Aeroelasticitat
La aeroelasticitat és la ciència que estudia l'interacció entre les forces inèrciaels, elàstiques i aerodinàmicas. Va ser definida per Arthur Collar en 1947 com "l'estudi de l'interacció mútua que ocorre dins del triàngul de les forces inerciales, elàstiques i aerodinàmiques actuant sobre membres estructurals exposts a una corrent d'aire, i l'influència d'este estudi en el disseny". Una atra definició la descriu com la branca de l'Ingenieria Aeronàutica que s'ocupa de la resposta dinàmica de les estructuras davant forces aerodinàmiques.
Introducció
[editar | editar còdic]Les estructuras modernes dels avions no són completament rígides i el fenomen aeroelástico es presenta quan les deformacions estructurals induïxen canvis en les forças aerodinàmiques. Les forces aerodinàmiques adicionals comporten un increment en les deformacions estructurals, que a la seua volta provoquen forces aerodinàmiques majors. Estes interaccions poden tornar-se gradualment més chicotetes fins a aplegar a una condició d'equilibri, o poden divergir catastróficament.
La aeroelasticitat es pot dividir en dos camps d'estudi: aeroelasticitat estàtica i dinàmica.
Aeroelasticitat estàtica
[editar | editar còdic]Estudia l'interacció entre les forces elàstiques i aerodinàmica en una estructura elàstica. Les propietats de la massa no són significatives en este tipo de fenomens.
Divergència
[editar | editar còdic]La divergència ocorre quan una superfície en alçament es dobla baix una càrrega aerodinàmica per a aumentar la càrrega aplicada, o moure la càrrega per a que l'efecte de gir en l'estructura siga incrementat. La càrrega incrementada dobla l'estructura encara més, lo que du l'estructura a la carrega llímit, i finalment a una fractura.
Inversió de mando
[editar | editar còdic]És la pèrdua (o inversió) de la resposta esperada d'una superfície de control, per la deformació estructural de la superfície principal.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Aeroelasticitat» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.