Diferència entre les revisions de "Usuari:Vinatea"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 52 edicions intermiges d'8 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Image:Cambiarelmapa.jpg|thumb|300px.|rigth| Jordi Pujol: "cambiar 500 años de historia"]]
 
 
[[Proyecte:Llista d'artículs imprescindibles en tota enciclopèdia]]
 
[[Proyecte:Llista d'artículs imprescindibles en tota enciclopèdia]]
[[Image:Vinatea.gif|thumb|300px.|rigth| Vinatea]]
+
[[Image:Vinatea.jpg|thumb|300px.|rigth| Vinatea]]
 +
[[http://www.lenciclopedia.org/Proyecte:Portal]]
 +
==La faena==
 +
*[http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/06/20/valenciano-fotografio-muerte-manolete-sigue-activo-98-anos/716074.html Francisco Cano, 'canito' El valenciano que fotografió la muerte de Manolete sigue en activo a los 98 años]
  
==La faena==
 
 
===Proximes traduccións===
 
===Proximes traduccións===
 +
*[http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Imperio_de_Aragón.png]
 +
*[http://es.wikipedia.org/wiki/Muralla_árabe_de_Valencia Muralla árabe]
 +
*[http://es.wikipedia.org/wiki/Vicente_Soler_Solano]
 +
*[http://blogs.lasprovincias.es/punto-de-vista/2008/5/27/marchalenes-y-zaidia El Realet]
 +
===Fet===
 
*[http://es.wikipedia.org/wiki/Torres_de_Quart#Origen_del_nombre Fet. Torres de Quart]
 
*[http://es.wikipedia.org/wiki/Torres_de_Quart#Origen_del_nombre Fet. Torres de Quart]
 
*[http://es.wikipedia.org/wiki/Milagros_de_San_Vicente Milacres de San Vicent]
 
*[http://es.wikipedia.org/wiki/Milagros_de_San_Vicente Milacres de San Vicent]
*[http://es.wikipedia.org/wiki/Corpus_Christi Corpus]
 
*[http://es.wikipedia.org/wiki/Consulado_del_Mar Consulat del Mar][http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Imperio_de_Aragón.png]
 
*[http://es.wikipedia.org/wiki/Muralla_árabe_de_Valencia Muralla árabe]
 
 
*[http://es.wikipedia.org/wiki/Casa_de_la_Caridad Casa de la Caridad]
 
*[http://es.wikipedia.org/wiki/Casa_de_la_Caridad Casa de la Caridad]
 
*[http://es.wikipedia.org/wiki/Roque_Chabas_Llorens Roque Chabas]
 
*[http://es.wikipedia.org/wiki/Roque_Chabas_Llorens Roque Chabas]
 
*[http://es.wikipedia.org/wiki/Cofradía_de_San_Pascual_Baylón_(Valencia) Cofradia de San Pascual]
 
*[http://es.wikipedia.org/wiki/Cofradía_de_San_Pascual_Baylón_(Valencia) Cofradia de San Pascual]
__________
+
*[[Creus de maig]]
 
+
*[[Corpus]]
Proyecte artícul 1000
+
*[[Consulat del Mar]]
 
+
*[[Convent de Santo Domingo]]
Coneguts popularment i pels seus autors com '''Milacres de Sant Vicent'''.
 
 
 
Són representacions teatrals infantils que se realisen en els carrers de Valéncia, en uns escenaris artesanals decorats en temàtica religiosa coneguts com '''[[Altars de Sant Vicent]]''' , i en els que els chiquets interpreten en robes d'época distints milacres realisats pel sant valencià. Alguns autors els qualifiquen com "ignorada joya del teatre infantil espanyol".
 
 
 
Les representacions es realisen durant les festes patronals del sant i sempre tenen com a peça argumental algun milacre.
 
 
 
Fets diferencials:
 
 
 
*Són representats per chiquets (caràcter infantil)
 
*Interés monogràfic per la figura de [[Sant Vicent Ferrer]].
 
*Presentació del tema religiós en aire d'exaltació cívica.
 
 
 
Estarien relacionats en atres activitats semblants de l'àmbit europeu com el [[cant de Sibila]], [[cant dels tropos]], la [[festa del bisbet]], les roques o entremesos. Pero els Milacres són autentiques obres de teatre tant per la seua estructura com pel seu desenroll  com a espectàcul, ademés si be atres manifestacions has desaparegut o s'han estancat, "els milacres" seguixen vius i evolucionant en les distintes époques.
 
