Notice: Unexpected clearActionName after getActionName already called in /var/www/lenciclopedia.org/w/includes/context/RequestContext.php on line 318
Turnera diffusa - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià Anar al contingut

Turnera diffusa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Damiana»)
Archiu:Tunera diffusa 2.jpg
damiana (Turnera diffusa)


La damiana (Turnera diffusa[1]), també coneguda com a herba de la pastora, herba del venado, oreganillo, pastorcillo o trenca camisa macho, és una planta de 15 cm a 2 m d'alt de la família del maracuyá Passifloraceae. Creix en terrenys àrits d'Amèrica tropical, Brasil, Bolívia, Califòrnia i Mèxic (a on li la coneix com a té mexicà). Aplega a ser un arbust baix resinoso i fortament aromàtic en enforfoguir-se, densament seríceo o pubescente. Les seues flors són verdoso groguenques, pétals groc-anaranjados, obovados, de fins a 6 mm de llarc. Habita principalment en xares seques i pasturages des dels 900 als 2300 metros sobre el nivell de l'mar. S'utilisa com aromatizante i saborizante en la fabricació de licors i té controvertida fama d'afrodisíaca.[2].Turnera diffusa va ser descrita per Willd. ex Schult. i publicat en Systema Vegetabilium 6: 679. 1820.[3] Turnera: nom genèric que va ser otorgat en honor del naturaliste anglés William Turner (1508-1568).[4] diffusa: epítet llatío que significa "estesa"[5]

Classificació i descripció

[editar | editar còdic]

Arbusto de 0.3 a 2 m d'altura molt ramificat que els seus tallos són llaugerament rojosos; fulls simples, menudes i arrugades, alternes, aromàtiques, oblongas o ròmbic-ovadas, d'1 a 2 cm de llarc, glabrescente en la cara superior, tomentosa a pilosa en la cara inferior, àpiç obtús o agut, marge serrat, base cuneada, en pecíols sense glándulas, despedixen un fort aroma quan s'enforfoguixen; flors bisexuales actinomorfas, solitàries, axilars, de 2 a 12 mm de llarc, són grogues i semblen estreles amagades entre les branques, sésiles cáliz sense sépal, tubuloso o campanulado en 5 lòbuls prims; corola en 5 pétals, de color groc, obovados o espatulados, prims,; fruts tipo càpsules, de 4 a 5 mm de llarc; llavors en arilo.[6][7]

Distribució

[editar | editar còdic]

És nativa de Mèxic i Centroamérica. Es distribuïx des de Texas fins a Sudamérica, incloent les Antilles. En Mèxic es distribuïx en els estats de;Plantilla:Quin Baixa Califòrnia Sur, Chihuahua, Coahuila, Sonora, Nou #León, Hidalgo, Estat de Mèxic, Guerrero, Guanajuato, Michoacán, Jalisco, Zacatecas, Morelos, Nayarit, Oaxaca, Pobla, Querétaro, Sant Luis Potosí, Sinaloa, Tamaulipas, Veracruz, Yucatán i Quintana Rosegue.[7][6]

Hàbitat

[editar | editar còdic]

Es desenrolla en les següents associacions vegetals; xara xerófilo, bosc tropical caducifolio, vegetació de dunes costeres, vegetació secundària, selva baixa caducifolia, bosc caducifolio i bosc templat; es pot trobar en un gradient altitudinal des del nivell de la mar fins als 2000 m d'altitut. Els sols en els que creix i es desenrolla són someros, de textura franca-arenenca i arenenca. Planta selvada, #present en terrenys de cultiu abandonats o cultivada en horts familiars.[7]

Estat de conservació

[editar | editar còdic]

La producció que s'obté actualment depén exclusivament de la recolecta dels fulls de plantes selvades i la seua presència està relacionada en precipitació pluvial, en conseqüència hi ha variació en la disponibilitat de la matèria primera (fulls) d'un any a un atre, lo que causa inestabilitat en l'oferta. Lo anterior propicia un mercat insatisfet en forma permanent, repercutint finalment en les percepcions dels productors. És important llavors realisar plans de maneig que permeten un aprofitament adequat. Esta espècie no es troba baix alguna categoria de risc de la norma 059-ECOL-2010 de la SEMARNAT en Mèxic.

