Anar al contingut

Cens de Floridablanca

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Cens de Floridablanca va ser un document censal elaborat en Espanya baix la direcció de José Moñino i Redó, I comte de Floridablanca , ministre de Carlos III, entre 1785 i 1787; és considerat com el primer cens espanyol de població elaborat seguint tècniques estadístiques modernes, encara que va existir un d'anterior, el Cens d'Aranda, la fiabilitat del qual va ser menor.

Distribució de la població d'Espanya segons el cens de Floridablanca. Es pot apreciar unes densitat de població molt més homogénees que les actuals, el fort pes de Galícia i la certa importància de León i Castella la Vella.

Es va elaborar sobre la base dels qüestionaris enviats als intendents de les distintes províncies i demarcació del regne a els qui se'ls requeria per a fixar cada una de les poblacions de la seua zona. Sobre eixa base, en 1786 es va requerir als alcaldes de les distintes poblacions que indicaren les circumstàncies personals (sexe, edat, estat civil) de tots els habitants baix la seua responsabilitat, aportant també informació sobre l'estat civil i la situació econòmica de l'unitat familiar.

El cens va ser publicat per la Real Imprenta de Madrit en 1787, per a ser posteriorment ampliat en 1789. Els resultats totals es varen publicar en el títul: «Cens espanyol executado d'Orde del Rei, comunicada pel Excelentísimo Senyor Comte de Floridablanca, Primer Secretari d'Estat i del Despaig, en l'any de 1787.»[1][2][3]

Senyes del cens de Floridablanca

[editar | editar còdic]

El cens va tirar una sifra de 10.268.110 habitants en tot el país, i una densitat mija de 22,7 hab/km².

Municipis més poblats[4]

Posició Municipi Població
1.ª Madrit 164 972
2.ª Valéncia 100 656
3.ª Barcelona 92 835
4.ª Sevilla 80 915
5.ª Càdis 71 080
6.ª Granada 56 541
7.ª Màlaga 51 098
8.ª Jerez de la Frontera 45.506
9.ª Saragossa 42 600
10.ª Còrdova 37 826
11.ª Palma de Mallorca 31 942
12.ª Écija 29 343
13.ª San Fernando 28 138
14.ª Ferrol 24 993
15.ª Valladolit 23 284
16.ª Oriola 22 913
17.ª Antequera 20 266
18.ª Salamanca 19 092
19.ª Múrcia 18 822
20.ª Toledo 18 021
21.ª Alacant 17 760
22.ª Elig 17 554
23.ª Lucena 17 121
24.ª Port de Santa María 16 427
25.ª Jaén 16 249
26.ª Tortosa 16 144
27.ª Santiago de Compostela 15 582
28.ª Cartagena 15 474
29.ª Pamplona 15 156
30.ª Almeria 14 958

Províncies més poblades[4]

Posició Província Població Densitat
1.ª Província de La Corunya 426 439 53,6
2.ª Província de Valéncia 402 798 37,4
3.ª Província d'Oviedo 352 851 33,3
4.ª Província de Barcelona 350 220 45,3
5.ª Província de Pontevedra 332 155 73,9
6.ª Província de Lugo 307 329 31,2
7.ª Província de Càdis 306 051 41,1
8.ª Província de Sevilla 303 346 21,6
9.ª Província de Madrit 290 699 36,2
10.ª Província d'Orense 289 376 39,8
11.ª Província de Granada 270 893 21,6
12.ª Província de Saragossa 269 407 15,6
13.ª Província de Múrcia 256 977 22,7
14.ª Província de Toledo 252 611 16,4
15.ª Província d'Alacant 252 003 43,3
16.ª Província de Còrdova 249 130 18,1
17.ª Província de Màlaga 246 830 33,8
18.ª Província de Burgos 240 758 16,8
19.ª Província de León 237 902 15,3
20.ª Província de Navarra 224 443 21,6
21.ª Província de Badajoz 221 139 10,12
22.ª Província de Conca 206 218 12,0
23.ª Província de Càceres 196 225 9,9
24.ª Província de Jaén 194 623 14,4
25.ª Província de Girona 192 623 32,6
26.ª Província de Terol 191 118 12,9
27.ª Província de Salamanca 188 223 15,2
28.ª Província de Tarragona 187 217 29,7
29.ª Província de Balears 179 066 35,8
30.ª Província de Valladolit 176 582 21,8

Piràmides de població

[editar | editar còdic]

Comparativa de les piràmides de població d'Espanya en 1787 i 2020.


Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Cense espanyol executado d'Orde del Rei, comunicada pel Excelentísimo Senyor Comte de Floridablanca, Primer Secretari d'Estat i del Despaig, en l'any de 1787, Madrit: Imprenta Real.
  2. Consell d'Estat (1789). Espanya dividida en províncies é intendencias: tom I, Madrit: Imprenta Real.
  3. Consell d'Estat (1789). Nomenclator o Diccionari: tom II, Madrit: Imprenta Real.
  4. 4,0 4,1 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Verne


Referències

[editar | editar còdic]