Serra Sur (Sevilla)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Comarca de Serra Sur de Sevilla»)
Anar a la navegació Anar a la busca
Situació de la Comarca de Serra Sur, dins de la província de Sevilla

La Serra Sur de Sevilla és una comarca situada al surest de la província de Sevilla (Andalusia, Espanya), que es conforma al sur entorn a la franja sevillana de les Serres Subbèticas, en part de la Serrania de Ronda septentrional, lindant en les províncies de Càdis, Córdova i Màlaga, i més al nort en la transició cap a la vall del Guadalquivir en la llínea que va de Morón de la Frontera a Estepa. Aixina, mentres que la primera és més agresta, menys poblada i conté les majors altures de la província (el Terril en 1.132 msm i el Penyó d'Algámitas en 1.128 msm), la segona és més alomada, poblada i explotada agrícolamente.

En una superfície de 1.585 km², té una població total de 88.113 persones, lo que representa un 4.7% de la població de la província de Sevilla. La seua localitat en major extensió és Osuna.

Història[editar | editar còdic]

Hi ha restants prehistòrics en tota la comarca, des del Calcolític, pero les poblacions més antigues corresponen a les époques íbera i romana, entre les que estan Osuna, Herrera, Morón de la Frontera, Pruna o Pedrera.

L'época Neolítica deixa un sagell inequívoc en estes terres com els restants de vasijes de fanc decorats en cesteria i impressions gràfiques. Una zona de gran importància històrica és la de Vau de l'Algeps a on es va trobar la Llei Flavia (Lex Irnitana) municipal millor conservada i més completa, també el Senadoconsulto de Cneo Calpurnio Pisón pare, documents que sense lloc a dubtes han donat a este poble el realce històric que mereix.

Va ser una important i estable zona fronteriça entre cristians i musulmans durant la reconquista, prova d'això és que existixen alguns castells o el mateix nom de Morón de la Frontera, que va ser capital d'un regne de Taifa en el sigle XI.

La combinació de serres agrestes i poc poblades va favorir que en la zona es guarecieren els bandolers dels sigles XVIII i XIX, la resistència a l'ocupació francesa de principis del sigle XIX o els maquis que varen resistir durant la Guerra Civil Espanyola i algun temps despuix. Inclús existix una ruta turística per la comarca denominada Ruta del Tempranillo en recort de les aventures del bandoler José María el Tempranillo.

El 9 d'octubre de 1931, en la localitat de Gilena es produiran un dels primers fets violents en el camp andalús durant l'II República, els coneguts com a Successos de Gilena

Espais naturals[editar | editar còdic]

Encara que tota la comarca té valor naturístic i paisagístic, cal destacar:

  • La Reserva Natural del Peñó de Zaframagón en una important colónia de buitre leonat i atres rapaces
  • La Via Verda de la Serra (Coripe), una antiga via de ferrocarril de 32 km, mai usada i reconvertida per a us turístic
  • Els embassaments de Cordobilla i Malpasillo en Badolatosa
  • El Chaparro de la Vega, una carrasca de més de 700 anys, en una copa de 23 m de diàmetro i declarada monument natural
  • La reserva natural de l'Estany del Gosque en Martín de la Jara
  • La Cova de Castellar
  • La Serra de la Creu i la Riera del Muçol en Pedrera
  • La Serra del Tauló, en el Pico del Terril (1129 metros sobre el nivell de la mar, la major altitut de la província de Sevilla) i el Peñó d'Algámitas (1121 metros sobre el nivell de la mar)

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

  • Instituto de Estadística y Cartografía de Andalucía: Sistema de Información Multiterritorial de Andalucía

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Lorenzo Abad Casal (1976). El Guadalquivir, vía fluvial romana. Secretariado de Publicaciones de la Diputación de Sevilla. ISBN 84-500-6925-4
  • Mercedes Borrero Fernández (1983). El mundo rural sevillano en el siglo XV: Aljarafe y Ribera. Secretariado de Publicaciones de la Diputación de Sevilla. ISBN 84-500-8377-X
  • Mercedes Borrero Fernández (1992). «La organización de las dehesas concejiles en la "tierra" de Sevilla». Historia. Instituciones. Documentos (19): 89-106. ISSN 0210-7716

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis i pedanies de la Comarca de Serra Sur de Sevilla
Aguadulce | Alamedilla | Algámitas | Badolatosa | Casariche | Corcoya | Cortijo Almeda | El Rigüelo | El Rubio | El Saucejo | Estepa | Gallo | Gilena | Herrera | La Roda de Andalucía | La Salada | Lantejuela | Lora de Estepa | Los Corrales | Marinaleda | Martín de la Jara | Matarredonda | Osuna | Pedrera | Pozo del Villar | Puerto de la Encina | Pruna | Ribera Baja | Villanueva de San Juan | Viña Diego