Farmacognosia

[editar | editar còdic]
Fitoquímica

Els fulls de T. diffusa contenen un oli essencial en el que s'han identificat els monoterpenos 1-8-cineol, per a-cimeno, alfa i beta-pineno. Ademés s'han trobat en els fulls el component fenílico arbutina, el compost alicíclico tetrafilína B i l'alcaloide cafeïna, este últim també present en les branques, a on s'han identificat ademés el flavonoide gonzalistosín, l'esteroide beta-sitosterol i els alcanos hexacosanol, n-triacontano i tricosan-2-ona.[8]

Activitat farmacològica
  • Posseïx propietats estimulants i afrodisíaques. Estudis en rosegadors, varen mostrar que un extracte acuoso de Turnera diffusa va restituir la capacitat copulatoria de rates sexualment inhibides i va millorar notablement la conducta copulatoria de rates mascle males copuladoras. L'efecte prosexual de l'extracte acuoso de Turnera diffusa en rates, és principalment el resultat de l'activació de la via de l'òxit nítric (NO) a nivell del Sistema Nerviós Central. Ademés T. diffusa produïx efectes de tipo ansiolítico en rates i rates, lo que és una ventaja en el seu us per a millorar el rendiment sexual. De forma similar al Sildenafil T. diffusa va millorar l'eixecució copulatoria de rates macho, pero, a diferència del primer, T. diffusa no va produir efectes colaterals indesijables. T. diffusa no va produir efectes neurotóxicos en rates en una àmplia gama de doses.[9][10]
  • Laxante suau.
  • Tònic del sistema nerviós similar a la estricnina pero sense el seu potencial tòxic.
  • Actua sobre els centres espinals, estimulant la micción, erecció i eyaculació.[11][12]
  • S'ampra en impotència masculina i frigidea femenina, en especial si es deu a causa psíquica.[13][14]
  • i és també un antidepressiu potent segons la dosis de consum
  • Damiana és un ingredient en un tradicional licor mexicà, que s'utilisa a voltes en lloc de triple sec en margarites. El folklore mexicà afirma que es va utilisar en la margarita "original". La margarita damiana és popular en Les Vetes regió de Mèxic.[15][16]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Turnera diffusa». Consultat el 17 de març de 2020,.
  2. ↑ (1999).«Turneraceae».Flora del Bajío i de regions adjacents.(80)
  3. ↑ «Turnera diffusa». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 14 de febrer de 2013.
  4. ↑ Gledhill, D. (2008). The Names of Plants, 4 edició, Cambridge University Press, p. 391. ISBN 978-0-521-86645-3.
  5. ↑ En Epítets Botànics
  6. ↑ 6,0 6,1 Alvarado-Cárdenas, L. O. 2006. Flora del Valle de Tehuacán-Cuicatlán.Fascículo 43. Turneraceae. Institut de Biologia, UNAM. Mèxic
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Zamora-Martínez, M. C., I. Velasco -Batiste, D. Castell- Quiroz i A. Arellano -Rivas. 2012. INIFAP-SEMARNAT. Manual que establix els Criteris Tècnics per a l'aprofitament Sustentable dels Recursos Forestals no Maderables de Clima Àrit i Semiárido. Mèxic D. F. pp. 107.
  8. ↑ «En Medicina tradicional mexicana». Archivat des d'el original, el 9 d'abril de 2016. Consultat el 8 de maig de 2015.
  9. ↑ «Neurobehavioral and toxicological effects of an aqueous extract of Turnera diffusa Willd (Turneraceae) in mice».Journal of Ethnopharmacology.236
    50–62.ISSN 0378-8741.doi:10.1016/j.jep.2019.02.036.Consultat el 2022-10-26.
  10. ↑ «Pro-sexual effects of Turnera diffusa Wild (Turneraceae) in male rats involves the nitric oxide pathway».Journal of Ethnopharmacology.146(1)
    164–172.doi:10.1016/j.jep.2012.12.025.Consultat el 2022-10-26.
  11. ↑ Arletti, R., Benelli, A., Cavazzuti, I., Scarpetta, G., & Bertolini, A.(1999).«Stimulating property of Turnera diffusa and Pfaffia paniculata extracts on the sexual behavior of male rats».Psychopharmacology.143
    15–19.doi:10.1007/s002130050913.
  12. ↑ Estrada-Reyesb, K.R., Ortiz-Lópeza, P., Gutiérrez-Ortíza, J., & Martínez-Mota, L.«Turnera diffusa Wild (Turneraceae) recovers sexual behavior in sexually exhausted mals».Journal of Ethnopharmacology.123
    423–429.doi:10.1016/j.jep.2009.03.032.
  13. ↑ Kumar, S., Madaan, R., & Sharma, A.(2009).«Evaluation of Aphrodisiac Activity of Turnera aphrodisiaca».International Journal of Pharmacognosy and Phytochemical Research.1
    1–4.
  14. ↑ Zhao, J., Dasmahapatra, A.K., Khan, S.I., & Khan, I.A.«Anti-aromatase activity of the constituents from damiana (Turnera diffusa)».Journal of Ethnopharmacology.120
    387–393.doi:10.1016/j.jep.2008.09.016.
  15. ↑ «Damiana Liqueur at Damiana.net». Archivat des d'el original, el 28 de febrer de 2018. Consultat el 8 de maig de 2015.
  16. ↑ Perry, Charles. The unexpected thrill, Los Angeles Claves.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Turnera_diffusa&oldid=603025»