Notice: Unexpected clearActionName after getActionName already called in /var/www/lenciclopedia.org/w/includes/context/RequestContext.php on line 318
Lactuca serriola - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià Anar al contingut

Lactuca serriola

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Endívia»)
endívia (Lactuca serriola)
Capítul




La endívia o lechuguilla (Lactuca serriola) és una espècie pertanyent a la família Asteraceae. És el parent selvat més propenc de la lletuga cultivada (Lactuca sativa).

Descripció

[editar | editar còdic]

És una planta anual o bienal fétida, rígida, de 5-20 dm d'altura, en brancas espinoses dalt. Fulls rígides, espinoses en la costella central i per davall en el marge, els fulls inferiors ovado-oblongas normalment molt lobuladas, les superiors menys lobuladas i que es mantenen verticals. Capítuls groc pàlit 1-1,5 de diàmetro, molts en una inflorescència espiciforme o piramidal llarga i ramosa. Involucre estretament cilíndric, en bràcteas glabras lanceoladas. Cipselas en costelles finamente tuberculadas i pico del llarc del aquenio. Florix en estiu.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Circum-mediterrànea i en gran part d'Europa. Introduïda en tot lo món.

Habita junt a carreteras i camins, llocs baldíos, riberes seques i dunas.

Usos culinaris i medicinals

[editar | editar còdic]

La planta pot ser menjada com a ensalada, encara que té una miqueta de sabor amarc. Els fulls jóvens poden menjar-se crues o cuites.[1] No obstant, la seua presència en alguns jaciments antics s'ha vinculat més a les seues propietats soporíferas que podrien sugerir l'us ritual. Els antics grecs també creïen que el seu suc acre era un remei contra úlceres en els ulls i els pitagóricos la cridaven la lletuga eunuc, ya que causava la micción i relaixava el desig sexual. Els Navajos usaven la planta com un ceremonial emético.[2] En l'illa de Creta en Grècia els fulls i els brots tendres d'una varietat anomenada Maroula (μαρούλα) o agriomaroulo (αγριομάρουλο) es mengen hervir.[3] És utilisat pels samaritanos com el Maror (herba amarga) en el Pesaj.

Història

[editar | editar còdic]

El deu egipcíac Min s'associa en esta varietat de lletuga. Ademés, l'evidència arqueobotánica en contexts arqueològics grecs és escassa, encara que les llavors carbonizadas s'han recuperat d'un depòsit del sigle sèptim abans de Crist en un santuari d'Hera en Samos. També es descriu per Teofrasto. En la mitologia, Afrodita es diu que va tindre relacions en Adonis en un llit de lletugues, lo que conduïx a l'associació de la verdura en menjar per als morts.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Lactuca serriola va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Centuria II. Plantarum ... 29. 1756.[4]

Citologia

Té un número de cromosomas de 2n=18[5][6]

Etimologia

Lactuca: nom genèric derivat del Llatí «lletuga», derivat de lac, llet;

serriola: epítet també del Llatí serrula, menuda serra, per les seues fulls serrades.

