Edició de «Xàtiva»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 178: | Llínea 178: | ||
=== Patrimoni militar === | === Patrimoni militar === | ||
− | *[[Castell de Xàtiva]]: encaramallat sobre la [[serra Vernissa]], domina completament la ciutat de Xàtiva. El seu núcleu original, situat en l'actual Castell Menor, és d'orige [[ibèric]] i va | + | *[[Castell de Xàtiva]]: encaramallat sobre la [[serra Vernissa]], domina completament la ciutat de Xàtiva. El seu núcleu original, situat en l'actual Castell Menor, és d'orige [[ibèric]] i va anar posteriorment habitat pels [[romans]], els qui també varen escomençar la construcció del Castell Major. El conjunt actual, no obstant, presenta una arquitectura principalment [[Islam|islàmica]] o d'estil [[gòtic]]. Va ser presó d'estat de la [[Corona d'Aragó]], i va ser considerat durant molts sigles com la plaça més forta del [[Regne de Valéncia]]. Des de lo alt del castell es divisen, al nort, la [[ciutat]] i el pla de la [[Riu Xúquer|ribera del Xúquer]]; al sur, les terres de seca i les serres [[Serra Grossa|Grossa]], [[Serra Mariola|Mariola]] i [[Serra de Benicadell|Benicadell]]; a l'oest, la frontera en [[Castella]]; i a l'est, els dies de bona visibilitat, es pot intuir la [[mar Mediterrànea]]. Va ser declarat [[Monument Nacional]] en l'any [[1931]]. |
− | *[[Muralla de Xàtiva|Muralla]]: encara es conserven | + | *[[Muralla de Xàtiva|Muralla]]: encara es conserven menuts trams de muralla urbana aixina com els situats en les llomes que dominen la ciutat, on es troben diverses torres de vigilància. Construïda per a protegir a la ciutat, conté trams que daten des del sigle XI al XVI. |
=== Patrimoni religiós === | === Patrimoni religiós === |