Francesc Eiximenis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Francesc Eiximenis
Francesc Eiximenes.jpg
Nacionalitat: Corona d'Aragó
Ocupació: Religiós i escritor
Naiximent: 1330
Lloc de naiximent: Girona, Corona d'Aragó
Defunció: 23 d'abril de 1409
Lloc de defunció: Perpinyà, Corona d'Aragó

Francesc Eiximenis (Girona, 1330 - Perpinyà, 23 d'abril de 1409) fon un escritor franciscà de la Corona d'Aragó.

Biografia[editar | editar còdic]

Frances Eiximenis fon traductor, escritor i mestre en Sacra Teologia. Possiblement un dels autors catalans migevals més llegits, copiats, publicats i traduïts, es pot afirmar que tant en l'àmbit lliterari com en l'àmbit polític, va tindre molta influència. Entre els seus llectors podem trobar a importants personalitats de la seua época, com per eixemple als reis de la Corona d'Aragó Pere el Cerimoniós, Joan I el Caçador i Martí I l'Humà, o la reina María de Lluna (dòna de Martí l'Humà), i al Papa d'Avinyó Benedicte XIII.

Francesc Eiximenis passà part de la seua vida en la ciutat de Valéncia. Fon contemporàneu de Sant Vicent Ferrer.

Cites[editar | editar còdic]

  • Transcripció de La trenta e dues, alabança a Valéncia del llibre Regiment de la Cosa Publica (edició valenciana de l'any 1499), del franciscà Francesc Eiximenis, sobre les arrels [raïls] de la Llengua Valenciana, se pot llegir:
... aquesta terra ha llenguatge compost de diverses llengües que li son entorn, e de cascuna a retengut ço que millo li es, e ha lexats los pus durs e los pus mals sonants vocables del altres, he ha presos los millors...
  • Francesc Eiximenis en el final del Art del Ben Morir, diu:
... del meu pobre entendre en llengua valenciana...
  • Cita publicada en la Revista Renou:
No cap dubte. Si el mestre Antoni Canals oponia la llengua valenciana a la catalana en la seua obra Valeri Maxim i el mestre Eiximenis les opon igualment en els seus escrits, serà perque estos escritors excelents, per la purea i elegància del seu llenguage i de fama mundial, sabien i entenien que la llengua valenciana no era la catalana i volien conservar la personalitat pròpia de cada una d'elles dos.
Revista Renou (nº 78, març 2014), editada per l'associacio Cardona Vives de Castello

Enllaços externs[editar | editar còdic]