Sinonímia
  • Lactuca scariola L., Amoen. Acad. 4: 489, 1759
  • Lactuca saligna var. robusta Fisch. & C.A.Mey., Index Sem. Hort. Petrop. 5: 37, 1839
  • Lactuca scariola var. vulgaris Bisch., Beitr. Fl. Deutschl.: 189, 1851, nom. inval.
  • Lactuca scariola var. typica Rouy, Fl. France 9: 198, 1905, nom. inval.
  • Lactuca augustana All., Auct. Syn. Stirp. Horti Taurin.: 72, 1773
  • Lactuca scariola var. augustana (All.) Lindem. in Bull. Soc. Imp. Naturalistes Moscou 45: 303, 1872
  • Lactuca scariola subsp. augustana (All.) Arcang., Comp. Fl. Ital.: 425, 1882
  • Lactuca scariola var. integrifolia Bisch., Beitr. Fl. Deutschl.: 189, 1851, nom. illeg. [senar Lactuca scariola var. integrifolia Bogenh., 1850]
  • Lactuca sativa var. angustana Irish ex Bremer, Handb. Pflanzenzücht. 5: 339, 1949, nom. illeg. [senar Lactuca sativa var. angustana L.H.Bailey, 1916]
  • Lactuca sylvestris Lam., Fl. Franç. 2: 84, 1779
  • Lactuca scariola sylvestris (Lam.) Bisch., Beitr. Fl. Deutschl.: 189, 1851
  • Lactuca verticalis Gaterau, Descr. Pl. Montauban: 138, 1789
  • Lactuca virosa var. integrifolia Gray, Nat. Arr. Brit. Pl. 2: 417, 1821
  • Lactuca serriola subsp. integrifolia (Gray) G.H.Loos in Jahrb. Bochum. Bot. Vereins 1: 124, 2010
  • Lactuca coriacea Sch.Bip. in Linnaea 15: 725, 1841
  • Lactuca scariola var. integrata Gren. & Godr., Fl. France 2: 319, 1850
  • Lactuca scariola subsp. integrata (Gren. & Godr.) Piper in Contr. O. S. Natl. Herb. 11: 549, 1906
  • Lactuca integrata (Gren. & Godr.) A.Nelson in Coulter & Nelson, New Man. Bot. Centr. Rocky Mt.: 596, 1909
  • Lactuca serriola var. integrata (Gren. & Godr.) Beger in Amer. Midl. Naturalist 10: 46, 1926
  • Lactuca dubia Jord. in Mém. Acad. Natl. Sci. Lió, Cl. Sci. 1: 330, 1851
  • Lactuca scariola var. dubia (Jord.) Rouy, Fl. France 9: 199, 1905
  • Lactuca scariola [unranked] hortensis Bisch., Beitr. Fl. Deutschl.: 190, 1851
  • Lactuca tephrocarpa K.Koch in Linnaea 23: 672, 1851
  • Lactuca scariola var. integrifolia Schur, Enum. Pl. Transsilv.: 370, 1866 [senar Lactuca scariola var. integrifolia Bogenh., 1850 nec Lactuca scariola var. integrifolia Bisch., 1851 nec Lactuca scariola var. integrifolia Becker]
  • Lactuca sativa var. angustana L.H.Bailey, Stand. Cycl. Hort.: 1766, 1916
  • Lactuca scariola var. integrifolia Becker
  • Lactuca altaica Fisch. & C.A.Mey., Index Sem. Hort. Petrop. 11: 73, 1846, nom. nov.
  • Lactuca scariola var. integrifolia Bogenh., Taschenb. Fl. Jena: 269, 1850, nom. illeg. [senar Lactuca scariola var. integrifolia Becker]
  • Lactuca latifolia Gilib., Fl. Lit. Inch. 1: 234, 1782, nom. inval.
  • Lactuca albicaulis Boiss., Fl. Orient. 3: 809, 1875, nom. inval.
  • "Lactuca virosa" sensu D.A.Webb, Proc. Roy. Irish Acad., B 65/B/1, 1966[7]

Nom comú

[editar | editar còdic]

Castellà: #chicòria, baleas, penca, penca lechar, penca lletera, penca mantequero, penca montes, cardocucos, cazapuercos, cerrajones, endívia, endívia selvada, granera, lambaza, lecheguetas, lletera, lecherina, lecherinas, lecherín, lletuga brode, lletuga endívia, lletuga escarolada, lletuga espinosa, lletuga montés, lletuga selvada, lletuga selvada de costella espinosa, lechugo, lechugueta, lechuguetas, lechuguilla, lechuguilla pinchosa, llengua de vaca, manzanillones, pans de pastor, peu de pardal, planta brúixola, serrallones, serrallón, yerba cana. En cursiva els més estesos i corrents.[8]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Lactuca serriola». Survival and Self Sufficiency. Consultat el 9 de setembre de 2011.
  2. ↑ «Ethnobotany».O Mich..
  3. ↑ Stavridakis, Kleonikos G [Κλεόνικος Γ. Σταυριδάκης] (2006). Η Άγρια βρώσιμη χλωρίδα της Κρήτης, Rethymnon. ISBN 960-631-179-1.
  4. ↑ «Lactuca serriola». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2 de decembre de 2014.
  5. ↑ Números cromosòmics per a la flora espanyola, 197-200. Gallego, M. J. (1981) Lagascalia 10(2): 231
  6. ↑ Cytotaxonomic studies in the Iberian taxa of the genus Lactuca (Compositae). Mejías, J. A. (1993) Bot. Helvetica 103: 113-130
  7. ↑ Sinònims en cichoriae Portal [1]
  8. ↑ Noms vernàculs en Anthos.és
  9. ↑ Gunckel, H “Noms Indígenes de plantes Chilenes” Universitat de Chile Facultat de Química i Farmàcia 1960

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
  2. Correll, D. S. & M. C. Johnston. 1970. Man. Vasc. Pl. Texas i–xv, 1–1881. The University of Texas at Dallas, Richardson.
  1. Cronquist, A.J. 1980. Asteraceae. 1: i–xv, 1–261. In Vasc. Fl. S.I. O. S.. The University of North Carolina Press, Chapel Hill.
  2. Cronquist, A.J. 1994. Asterales. 5: 1–496. In A.J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J. L. Reveal & P. K. Holmgren (eds.) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York.
  3. Flora of China Editorial Committee. 2011. Flora of China (Asteraceae). 20–21: 1–992. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  4. Flora of North America Editorial Committee, i. 2006. Magnoliophyta: Asteridae, part 6: Asteraceae, part 1. Fl. N. Amer. 19: i–xxiv, 1–579.
  5. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Riu de Janeiro.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Plantilla:Wiktionary

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Lactuca_serriola&oldid=584160»