Utiel

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

Utiel és un municipi de la província de València (Comunitat Valenciana, Espanya) situat en un altiplà, a la vora del riu Magre, en la comarca de Requena-Utiel, a l'oest de la província a, prop del límit amb la província de Conca. Compta amb 12.012 habitants (INE 2006).

És un important nuc de comunicacions; s'ubica a la vora de l'autovia A-3, Madrid-València. Posseïx estació de ferrocarril des de finals del XIX, línia Madrid-Conca-València i proximitats Utiel-València, Nacional-330 Alacant a França per Saragossa i una xarxa de carreteres locals i comarcals, dos polígons industrials i un parc empresarial.


Geografia

El relleu presenta una forma relativament plana, en forma d'altiplà prolongat cap al sud i l'est tancada per bords muntanyosos pel nord-est i l'oest, mentres que per la part central-septentrional la rambla de la Torre forma una xicoteta vall de fons pla que és com un corredor fins a les terres planes de Sinarcas i Ranera. Pel costat nord-est s'alça la Sierra del Negrete o d'Utiel, poderós anticlinal juràssic d'orientació ibèrica que separa a esta comarca de la dels Serrans. En esta serra es troba el pic del Remei, cima de la comarca amb 1.306 metres d'altitud.

Clima

El clima és continental, dels més rigorosos de l'est peninsular. Els estius són curts i més calorosos que en el litoral i els hiverns molt llargs i extremadament gèlids. Solen superar-se els 6 mesos d'hivern consecutius. La neu és freqüent durant els mesos centrals de l'hivern, les fortes gelades nocturnes són la tònica durant este període i les granissades i tempestats severes durant l'època estival. Una miqueta més extrem que en la part oriental de la comarca.

Mes Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des Any
Promedi Máx °C 5,8 7,5 9,9 14,3 18,0 25,2 28,2 30,8 27,9 21,4 14,2 8,1 13,4
Promedi Mín °C -5,2 -3,5 0,7 9,9 11,2 13,5 15,1 16,0 13,9 10,4 4,7 -2,6 5,3
Pluges mm 58 46 29 50 58 39 28 24 29 56 58 70 541

Barris i pedanies

En el terme d'Utiel, a més de la pròpia ciutat, s'ubiquen els següents nuclis de població:

  • Las Casas.
  • Los Corrales.
  • Las Cuevas.
  • Estenas.
  • La Torre.
  • El Remedio.
  • Casas de Medina.
  • El Hortanar.

Localitats limítrofes

Sinarcas, Camporrobles, Fuenterrobles, Aliaguilla, Caudete de las Fuentes, Requena, Benagéber, y Chelva totes de la província de Valencia, excepte Aliaguilla, que perteneix a la província de Conca

Història

Els seus orígens es remunten al neolític, amb jaciments ibers i romans. Utiel va pertànyer al Regne Visigot, sent conquistada després pels àrabs. Va ser reconquistada posteriorment, i va passar a formar part del Regne de Castella. Pedro I de Castella "El Justicier" li va atorgar la Carta de Poblament en 1355 en Curiel de los Ajos. Felip IV li va concedir el títol de Ciutat l'any 1645, sent perquè una de les ciutats més antigues d'Espanya.

En la divisió provincial de Javier de Burgos va quedar incorporada a la província de Conca; no obstant, en 1853, per part dels seus dirigents es va decidir la seua incorporació a la de València, de la que va passar a dependre.

La inauguració en 1885 del línia ferroviària València-Utiel (com a primer pas per a la línia València-Madrid) va revolucionar el sector vinícola de la zona pel fet que la producció es podia transportar al port de València per a ser exportada a tot Europa. Això va generar un increment de l'activitat econòmica i de la població. En 1912 les vinyes d'Utiel van patir els atacs de la fil·loxera, però el ritme de repoblament va ser superior al de destrucció i va ser en 1950, estant l'epidèmia ja superada, quan l'extensió de la superfície de vinyes va ser màxima.


Demografia

Utiel conta amb 12.012 habitants (INE 2006). El municipi és completament castellanoparlant.

