Dret a la folga

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

El desenroll de la socialdemocràcia en el sigle XX va contribuir a que la folga laboral deixara d'estar severament penalisada. Fon llavors quan el dret a la folga fon reconegut internacionalment com un dret essencial dels treballadors constitutiu de la llibertat sindical. Es tracta d'un dels drets de segona generació, que es reconeix en l'actualitat en la majoria dels ordenaments interns i en tractats internacionals d'alcanç universal com el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals.

Dret a la folga en Espanya[editar | editar còdic]

El Dret a la folga està reconegut en Espanya per mig de la Constitució de 1978 en el seu artícul 28:

1. Tots tenen dret a sindicar-se lliurement. La llei podrà llimitar o exceptuar l'eixercici d'este dret a les Forces o Instituts armats o als demés Cossos somesos a disciplina militar i regularà les peculiaritats del seu eixercici per als funcionaris públics. La llibertat sindical comprén el dret a fundar sindicats i a afiliar-se al de la seua elecció, aixina com el dret dels sindicats a formar confederacions i a formar organisacions sindicals internacionals o a afiliar-se a les mateixes. Ningú podrà ser obligat a afiliar-se a un sindicat.
2. Es reconeix el dret a la folga dels treballadors per a la defensa dels seus interessos. La llei que regule l'eixercici d'este dret establirà les garanties precises per a assegurar el manteniment dels servicis essencials de la comunitat.

Vore també[editar | editar còdic]