Avinyó

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Vista d'Avinyó

Avinyó (en francés Avignon) és una ciutat i comuna francesa, capital del departament de Vaucluse, en la regió de Provença-Alps-Costa Blava. Està situada en la marge esquerra del riu Roine a uns 653 km al surest de París i 80 km al noroest de Marsella. En l'any 2018 contava en un població de 2.250 habitants.

Història[editar | editar còdic]

Avinyó fon residencia dels Papes en l'any 1309, quan la ciutat se trobava baix el govern dels reis de Sicília pertanyents a la Casa d'Anjou. En 1348, el Papa Climent VI comprà una residencia a la regina Joana I de Sicília, permaneixent Avinyó com propietat papal fins a l'any 1791 quan fon incorporada a França durant la Revolució Francesa.

A continuació apareix la llista dels set Papes que residiren ací des de l'any 1309 fins a l'any 1377. A este periodo en que els Papes establiren la seua residencia en Avinyó se li coneix com Papat d'Avinyó. Una volta terminada esta, escomençà en l'any 1378 el Gran Cisma d'Occident que no se resolgué fins a l'any 1417.

Els antipapes Climent VII i Benet XIII, conegut en el nom de "Papa Luna", continuaren residint ací encara despuix de que els papes retornaren a Roma en l'any 1377. Climent VII permaneixqué en Avinyó durant tot el seu pontificat 1378-1394 mentres que Benet XIII vixqué en Avinyó fins que fugí cap a Aragó, fixant la seua residencia finalment en Peníscola, a on morí als 96 anys en l'any 1423.


Avinyó havia segut seu bisbal des de l'any 70 d. C., i fon convertida en Arquebisbat en 1476. Ací se celebraren varis sínodos de menor importància. La seua universitat fon fundada pel Papa Bonifaci VIII en l'any 1303 i, degut a la seua reputació pels seus estudis en lleis, tingué gran importància fins la Revolució Francesa.

Vista de la ciutat en el pont d'Avinyó i el mont Ventoux

Enllaços externs[editar | editar còdic]