 
 
L'interés per la figura de Sant Vicent vindria donat per la popularitat que conseguix el "Sant patró del [[Regne de Valéncia]]" i pel paper que va representar en vida tant en el terreny cívic com a polític i com símbol dels ideals polític-religiosos de les gents del [[Regne de Valéncia]], aixina com que este va viure en el periodo d'esplendor del mateix.
 
 
 
== Orige ==
 
 
 
Els altars vicentins es remonten al [[sigle XV]]. En 1461 Joan Garrigues va alçar el primer en lo carrer del Mar de Valéncia, segons escritura copiada per Orellana<ref>Orellana, Marco Antonio: ob, cit.,p.28</ref><ref>Cervera, Juan. Els "Milacres" Vicentins a Valéncia. 1983.Valéncia</ref>
 
 
 
Segons la tradició en 1359 Sant Vicent Ferrer, chiquet de 9 anys, va realisar el milacre de curar unes endenys malignes a Antonio Garrigues que vivia en la  placeta "dels Hams" i era veí del pare de Vicente (notari).
 
 
 
Després de ser canonisat Vicente Ferrer, [[Joan Garrigues]], fill d'Antoni, va voler recordar el milacre i pera això va conseguir autorisació pera alçar un altar junt en sa casa. L'altar consistia en una image del sant i una inscripció. En el pas dels anys se van anar afegint elements, flors, teles precioses, figures representant els milacres coneguts,...
 
 
 
Lo que en un principi era una cosa personal fon adquirint caràcter públic i ya els clavaris modificaven la instalació i afegien versos.
 
 
 
Esta pràctica se va estendre pels carrers de Valéncia a pesar de les protestes dels veïns del carrer del Mar que ho consideraven una cosa seua. En el temps se van alçar altars també en honor a la [[Mare de Deu]] i atres sants.
 
 
 
L'abundància d'altars des de 1598 esta documentada diverses vegades, la qual cosa demostra la seua continuïtat en el temps.
 
 
 
En 1748 [[Ferran VI]], establia que no s'erigiren altars en les vies publiques, ni que es  formaren retaules o atres elements, pero eixe mateix any, el 2 d'abril,una Real Provisió exceptuava de la prohibició a l'altar del carrer del Mar. L'orde real demanava ajuda a les autoritats municipals perque es portara a efecte, alegant que es perdia molt de temps i hores de treball per l'abundància d'altars, aixina com per la duració dels festejos en vaquetes, bous encordats, tir de traques, etc.
 
 
 
En 1757 l'altar del Mar publica les poesies que se van utilisar en les festes d'eixe any. Són molts els eixemples de la poca perseverança que van tindre les autoritats locals per a fer complir l'orde real. Les prohibicions van tornar a succeir-se en 1756, 1765, 1777 i 1797, en este cas la prohibició fa menció a l'altar de la plaça del Mercat que havia solicitat autorisació per a realisar la representació com tots els anys vènia fent.
 
 
 
{{cita|(...)'''els representacions d'un dels milacres que en vida va obrar en Sant i cascún any és representen'''<ref>Cervera Juan, Els "Milacres" Vicentins a Valéncia</ref>}}
 
 
 
En 1810 En Martinez Ortiz dona llibertat pera erigir novament altars en els carrers existint referències de certes disputes entre els veïns del Tros-alt (actual Altar del Tossal) i els del Mercat en els del carrer del Mar que volien continuar mantenint exclusivitat (impossible donada l'abundància d'altars).
 
 
 
És en estes dates quan ya es comencen editar en regularitat els texts dramàtics ademés dels propis de les celebracions.
 
 
 
== Llengua ==
 
 
 
Al llarc del temps s'ha podem destacar el bilingüisme, aixina hi ha constància de texts en [[llengua valenciana]] i atres en castellana, si be des de 1801 ya predomina la llengua valenciana, exceptuant "Drama de la preciosa mort de Sant Vicent Ferrer, patró de la ciutat i Reyno, succeïda en Vannes de França, de 1828, de Miguel Magraner i Soler, escrit en llengua castellana.
 
 
 
Aixina trobem tres cassos:
 
*Predomini de la llengua valenciana des de 1801.
 
