Diferència entre les revisions de "Vicente Sempere Bernabeu"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
Llínea 10: Llínea 10:
 
| lloc_mort = [[Alacant]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 
| lloc_mort = [[Alacant]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 
}}
 
}}
'''Vicente Sempere''' Bernabeu ([[Onil]], 23 de febrer de [[1895]] - [[Alacant]], 1 d'abril de [[1974]]) fon un tenor valencià, tenint molt d'éxit cantant sarsueles i òperes.  
+
'''Vicente Sempere''' Bernabeu ([[Onil]], [[23 de febrer]] de [[1895]] - [[Alacant]], [[1 d'abril]] de [[1974]]) fon un tenor [[Comunitat valenciana|valencià]], tenint molt d'éxit cantant sarsueles i òperes.  
  
 
== Biografia ==
 
== Biografia ==
  
Vicent Sempere estudià en el tenor Lorenzo Simonetti i més tart, en [[Barcelona]], en Concepción Callao. Fon la seua presentació en la ciutat de [[Mataró]] cantant la sarsuela ''Marina''. En els anys vint del [[sigle XX]] se dedicà a l'òpera en una gran carrera internacional, recorreguent grans ciutats com [[Milà]] o [[Buenos Aires]]. En els anys trenta va passar a cantar sarsuela gran, en obres com ''La Bruixa'', ''La Tempestat'' o ''Jugar en Fòc''. Posteriorment va recórrer tota Espanya en la Companyia del [[Mestre Serrano|mestre Serrano]] interpretant ''Los Claveles'', ''Els d'Aragó'' i ''Las Hilanderas''.
+
Vicent Sempere estudià en el tenor Lorenzo Simonetti i més tart, en [[Barcelona]], en Concepción Callao. Fon la seua presentació en la ciutat de [[Mataró]] cantant la sarsuela ''Marina''. En els anys vint del [[sigle XX]] se dedicà a l'òpera en una gran carrera internacional, recorreguent grans ciutats com [[Milà]] o [[Buenos Aires]]. En els anys trenta va passar a cantar sarsuela gran, en obres com ''La Bruixa'', ''La Tempestat'' o ''Jugar en Fòc''. Posteriorment va recórrer tota [[Espanya]] en la Companyia del [[Mestre Serrano|mestre Serrano]] interpretant ''Los Claveles'', ''Els d'Aragó'' i ''Las Hilanderas''.
  
 
Interpretà el rol titular dels contes de Hoffmann en el [[Teatre de la Sarsuela de Madrit]], dirigit pel veterà Arturo Saco del Valle. Va ser una figura preeminent entre els que varen cantar en el [[Teatre Principal de Valéncia]].
 
Interpretà el rol titular dels contes de Hoffmann en el [[Teatre de la Sarsuela de Madrit]], dirigit pel veterà Arturo Saco del Valle. Va ser una figura preeminent entre els que varen cantar en el [[Teatre Principal de Valéncia]].
  
El 15 d'Agost de [[1929]] junt a Pedro Quilis Prats va posar en escena en el [[Teatre Cervantes d'Onil]] l'òpera ''Marina'', els beneficis del qual foren per a sufragar les despeses de la bandera de la banda de Música.
+
El [[15 d'agost]] de [[1929]] junt a Pedro Quilis Prats va posar en escena en el [[Teatre Cervantes d'Onil]] l'òpera ''Marina'', els beneficis del qual foren per a sufragar les despeses de la bandera de la banda de Música.
  
En l'any [[1933]], provablement relacionat a l'event del 29 d'octubre, va ser publicada la partitura per a piano de la marcha-cançó ''Valéncia, Valéncia meua'', a la memòria del gran escritor valencià [[Vicent Blasco Ibáñez]], en la música de Vicente i Arturo Terol i la lletra de I. Palacios i S. Galiana, en valencià i castellà. El disc publicat per ''Odeon'' fon interpretat per Vicent Sempere, reconegut tenor en aquella época.
+
En l'any [[1933]], provablement relacionat a l'event del [[29 d'octubre]], va ser publicada la partitura per a piano de la marcha-cançó ''Valéncia, Valéncia meua'', a la memòria del gran escritor valencià [[Vicent Blasco Ibáñez]], en la música de Vicente i Arturo Terol i la lletra de I. Palacios i S. Galiana, en valencià i castellà. El disc publicat per ''Odeon'' fon interpretat per Vicent Sempere, reconegut tenor en aquella época.
  
Va fallir en [[Alacant]] l'1 d'abril de [[1974]]. El 23 de decembre de [[1983]] se celebrà l'homenage pòstum en [[Onil]], on la seua viuda i fills varen estar presents.
+
Va fallir en [[Alacant]] l'[[1 d'abril]] de [[1974]]. El [[23 de decembre]] de [[1983]] se celebrà l'homenage pòstum en [[Onil]], on la seua viuda i fills varen estar presents.
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==

Revisió de 20:42 18 gin 2017

Vicente Sempere Bernabeu
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Cantant
Naiximent: 23 de febrer de 1895
Lloc de naiximent: Onil, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 1 d'abril de 1974
Lloc de defunció: Alacant, Regne de Valéncia, Espanya

Vicente Sempere Bernabeu (Onil, 23 de febrer de 1895 - Alacant, 1 d'abril de 1974) fon un tenor valencià, tenint molt d'éxit cantant sarsueles i òperes.

Biografia

Vicent Sempere estudià en el tenor Lorenzo Simonetti i més tart, en Barcelona, en Concepción Callao. Fon la seua presentació en la ciutat de Mataró cantant la sarsuela Marina. En els anys vint del sigle XX se dedicà a l'òpera en una gran carrera internacional, recorreguent grans ciutats com Milà o Buenos Aires. En els anys trenta va passar a cantar sarsuela gran, en obres com La Bruixa, La Tempestat o Jugar en Fòc. Posteriorment va recórrer tota Espanya en la Companyia del mestre Serrano interpretant Los Claveles, Els d'Aragó i Las Hilanderas.

Interpretà el rol titular dels contes de Hoffmann en el Teatre de la Sarsuela de Madrit, dirigit pel veterà Arturo Saco del Valle. Va ser una figura preeminent entre els que varen cantar en el Teatre Principal de Valéncia.

El 15 d'agost de 1929 junt a Pedro Quilis Prats va posar en escena en el Teatre Cervantes d'Onil l'òpera Marina, els beneficis del qual foren per a sufragar les despeses de la bandera de la banda de Música.

En l'any 1933, provablement relacionat a l'event del 29 d'octubre, va ser publicada la partitura per a piano de la marcha-cançó Valéncia, Valéncia meua, a la memòria del gran escritor valencià Vicent Blasco Ibáñez, en la música de Vicente i Arturo Terol i la lletra de I. Palacios i S. Galiana, en valencià i castellà. El disc publicat per Odeon fon interpretat per Vicent Sempere, reconegut tenor en aquella época.

Va fallir en Alacant l'1 d'abril de 1974. El 23 de decembre de 1983 se celebrà l'homenage pòstum en Onil, on la seua viuda i fills varen estar presents.

Referències