Andrés Rábago García
| Andrés Rábago García | |||
|---|---|---|---|
_El_Ayuntamiento_premia_a_Carmen_Linares,_Juan_Tamariz,_%E2%80%98El_Roto%E2%80%99_y_la_Mesa_de_las_Pensiones_con_la_Medalla_de_Oro_de_Madrid.jpg)
| |||
| Andrés Rábago en l'any 2019 | |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Pintor i dibuixant. | ||
| Naiximent: | 1947 | ||
| Lloc de naiximent: | Madrit, Espanya | ||
Andrés Rábago García (Madrit, 1947) més conegut pels seudònims de Ops i El Roto, és un pintor, dibuixant satíric i historietiste, humoriste gràfic espanyol. És considerat com un dels humoristes gràfics espanyols més importants.
Biografia[editar | editar còdic]
De formació autodidacta, va escomençar a partir de l'any 1968 a publicar vinyetes i ilustracions en revistes com a Hermano Lobo baix el seudònim de Ops durant la dictadura de Franco, al principi muts. Seguí colaborant despuix en numerosos mijos impresos, com La Estafeta Literaria, La Codorniz, Triunfo, Cuadernos para el Diálogo, El Independiente o Ajoblanco. A pesar de realisar-se recopilacions de la seua obra en àlbum ya en 1971, esta no obtingué la mateixa repercussió que la d'atres humoristes gràfics de la seua época, encara que molts d'ells el consideraven com el més lluent. Va realisar també el curtmetrage de dibuixos animats titulat La edad del silencio. En la democràcia els seus succeïts gràfics varen escomençar a incloure ya texts.
En l'any 1978 va iniciar la seua colaboració en les revistes de l'incipient boom del còmic adult, en concret en Totem a partir del seu número 6, seguides per El Jueves, El Cuervo i Madriz. Ademés, va seguir publicant en prensa: Diario 16, Cambio 16, Tiempo, El Periódico de Catalunya, Informaciones, Pueblo, Hoja del Lunes, etc..., contant en un extens currículum creatiu. En l'actualitat i des de fa anys publica en El País.
Estil[editar | editar còdic]
La seua visió de la realitat és dadaísta, satírica i descarnada, eixercint un distanciament brechtià. El seu grafisme, expressioniste, beu del llegisme de George Grosz i de les Pintures negres de Goya.
En una entrevista en Javier Morales va descriure el seu método de treball: "S'informa a partir dels periòdics i de la ràdio, mai de la televisió... Sempre deixa reposar els temes uns dies abans d'interpretar-los en una vinyeta, per a no deixar-se influir". Des del punt de vista del periodiste i escritor Juan Pedro Quiñonero: "L'ascetisme del seu estil gràfic solament cobra sentit en el marc de les indagacions plàstiques posteriors al surrealisme: pense, clar, en Topor, en Charlie Hebdo, en l'estètica del mal gust d'algunes escoles americanes".
Apart de les seues aparicions en prensa i revistes, ha publicat diversos llibres, ya siga en solitari o com a colaborador. Ha eixercit com a guioniste, escenógraf, pintor i historietiste.
Obra[editar | editar còdic]
- Los hombres y las moscas (Ed. Fundamentos, Madrid, 1971).
- Mitos, ritos y delitos (Ed. Fundamentos, Madrid, 1973).
- Ovillos de baba (Ed. Castellote, Madrid, 1973).
- La cebada al rabo (Ed. Cuadernos para el diálogo, 1975, 199 p., con prólogo de Félix Grande).
- Bestiario (Alfaguara, 1989. Medusa Ediciones, edición aumentada, 2002).
- De un tiempo a esta parte (Ediciones de la Torre, 1991).
- Habas contadas (Promotion Popular Cristiana, 1994).
- La memoria del constructor (Diputación de Sevilla, 1998).
- La visita inesperada (Centro Cultural Conde Duque, 1998).
- El fogonero del Titanic (Temas de hoy, 1999).
- El pabellón de azogue (Círculo de lectores i S.A./ Mondadori, 2001).
- El guardagujas (Cat. Exposición Universidad de Alcalá, 2003).
- El libro de los desórdenes (Círculo de Lectores i S.A./Mondadori, 2003).
- El libro de los abrazos (Círculo de Lectores, 2004).
- Vocabulario figurado (Círculo de Lectores i S.A./Mondadori, 2005).
- El libro de los desórdenes (Reservoir Books, 2006).
- Vocabulario Figurado 2 (Reservoir Books, 2007).
- Viñetas para una crisis (Reservoir Books, 2011).
- Camarón que se duerme (se lo lleva la corriente de opinión) (Reservoir Books, 2011).
- Un viaje de mil demonios (Centre d'Art Tecla Sala, 2012)
- A cada uno lo suyo (Reservoir Books, 2013).
- Oh la l'art. (Libros del Zorro Rojo, 2013. edición aumentada, 2019).
- El libro verde (Reservoir Books, 2014).
- La edad del silencio (Random House, 2015)
- Desescombro (Reservoir Books, 2016).
- Antitauromaquia (Reservoir Books, 2017). con Manuel Vicent
- Contra muros y banderas, (Reservoir Books, 2018).
- No se puede mirar, (Reservoir Books, 2019).
- La línea roja, (Libros del Zorro Rojo, 2021)
Premis[editar | editar còdic]
- XXXV Premi Diari d'Avisos 2011 al millor guió d'historiete d'humor.
- Premi Nacional d'Ilustració 2012.
- Premi Cálamo "Extraordinari" 2013 per Oh, la l’art, publicat per Llibres del Zorro Rojo.
- Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts.
Cites[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Gabinete de prensa del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. Gobierno de España. «Andrés Rábago, galardonado con el Premio Nacional de Ilustración 2012»
- Guillén, Marina; Fernández, Eneka; Centro José Guerrero (2022). OPS, El Roto, Rábago : una microhistoria del mundo. ISBN 978-84-19233-29-5. OCLC 1353216941
- Quiñonero, Juan Pedro en "OPS y el pánico de imaginar..." para Destino núm. 1944, reproducido luego en Totem nº 9, Editorial Nueva Frontera, S. A., Madrid, 1978, pp. 4 a 5
- Sánchez, Joan. «Andrés Rábago García, ‘El Roto’, Premio Nacional de Ilustración 2012». El País
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Hinojosa Torres, José Manuel (15 de octubre de 2004). «El Roto. Sátira de una sociedad». Tebeosfera. Primera época (17). ISSN 1579-2811
- León, Francisco (2001). "La pintura pensada: una conversación con Andrés Rábago", Biblioteca de Icos, Volumen 5 de Aula de Arte y Publicaciones, Icod, Tenerife
- Menéndez Muñiz, Rafael (2004). Entre la ilustración y la historieta: las obras de LPO y OPS en la revista "Madriz". Tesis doctoral leída en la Universidad Complutense de Madrid en 2002
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Andrés Rábago García.