*Presència d'obres conscientment bilingües. Un costum de l'época de mesclar les dos llengües en l'obra, generant situacions pintoresques o simpàtiques.
 
*Obres bilingües inconscients: Us de veus castellanes en obres en [[valencià]]. Alguna cosa molt propi de la forma d'expressar-se del valencià que utilisa molts castellanismes.
 
 
 
== Els "Milacres" hui ==
 
 
 
Actualment les festes vicentines continuen sent unes de les més importants de la ciutat en les [[Falles]] en honor de [[Sant Josep]] i el [[Corpus]]. Des del divendres (Sant Vicent se celebra sempre el dilluns després de Pasqua), els actes es van succeint en els distints altars, cerimònies religioses en les parròquies, processons, sopars de germandat, focs artificials i les nomenades representacions com a eix principal.
 
 
 
El concurs on es tria el millor "milacre" de l'any és organisat per la centenària entitat [[Lo Rat Penat]], entregat premis en autoritats municipals.
 
 
 
== Resenya documental ==
 
{{cita|ROMANCE DE LAS NINFAS
 
 
 
Vicent que per tos prodigis
 
 
 
i tos milacres heroics,
 
 
 
te as sublimat al gran titol
 
 
 
de Profeta i Apostolic.
 
 
 
Yo so ta Patria dichosa,
 
 
 
yo so Valencia la noble,
 
 
 
que per lleal a mes armes,
 
 
 
dosells servixen de trofes.
 
 
 
Colonia so dels Romans
 
 
 
com a tot lo Orp es notori,
 
 
 
del govern de sos Patricis
 
 
 
heriti les millors copies<ref>Cervera Juan, Los "Milacres" Vicentinos en Valencia</ref>}}
 
==Descripció de la festa en el sigle XIX==
 
{{cita|SANT VICENT FERRER
 
 
 
Les trompetes de  la fama
 
  
Sonant en tots els confins,
+
==Informacións==
 +
*[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090517/valencia/industria-republica-20090517.html L.P. El Grao]
 +
*[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090517/valencia/exposicion-reinvento-valencia-20090517.html Exposició]
 +
*[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090517/valencia/todo-sobre-certamen-20090517.html Partitura Himne]
 +
*[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090517/valencia/cinco-genios-capitan-20090517.html Arquitectes]
 +
*[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090516/valencia/virgen-sumergida-20090516.html Mare de Deu sumergida]
 +
*[http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2009052400_39_593571__Cultura-Hallan-pintura-mural-sXVIII-restauracion-iglesia-SMartin S. Martin]
 +
*[http://www.levante-emv.com/sociedad/2010/01/29/valencia-exportaba-moda-naranjas/674010.html 'El gremio más antiguo. Valencia exportaba moda antes que naranjas']
  
Del apóstol valencià
+
==Arenós==
  
Honra y gloria del país,
 
  
En les cuatre parts del  mon
+
Trobant-se el rei a Xàtiva l'any de 1.254 i en acabant d'haver derrotat al moro rebel i guanyat els castells i viles de què s'havia apoderat; per a agrair-li més cada dia al seu gran privat El senyor Jimeno (aixina ho diu l'història) i pagar-li els servicis que li havia fet en esta empresa, el dia 18 de febrer del mateix any, li va donar el Castillo i Vila de Borriol, en les seues Alqueries, termes Juridiscion Civil i Criminal i en tots els drets qualsevol que anessen.
  
(En noble orgullse pot dir)
+
Estava clar que el rei tenia en gran estima i no volia en cap manera quedar deutor pels molts servicis prestats i per la gran lleialtat demostrada al llarc de tota la seua vida militar al senyor Jimeno Pérez de Llaure'ns.
  
Lo nom de Sant Vicent Ferrer
+
Per la qual cosa complint exactament en l'obligació del seu ocupació de Lloc tinent General del Regne de Valéncia, va atendre en gran zel i vigilància a les poblacions de les seues Viles i Castells. Trobant-se El senyor Jimeno Pérez de Llaure'ns a Xàtiva l'any 1.255, va donar privilegis al senyor Jimeno Pérez d'Oriz, al senyor Gregorio de Calataiud, al senyor Jaime Doya, al senyor Pedro Milia, al senyor Lope Sánchez d'Esperandeu, i El senyor Arnau d'Alcaye, per a poblar el castell i vila de Bocayrente, vila d'Agres i el castell de Mariola; sis dies mes vesprada va despatar una altra orde de privilegis a la població del castell i vila d'Alcoy.  Als cavallers següents: alcalde El senyor Juan Garcés, El senyor Bernardo Isvab, El senyor Bernardo Còlon i al senyor Guillén d'Ortanida.
  