Evolució demogràfica de Utiel[1]
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2001 2006
7.072 10.638 11.642 11.777 13.137 11.875 12.411 13.365 12.542 11.384 12.021 11.392 11.839 12.012


Economia

L'autèntic flux socioeconòmic de la ciutat d'Utiel, les seues pedanies i les seues poblacions limítrofes, és el vi. Posseïx la ciutat una bodega cooperativa, possiblement la major de la Comunitat Valenciana, on s'elaboren cada verema uns excel·lents caldos, predominantment negres; procedents de la varietat Bobal. No obstant la introducció en els últims anys de varietats internacionalment conegudes, com a Cabernet Sauvignon, Merlot, Chardonnay i altres, han vingut a coadjuvar dins del més pur estil clàssic, una posada al dia amb excel·lents caldos, punta de llança en concursos internacionals i presència en mercats de diversos continents. Vins, tant negres d'envelliment com criances, reserves, o blancs fermentats en bóta i negres actuals com el tipus madurat en bóta.

El sector ramader compta amb diverses granges de porcí, avícoles, caps de de llana i de vaquí. La indústria es va iniciar durant el segle XVIII amb diverses destil·leries d'aiguardent, molins de paper i mig centenar de teixidors. El paper i la seda es van malmetre en el segle XX, quan la recuperació de les vinyes franceses va fer disminuir les exportacions i va haver-hi necessitat cremar la major part del vi produït en les alcoholeres.


Monuments

Monuments religiosos

Iglesia de Santa María. D'estil gòtic isabelí. La seua construcció data de mitjan del segle XVI. En 1665, es va dur a terme una reedificació, com ho testimonia la interessant pintura de la testera que ocultaria el grandiós altar barroc desaparegut.També de mèrit eren la imatge de Crist amb la Cruz a costes, copatrono d'Utiel amb la Mare de Déu del Remei, i un esplèndid tern renaixentista, amb figures i escut brodats en or i plata. A principis del passat segle es va edificar la

Capilla de la Comunió, en pur art neogòtic.

Iglesia de San Francisco (segle XVIII) neoclàssica.

Iglesia de La Merced (segle XVII) neoclàssica. Com testifica el seu nom, va albergar els Mercedaris, religiosos establits a Utiel, en 1635 i desapareguts a causa de la Desamortització, en 1835.

Ermita del Remedio (segle XVI) gòtic barroc i neoclàssic.

Monuments civils

Casc Històric amb entramat de coves subterrànies, dividit en jueria, recinte cristià i musulmà.

Museo del Vino CELLER REDONA - Seu del Consell Regulador dels VINS UTIEL-REQUENA.

Plaça de Bous (segle XIX) de les més antigues de València.

Porta de Santa Maria reconstrucció de l'antiga porta gòtica.

Museo de la Miel y de la Cera.


Oci i cultura

Actualment l'oci se centra al voltant del seu poliesportiu, dotat de grans piscines i àmplies zones verdes. Posseïx dos Instituts d'Ensenyança Obligatòria, Escola Oficial d'Idiomes i Conservatori de Música de Grau Mitjà. Històric Teatre Rambal amb agrupació escènica, Coral, Bandes de música i polifònica.


Festes locals

Falles. Utiel celebra les seues festes a Sant Josep, en el dia de les quals es cremen falles al model de València.

Sant Joan Baptista. Se celebra el 24 de juny.

Festes Patronals. Se celebren estes festes en honor de la Mare de Déu del Remei del 6 al 15 de setembre amb processó des de l'ermitori fins a Utiel entre altres actes lúdics i religiosos.

Setmana Santa. Processons i actes religiosos.

Carnestoltes.

Política

Llista d' alcaldes

Any Alcalde Força Política
1979-1983
1983-1987
1987-1991 Luis Pérez PSPV-PSOE
1991-1995 José Yague PSPV-PSOE
1995-1999 Vicente Sánchez PSPV-PSOE
1999-2003 Enrique Luján Castro PP
2003-2007 Enrique Luján Castro PP
2007-2011 José Luis Ramirez PP

Imatge de satèl·lit i mapa

[es.wikipedia.org/wikimapa Pla d'Utiel]


Enllaços externs

Portal Noticias de Utiel y Requena Portal de notícies Utiel i Requena

Extragut de Wikipedia castellano [es.wikipedia.org/wiki/Utiel Utiel]