Pròlec de la traducció del Valeri Màxim (1395)

El Valeri Màxim (en castellà, Valerio Máximo) és un llibre, de l'any 1395, de l'autor valencià, Antoni Canals.

Valeri Màxim, fon un autor romà del sigle I de l'Era Cristiana que escrigué una obra llatina molt extensa. Consta de 9 llibres. Fon traduïda a la llengua valenciana, abans del 1 de decembre de l'any 1395, per Fra Antoni Canals.

Se tracta d'una obra de tall humanístic d'Antoni Canals, el seu títul sancer és “Factorum et dictorum memorabilium de Valeri Màxim”. Esta traducció és coneguda en el nom de, Valeri Màxim. La finalitat d'esta obra era de caràcter moralisador i el seu tall humanístic fa nàixer en ell el seu entusiasme per l'antic món romà.

Fon el primer escritor que distinguí entre la llengua valenciana i el català. En el pròlec de la traducció que realisà del Valeri Màxim, en l'any 1395, trobem una explicació de perqué ha traduït esta obra a la llengua valenciana:

... tret de latí en nostra vulgada lenga materna valenciana, aixi breu com he pogut, jatssessia que altres l'agen tret en lenga cathalana empero com lur stil sia fort larch e quasi confus..

Esta cita fon un abans i un despuix en l'evolució de la llengua valenciana.

A Antoni Canals se'l considera u dels primers escritors renaixentistes de la lliteratura valenciana per les seues traduccions d'obres clàssiques, de les que destaquen, De providentia, de Séneca, i d'una part del poema de Petrarca Àfrica i el seu, Raonament entre Escipió i Anival.

Cites

No cap dubte. Si el mestre Antoni Canals oponia la llengua valenciana a la catalana en la seua obra Valeri Maxim i el mestre Eiximenis les opon igualment en els seus escrits, serà perque estos escritors excelents, per la purea i elegància del seu llenguage i de fama mundial, sabien i entenien que la llengua valenciana no era la catalana i volien conservar la personalitat pròpia de cada una d'elles dos.
Revista Renou (nº 78, març 2014), editada per l'associacio Cardona Vives de Castello

Vore també