Han deixát imprés ó escrit.
+
L'any de 1.264 es van convocar Talls a Saragosa, a on els Rics Hòmens van presentar els desacords següents:
  
[[Valencia]], patria  d'artistes
+
Retreien al rei que donava feus que eren d'honor a estrangers del regne i a persones que no podien ni havien de ser Rics Hòmens, com va fer en El senyor Jimeno Pérez de Llaure'ns, que no era Rico Home per naturalea, a qui li havia atorgat la baronia de Llaure'ns i atres feus. I estos feus els havien de tindre ells i no perdre'ls si no era per raons provades i jujades davant de La Cort; i en acabant les heretarien els seus fills i els més pròxims parents als que ells assenyalaren.
Y de sabis distinguits;
+
El rei El senyor Jaume va mantindre al senyor Jimeno Pérez de Llaure'ns en tots i cada un dels títols i honors que ell li havia atorgat.
Valencia que de [[Ausias March]]
 
Fon la cuna, y te per fills
 
A [[Pérez Bayer|Bayer]],[[Joan de Joanes|Joanes]], [[Lluis Vives]],
 
[[Guillem de Castro]] y cent  mil
 
Com [[Gil Polo]],[[Timoneda]],
 
[[Myans i Ciscasr|Ciscar]], [[Miñana]] y [[Boil]]
 
Y atres molts que omplin sa historia
 
En lo modern y en lo antich,
 
No pot menjs d'enorgullirse
 
Gojant lo seu espirit,
 
Cuant del noble dominico
 
Ix lo nom á relluir!... 
 
¿Quin com
 
  
<ref>Palanca i Roca. Lo Romancer</ref>}
+
El senyor Jimeno Pérez de Llaure'ns, fon un autèntic SENYOR FEUDAL. Els deures del vasall, respecte al seu senyor eren els següents: Guardar en totes circumstàncies la fidelitat deguda al seu Senyor, ajudar-li i defendre-li enfront de qualsevol, respondre a la crida del Senyor, acompanyar-li a la cúria comtal i a les juntes judicials, i sobretot prestar al seu Senyor els servicis militars de host, de cavalcada i de guàrdia. El vasall havia de mantindre els seus castells en bon estat de defensa, eixercir degudament l'ofici públic si este era l'objecte del feu, albergar el Senyor en els seus feus. Entre les obligacions del rei en el seu vasall, figurava la de protegir-li i ajudar-li dels seus enemics, rescabalar el vasall dels danys que patira en l'eixercici de les armes i fer-li justícia en tots els litigis del seu feu.
  
== Notes ==
+
El senyor Jimeno Pérez de Llaure'ns va casar en Elpha Pérez i van tindre sis fills: Teresa Eximenis de Llaure'ns, Martín Garcés, Jimeno de Llaure'ns, Blasco Eximénez de Llaure'ns, Pedro Pérez de Llaure'ns i Juan Eximénez de Llaure'ns. (Veja arbre genealògic adjunt)
{{listaref}}
 
 
 
