Margalló

El margalló (Chamaerops humilis) és una planta perennifolia de la família de les palmeres o arecàcees. Es tracta de l'única palmera autòctona de la Península Ibèrica i del continent europeu, pròpia de clima mediterràneu i especialment comú en zones costeres i serrades càlides del sur i est.

Margalló
Classificació científica
Regne		Plantae
Divisió		Magnoliophyta
Classe		Liliopsida
Orde		Arecales
Família		Arecaceae
Gènero		Chamaerops
Espècie		Chamaerops humilis
Autoritat		L.
Estat de conservació
Estat		LC
Distribució geogràfica

Detall d'una fulla de margalló

Fruits de margalló (Chamaerops humilis)

Descripció

- Fulla: Les fulles són palmades, rígides, de color vert o glauc. Presenten un peciol llarc i espinós, acabant en un palmito ample de segments allargats i punchosos. Són alternes i sorgixen en forma de roseta des del centre de la planta.

- Flor: Espècie dioica (mascles i femelles separats). Les flors són chicotetes, groguenques i agrupades en inflorescències densament ramificades. La floració sol tindre lloc entre abril i maig.

- Fruit: És una drupa ovoide, carnosa, de color roig, taronja o marró en madurar, d'uns 1-2 cm. Madura entre setembre i novembre i conté una llavor dura.

- Tronc: Pot presentar un tronc únic o diversos brots agrupats des de la base. Està cobert de fibres seques i a sovint és curt i gruixut, podent arribar fins a 4 m d'alçària. Té capacitat rebrotadora.

Hàbitat

Habita en garrigues, pinedes clares, roquers i pendents pedregosos, des del nivell del mar fins als 1000 m d'altura. Preferix sols llaugers, ben drenats i resistix bé tant la sequera com el vent salí.

És típic de la regió mediterrànea occidental, des del sur de Portugal fins a Itàlia, sent abundant al sur i est de la Península Ibèrica, incloent Valéncia, Andalusia, Múrcia i les Illes Balears.

Taxonomia

Chamaerops humilis fon descrit per Carles Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 1188. 1753.

Etimologia

• Chamaerops: del grec χαμαί (chamai, «en terra») i ῥώψ (rhops, «mata»), en referència al seu port baix.

• humilis: epítet llatí que significa «baix» o «humil», fent referència a la seua talla reduïda respecte a atres palmeres.

Usos

Tradicionalment s'han aprofitat les fulles per a fer cordes, estores, graneres, cabassos i atres artesanies. El palmito, part interna tendra, és comestible, encara que l'extracció pot matar la planta i actualment està protegida en moltes zones.

Conservació

Encara que àmpliament distribuït i classificat com a Preocupació Menor, en alguns llocs les poblacions han minvat per destrucció d'hàbitats, urbanisació i recolecció abusiva. Està protegit en diverses comunitats autònomes.

Refranys valencians

• Mudat com un margalló, loc. Anar molt ben vestit

Referències

• «Chamaerops humilis». Real Jardín Botánico: Proyecto Anthos
• «Chamaerops humilis». The Plant List
• «Chamaerops humilis». Tropicos.org

Bibliografia

• Alonso Peña, José Ramón (2011). Manual de Histología Vegetal. Madrid - México: Mundi-Prensa. p. 61. ISBN 978-84-8476-429-8.
• Castroviejo, S. (coord.) (1986-2005). Flora iberica. CSIC, Madrid

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Margalló.
• Wikispecies té un artícul sobre Margalló.

• «Margalló». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

• Plantilla:HerbariVirtual
• Chamaerops humilis en la Wikipedia en castellà