Resultats de la busca

Anar a la navegació Anar a la busca
  • |nació=[[Rússia]] (Regió de [[Óblast Autònom Hebreu]]) …[hebreu]] (més específicament de l'hebreu tiberià). S'amprà habitualment l'alfabet d'este últim per a la seua escritura.
    2 kB (291 paraules) - 01:24 27 ago 2023
  • B
    …onsonant]]s. Ve de l'alfabet llatí i evolucionà de la segona lletra de l'[[alfabet fenici]]: beth (casa). El seu nom és '''be''' o '''be alta''' (per a disti …e l'[[alfabet grec]] i la B de l'[[alfabet llatí]] o romà, a través de l'[[Alfabet etrusc|etrusc]].
    3 kB (430 paraules) - 20:59 28 set 2022
  • [[Archiu:Glagolithic tablet.jpg|thumb|250px|Taula inscrita en el '''alfabet glagolític'''.]] …n [[eslau eclesiàstic]] глаголица, ''glagólitsa'') és el més antic dels [[alfabet]]s [[llengües eslaves|eslaus]] que es coneixen. Va ser creat pels [[sants
    3 kB (432 paraules) - 12:41 11 abr 2019
  • L''''arameu''' ([[Ârâmâyâ]], [[hebreu]] ארמית [[Arâmît]]) és una [[llengua semítica]] parlada en el [[Pr …r, despuix es va escriure usant el sistema [[fenici]] i l'[[llengua hebrea|hebreu]] (tots ells fonètics). Un dels documents més importants per estudiar-lo
    2 kB (273 paraules) - 15:54 24 feb 2023
  • L' '''alfabet''', '''abecedari''', o '''abecé''', és el conjunt ordenat de les [[lletra …significaven "bou" i "casa"; l'alfabet grec és una adaptació de l'alfabet hebreu-fenici.
    8 kB (1224 paraules) - 15:21 7 jul 2022
  • L
    La '''L''', '''l''' en minúscula, és la duodècima [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i novena de les [[consonant]]s. El seu nom és '''el''', pero p El seu orige gràfic el trobem en l'alfabet fenici, a on designava una lletra el nom de la qual era bastó (representat
    4 kB (617 paraules) - 21:11 28 set 2022
  • …H'', segons la [[transliteració]] escollida (les vocals no s'escriuen en [[hebreu]]). Este grup de quatre lletres se nomena "tetragràmaton". …gràmaton està relacionat en la forma causativa de l'imperfectiu del verp [[hebreu]] הוה (''ha·wah'', "ser, arribar a ser"), i voldria dir "(Ell) farà -o
    6 kB (932 paraules) - 00:56 20 ago 2023
  • …oles com la llengua de la llitúrgia judeua i la lliteratura dels rabins. L'hebreu com a llengua parlada fon recuperat pel [[sionisme]] a finals del sigle XIX …sic, i bona part de la llengua de les versions actuals és el dialecte de l'hebreu bíblic que els investigadors consideren que fon especialment important en
    23 kB (3690 paraules) - 19:32 27 ago 2023
  • …a'' en el significat de "regió". El lexema ''spn'', que en [[idioma hebreu|hebreu]] es pot llegir com ''saphan'', es traduí com "conills" (en realitat [[dam …ue l'hebreu) no tenia vocals. Aixina ''spn'' (''sphan'' en [[idioma hebreu|hebreu]] i [[idioma arameu|arameu]]) significaria en fenici "el nort", una denomin
    70 kB (11 272 paraules) - 09:14 9 set 2023
  • '''Sigmund Freud''' ([[Alfabet Fonetic Internacional|AFI]] <small>pronunciació en [[alemà]]:</small> <sp …Consultat el 19 d'abril de 2011</ref> son pare afegi un segon nom, d'orige hebreu, ''Schlomo'' o ''Shelomoh'' (versions de ''Salomón'') en una inscripció m
    67 kB (10 179 paraules) - 10:47 31 ago 2023