  
== Bibliografia ==
+
ARMES DEL SENYOR JIMENO PÉREZ DE LLAURE'NS
* {{cita llibre
+
Escut d'or, en sabata de sabre. El seu fill Blasco Eximénez de Llaure'ns va canviar les seues armes per les d'escut en camp de plata, tres faixes de blau, ondulades.
| autor = Juan Cervera
+
Comentaris de l'autor d'esta crònica: Opine que el Rei El senyor Jaume I possiblement va aconsellar al senyor Jimeno Pérez de Llaure'ns que es fera amic personal de l'exrei almohade de Valéncia i que casara els seus dos fills El senyor Blasco Eximénez de Llaure'ns en la senyora Alda Fernández i Senyora Teresa Eximénez de Llaure'ns en El senyor Fernando Pérez Aparta – Omahet, fills de l'exrei almohade de Valéncia i Múrcia Zeit Abu Zeit, d'esta manera El senyor Jimeno entroncava en la família reial de l'exrei moro de Valéncia, i ademés rebia totes les posessions de l'exmonarca Almohade a través de les capitulacions matrimonials fetes en abdós matrimonis. El senyor Jimeno va donar a Zeit Abu Zeit protecció i ajuda per a combatre l'usurpador rei Zayan i també el suport necessari perquè fóra Senyor Feudal a les ordens del Rei El senyor Jaume I. La gran amistet que va haver-hi entre del senyor Jimeno Pérez de Llaure'ns i el descendent dels califes almohades va arribar en el temps a tindre un ferm suport en el casament dels seus fills. Tal fon esta estreta unió que ZEIT ABU ZEIT va posar al seu fill Fernando el cognom Pérez en honor al seu padrí El senyor Jimeno Pérez i no el que li haguera correspost (Fernández).
| títul = Els Milacres vicentins.
+
Segons els que van conéixer a Zeit Abu Zeit en persona deien el següent d'ell:“Era un home molt ben criat i menjat, humà, just i molt culte.
| any = 1983
+
Alt de cos, d'aspecte real (elegant), ulls molt bells de mirada noble i molt penetrant, rostre venerable i complaent que inspirava seguretat, ple de majestat; tènia el cabell llarc i portava sempre un bonet de seda en el cap; caminava sempre vestit de grana i acompanyat de molts criats, poetes i dels seus fills”.
| editorial = del Sénia al Segura, Valéncia.  
+
Us sempre el seu nom moro i no el cristià, firmava en àrab, posant el seu nom en moro.
| Reproducció =
+
Sempre cap a notar que era fill de ZEIT ABU ABDALLAH, nét d'ABU HAFS, besnét del Califa príncep dels creients. Mai va despreciar ocasió per a donar a entendre que era rebesnét de MUHAMMAD EL MEBDY, fundador de la dinastia Almohade en 1.121.
| Id. = ISBN 84-85446-21-61}}
 
  
* {{cita llibre
+
http://arenos.iespana.es/barones.htm
| autor = Palanca i Roca.  
 
| títul = Lo Romancer valencià.
 
| any = 1888
 
| editorial =  Paris-Valencia
 
| Reproducció = Casa de la Beneficència.
 
| Id. = Facsimil}}
 

Última revisió del 15:47 15 set 2022

Proyecte:Llista d'artículs imprescindibles en tota enciclopèdia

Vinatea

[[1]]

La faena

Proximes traduccións

Fet

Informacións

Arenós

Trobant-se el rei a Xàtiva l'any de 1.254 i en acabant d'haver derrotat al moro rebel i guanyat els castells i viles de què s'havia apoderat; per a agrair-li més cada dia al seu gran privat El senyor Jimeno (aixina ho diu l'història) i pagar-li els servicis que li havia fet en esta empresa, el dia 18 de febrer del mateix any, li va donar el Castillo i Vila de Borriol, en les seues Alqueries, termes Juridiscion Civil i Criminal i en tots els drets qualsevol que anessen.

Estava clar que el rei tenia en gran estima i no volia en cap manera quedar deutor pels molts servicis prestats i per la gran lleialtat demostrada al llarc de tota la seua vida militar al senyor Jimeno Pérez de Llaure'ns.

Per la qual cosa complint exactament en l'obligació del seu ocupació de Lloc tinent General del Regne de Valéncia, va atendre en gran zel i vigilància a les poblacions de les seues Viles i Castells. Trobant-se El senyor Jimeno Pérez de Llaure'ns a Xàtiva l'any 1.255, va donar privilegis al senyor Jimeno Pérez d'Oriz, al senyor Gregorio de Calataiud, al senyor Jaime Doya, al senyor Pedro Milia, al senyor Lope Sánchez d'Esperandeu, i El senyor Arnau d'Alcaye, per a poblar el castell i vila de Bocayrente, vila d'Agres i el castell de Mariola; sis dies mes vesprada va despatar una altra orde de privilegis a la població del castell i vila d'Alcoy. Als cavallers següents: alcalde El senyor Juan Garcés, El senyor Bernardo Isvab, El senyor Bernardo Còlon i al senyor Guillén d'Ortanida.

