Margalló

(Redirigit des de «Chamaerops humilis»)

El margalló (Chamaerops humilis) és una planta perennifolia de la família de les palmeres o arecàcees. Es tracta de l'única palmera autòctona de la Península Ibèrica i del continent europeu, pròpia de clima mediterràneu i especialment comú en zones costeres i serrades càlides del sur i est.

Margalló

Chamaerops humilis Torreblanca.jpg

Classificació científica
Regne Plantae
Divisió Magnoliophyta
Classe Liliopsida
Orde Arecales
Família Arecaceae
Gènero Chamaerops
Espècie Chamaerops humilis
Autoritat L.
Estat de conservació
Estat LC
Distribució geogràfica
Detall d'una fulla de margalló
Fruits de margalló (Chamaerops humilis)

DescripcióEditar

- Fulla: Les fulles són palmades, rígides, de color vert o glauc. Presenten un peciol llarc i espinós, acabant en un palmito ample de segments allargats i punchosos. Són alternes i sorgixen en forma de roseta des del centre de la planta.

- Flor: Espècie dioica (mascles i femelles separats). Les flors són chicotetes, groguenques i agrupades en inflorescències densament ramificades. La floració sol tindre lloc entre abril i maig.

- Fruit: És una drupa ovoide, carnosa, de color roig, taronja o marró en madurar, d'uns 1-2 cm. Madura entre setembre i novembre i conté una llavor dura.

- Tronc: Pot presentar un tronc únic o diversos brots agrupats des de la base. Està cobert de fibres seques i a sovint és curt i gruixut, podent arribar fins a 4 m d'alçària. Té capacitat rebrotadora.

HàbitatEditar

Habita en garrigues, pinedes clares, roquers i pendents pedregosos, des del nivell del mar fins als 1000 m d'altura. Preferix sols llaugers, ben drenats i resistix bé tant la sequera com el vent salí.

És típic de la regió mediterrànea occidental, des del sur de Portugal fins a Itàlia, sent abundant al sur i est de la Península Ibèrica, incloent Valéncia, Andalusia, Múrcia i les Illes Balears.

TaxonomiaEditar

Chamaerops humilis fon descrit per Carles Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 1188. 1753.

EtimologiaEditar

  • Chamaerops: del grec χαμαί (chamai, «en terra») i ῥώψ (rhops, «mata»), en referència al seu port baix.
  • humilis: epítet llatí que significa «baix» o «humil», fent referència a la seua talla reduïda respecte a atres palmeres.

UsosEditar

Tradicionalment s'han aprofitat les fulles per a fer cordes, estores, graneres, cabassos i atres artesanies. El palmito, part interna tendra, és comestible, encara que l'extracció pot matar la planta i actualment està protegida en moltes zones.

ConservacióEditar

Encara que àmpliament distribuït i classificat com a Preocupació Menor, en alguns llocs les poblacions han minvat per destrucció d'hàbitats, urbanisació i recolecció abusiva. Està protegit en diverses comunitats autònomes.

Refranys valenciansEditar

  • Mudat com un margalló, loc. Anar molt ben vestit

ReferènciesEditar

BibliografiaEditar

  • Alonso Peña, José Ramón (2011). Manual de Histología Vegetal. Madrid - México: Mundi-Prensa. p. 61. ISBN 978-84-8476-429-8.
  • Castroviejo, S. (coord.) (1986-2005). Flora iberica. CSIC, Madrid

Enllaços externsEditar

Commons