Aurofilicitat
En química, la aurofilicidad es referix a l'aparent tendència dels complexos d'or d'agregar-se per mig de la formació d'enllaços dèbils ore-or.[1][2] El fenomen s'observa més comunament per mig de cristalografia de composts de Au(I). El enllaç aurofílico té una llongitut d'aproximadament 3.0 Å, i una força d'aproximadament 7-12 kcal/mol, que és comparable en la força d'un enllaç d'hidrogen. Es considera que l'interacció aurofílica és el resultat d'una correlació electrònica dels components de capes internes, alguna cosa similar a les interacciones de van der Waals, pero excepcionalment fortes per efectes relativistes.
Existixen interaccions metalofílicas similars entre alguns atres pocs metals pesats (com el mercuri), i pot observar-se entre àtoms d'elements diferents. Alguns eixemples documentats inclouen Hg(II)···Au(I), Hg(II)···Pt(II), i Hg(II)···Pd(II).[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Hubert Schmidbaur(1995).Chem. Soc. Rev..24
- 391–400.doi:10.1039/CS9952400391.
- ↑ Hubert Schmidbaur(2000).Gold Bulletin.33(1)
- 3–10.
- ↑ Mieock Kim, Thomas J. Taylor, and François P. Gabbai. Hg(II)···Pd(II) Metallophilic Interactions. J. Am. Chem. Soc. 2008, 130, 6332–6333. doi:10.1021/ja801626c
- Este artícul conté una traducció derivada de «Aurofilicidad» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.