Sonoritat (fonètica)

La sonoritat és una propietat articulatòria i acústica dels sons determinada per la vibració dels plecs vocals. Segons la Nova gramàtica de la llengua espanyola: "Durant l'articulació dels sons sonors, els plecs vocals vibren, mentres que no ho fan en la realisació dels sons sorts". Esta propietat, inicialment articulatòria, produïx una série d'efectes acústics i perceptivos com són l'aparició d'una banda de freqüències baixes en l'espectrograma i l'adició d'una remor glotal al sò en qüestió provocat pel citat moviment dels plecs vocals. Des del punt de vista fonètic i fonològic, esta propietat és una traça contrastivo dels sons del parla humana que és un dels 2 modos de fonació bàsics, el modo sonor, que s'opon al modo sort, sense vibració dels plecs vocals.

La sonoritat com a procés fisiològic

Animació d'un tall sagital dels plecs vocals en acció.

La sonoritat està íntimament relacionada en la fonació i en la producció del sò. Per a fonar, necessitem fluix d'aire continu, lo que conseguim per mig de l'inspiració i posterior espiración d'aire en els pulmons. Per a que eixe fluix d'aire espirado es convertixca en un sò consistent sense necessitar cap mecanisme posterior, és necessària l'acció dels plecs vocals. És un procés mecànic de l'aparat respiratori: en el moment en el que va a iniciar-se la fonació, els plecs vocals es junten i impedixen que l'aire passe a través de la glotis, per lo que la pressió de l'aire subglotal comença a aumentar de forma considerable. Quan eixa pressió venç la resistència que els plecs vocals estan oponent, estos se separen bruscament deixant passar una gran corrent d'eixe aire, que, al seu pas, genera un efecte de succió (efecte Bernoulli). Esta succió tanca immediatament els plecs reiniciant el cicle de resistència. Este procés es repetix periòdicament i és el que modula l'aire per a produir l'ona sonora. Archiu:Laryngeal-Reinnervation-Using-Ansa-Cervicalis-for-Thyroid-Surgery-Related-Unilateral-Vocal-Fold-pone.0019128.s002.ogv

L'efecte Bernoulli és involuntari. La succió de tancament i l'obertura pel venciment de resistència es produïxen per forces físiques. Lo que sí és voluntari en la fonació és el primer tancament de músculs.

La fonologia de la sonoritat

Vore també: Modo de fonació

En el camp de la fonologia, la sonoritat opon els fonema i alòfons que es comporten com a sorts dels que es comporten com a sonors. Encara que en el parla humana existixen sons tant sorts (sense vibració dels plecs vocals) com a sonors per a qualsevol punt d'articulació i per a qualsevol modo d'articulació, hi ha certs tipos de sons que en la pràctica són casi sempre sonors, són els sonorantes. És especialment rara la falta de sonoritat en el cas de les vocals, no obstant són relativament comunes les llengües en vocals sordes com alòfons, és dir, sense que la falta de sonoritat afecte al significat, i existixen també, encara que són molt poques, llengües en que algunes vocals sordes contrasten en atres sonores com fonema distints, és dir, que distinguixen paraules de distint significat, i per tant la sonoritat de les vocals en estes llengües és informació llingüísticament distintiva.

Per un atre costat, hi ha oposicions fonémicas entre distints modos de fonació (p. eix. modal, bufada i crepitante), que també tenen que vore en l'acció de la laringe i les cordes vocals.