Estadi Sant Siro que disposa de 85.700 places.

També el famós circuit de Formula 1 de Monza està localisat prop de la ciutat i és un dels circuits de carreres més antic del món. L'asistència d'espectadors per a algunes de les carreres de Formula 1 disputades ha sigut de 137.000 espectadors, inclús en els anys 50 va arribar a contindre 250.000.

El Olímpia Milà (patrocinat per Armani) és un equip italiano de basquetbol molt famós i al seu torn és un equip important a Europa. Disputa els seus trobades locals en el DatchForum arena que té una capacitat per a 14.000 espectadors.

Recintes

  • Autòdrom Nazionale Monza – Carreres d'automòbils i motocicletes – 137,000
  • Estadi Comunal Giuseppe Meazza, en el barri de Sant Siro – Futbol Milà i Inter – 85,700
  • Arena Cívica – Atletisme, rugbi, futbol i futbol americà - 30,000
  • Brianteo – Atletisme, futbol – 18,568
  • Hipòdrom del Trotter – Carreres de cavalls – 16,000
  • Hipòdrom del Galoppo – Carreres de cavalls – 15,000
  • Datch Forum – Basquetbol, hoquei sobre gel, voleibol, música – 9,000 a 12,000
  • MazdaPalace – Basquetbol, voleibol – 9,000
  • Velòdrom Vigorelli – Ciclisme i futbol americà – 12,000
  • PalaLido – Basquetbol, voleibol – 5,000
  • Agorà – Hoquei sobre gel – 4,000
  • Nuovo Giuriati – Rugbi – 4,000

Ademés hi ha atres estadis i complexos multiusos localisats en l'àrea metropolitana com l'Estadi Monza Brianteo (18,000 espectadors), el PalaDesio (10,000) i l'Estadi Geas (8,500).

Fills ilustres

Veja també

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Usuari:Vinatea&oldid=15977»