L'any de 1.264 es van convocar Talls a Saragosa, a on els Rics Hòmens van presentar els desacords següents:

Retreien al rei que donava feus que eren d'honor a estrangers del regne i a persones que no podien ni havien de ser Rics Hòmens, com va fer en El senyor Jimeno Pérez de Llaure'ns, que no era Rico Home per naturalea, a qui li havia atorgat la baronia de Llaure'ns i atres feus. I estos feus els havien de tindre ells i no perdre'ls si no era per raons provades i jujades davant de La Cort; i en acabant les heretarien els seus fills i els més pròxims parents als que ells assenyalaren. El rei El senyor Jaume va mantindre al senyor Jimeno Pérez de Llaure'ns en tots i cada un dels títols i honors que ell li havia atorgat.

El senyor Jimeno Pérez de Llaure'ns, fon un autèntic SENYOR FEUDAL. Els deures del vasall, respecte al seu senyor eren els següents: Guardar en totes circumstàncies la fidelitat deguda al seu Senyor, ajudar-li i defendre-li enfront de qualsevol, respondre a la crida del Senyor, acompanyar-li a la cúria comtal i a les juntes judicials, i sobretot prestar al seu Senyor els servicis militars de host, de cavalcada i de guàrdia. El vasall havia de mantindre els seus castells en bon estat de defensa, eixercir degudament l'ofici públic si este era l'objecte del feu, albergar el Senyor en els seus feus. Entre les obligacions del rei en el seu vasall, figurava la de protegir-li i ajudar-li dels seus enemics, rescabalar el vasall dels danys que patira en l'eixercici de les armes i fer-li justícia en tots els litigis del seu feu.

El senyor Jimeno Pérez de Llaure'ns va casar en Elpha Pérez i van tindre sis fills: Teresa Eximenis de Llaure'ns, Martín Garcés, Jimeno de Llaure'ns, Blasco Eximénez de Llaure'ns, Pedro Pérez de Llaure'ns i Juan Eximénez de Llaure'ns. (Veja arbre genealògic adjunt)

ARMES DEL SENYOR JIMENO PÉREZ DE LLAURE'NS Escut d'or, en sabata de sabre. El seu fill Blasco Eximénez de Llaure'ns va canviar les seues armes per les d'escut en camp de plata, tres faixes de blau, ondulades. Comentaris de l'autor d'esta crònica: Opine que el Rei El senyor Jaume I possiblement va aconsellar al senyor Jimeno Pérez de Llaure'ns que es fera amic personal de l'exrei almohade de Valéncia i que casara els seus dos fills El senyor Blasco Eximénez de Llaure'ns en la senyora Alda Fernández i Senyora Teresa Eximénez de Llaure'ns en El senyor Fernando Pérez Aparta – Omahet, fills de l'exrei almohade de Valéncia i Múrcia Zeit Abu Zeit, d'esta manera El senyor Jimeno entroncava en la família reial de l'exrei moro de Valéncia, i ademés rebia totes les posessions de l'exmonarca Almohade a través de les capitulacions matrimonials fetes en abdós matrimonis. El senyor Jimeno va donar a Zeit Abu Zeit protecció i ajuda per a combatre l'usurpador rei Zayan i també el suport necessari perquè fóra Senyor Feudal a les ordens del Rei El senyor Jaume I. La gran amistet que va haver-hi entre del senyor Jimeno Pérez de Llaure'ns i el descendent dels califes almohades va arribar en el temps a tindre un ferm suport en el casament dels seus fills. Tal fon esta estreta unió que ZEIT ABU ZEIT va posar al seu fill Fernando el cognom Pérez en honor al seu padrí El senyor Jimeno Pérez i no el que li haguera correspost (Fernández). Segons els que van conéixer a Zeit Abu Zeit en persona deien el següent d'ell:“Era un home molt ben criat i menjat, humà, just i molt culte. Alt de cos, d'aspecte real (elegant), ulls molt bells de mirada noble i molt penetrant, rostre venerable i complaent que inspirava seguretat, ple de majestat; tènia el cabell llarc i portava sempre un bonet de seda en el cap; caminava sempre vestit de grana i acompanyat de molts criats, poetes i dels seus fills”. Us sempre el seu nom moro i no el cristià, firmava en àrab, posant el seu nom en moro. Sempre cap a notar que era fill de ZEIT ABU ABDALLAH, nét d'ABU HAFS, besnét del Califa príncep dels creients. Mai va despreciar ocasió per a donar a entendre que era rebesnét de MUHAMMAD EL MEBDY, fundador de la dinastia Almohade en 1.121.

http://arenos.iespana.es/barones.htm