Acadèmia de Valéncia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

L'Acadèmia de Valéncia fon una institució fundada l'any 1685 baix la presidència i el mecenage del comte d'Alcúdia, Onofre Vicente de Íxar. Fon també coneguda com l'Acadèmia del Carrer del Bisbe pel lloc a on es reunien el seus membres.

Història[editar | editar còdic]

Esta acadèmia senyala l'evolució de les acadèmies purament lliteràries (Parnàs i Alcàzar, apegades als residus del Barroc) a les estrictament científiques de finals del sigle, com a index de la maduració dels núcleus preilustrats valencians.

Despuix de la mort del comte d'Alcúdia en 1688, el seu successor reuní en sa casa a la nova Acadèmia de Valéncia, presidida per José Ortí Moles, a qui succedí en 1692, José Bellvís.

Fon dissolta durant la Guerra de Successió, en la que els seus acadèmics militaren en el camp felipiste.

Objectius[editar | editar còdic]

Fon regida per unes constitucions que quedaren inèdites. Dita acadèmia influí en la renovació científica de finals del sigle XVII. En les seues sessions no només se discutien temes humanístics i jurídics (canons, humanitats, filosofia moral, jurisprudència civil) sino atres tan significatius com l'esfera, perspectiva, meteors, màgia, filosofia natural i arquitectura militar.

Acadèmics[editar | editar còdic]

Membres destacats foren el mege i botànic Gaudencio Senach; els matemàtics i astrònoms Falcó de Belaochaga, Vicente Mir, José Vicente del Olmo i Pedro Mayor; els juristes José Coloma i Pedro Vidal i els germans José i Marco Antonio Ortí i Moles.

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana (Valéncia, 2005)