Austracisme

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Austraciste»)
Anar a la navegació Anar a la busca
Carles III d'Habsburc
Escut del Sacre Imperi Romanogermànic, la principal possessió dels Habsburc.

A principis del sigle XVIII es nomenaren austriacistes, imperials, alemanys, o maulets (este últim en el Regne de Valéncia) als partidaris de l'Archiduc Carles d'Àustria de la casa dels Habsburc d'Àustria en el conflicte conegut com la Guerra de Successió en qué es dirimia quina casa europea heretava els diferents estats de la monarquia hispànica una volta mort sense descendència Carles II.

Història[editar | editar còdic]

El moviment anà agafant força progressivament i no fon fins a l'any 1703 quan tingué una importància considerable, sobretot en la comarca de la Marina Alta. El més famós i destacat austraciste en el Regne de Valéncia fon el militar valencià Joan Batiste Basset.

L'exili austraciste[editar | editar còdic]

L'exili austriaciste fon l'abandó forçós d'Espanya de diverses decenes de mils d'austracistes com a conseqüència de la repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola desencadenada pel rei Felip V d'Espanya contra ells per haver-se rebelat i haver recolzat a l'Archiduc Carles en les seues aspiracions a ocupar el trono de la Monarquia Hispànica despuix de la mort sense descendència del rei de la Casa d'Àustria Carles II. L'exili afectà especialment als Estats de la Corona d'Aragó, que majoritàriament es decantaren per l'Archiduc, a qui varen proclamar com el seu sobirà en el títul de Carles III, mentres que els habitants de la Corona de Castella en la seua immensa majoria es varen mantindre fidels a Felip de Borbó. Esta emigració forçosa és considerada per alguns historiadors com el primer exili polític de l'història d'Espanya.

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Albareda Salvadó, Joaquim (2010). La Guerra de Sucesión de España (1700-1714). Barcelona: Crítica. ISBN 978-84-9892-060-4.

Vore també[editar | editar còdic]