Antiga Roma

L'Antiga Roma (en llatí: Rōma), o civilisació romana, designa totes les característiques diferents d'una organisació assimilable a un Estat, sorgida de l'expansió de la ciutat de Roma, que en la seua época d'apogeu, va aplegar a estendre's des de Gran Bretanya fins al desert del Sàhara i des de la Península Ibèrica fins al riu Éufrates.

En un principi, despuix de la seua fundació (753 a. C.), Roma fon una monarquia etrusca. Més vesprada (509 a. C.) fon una república llatina i en el 27 a. C. es va convertir en imperi.

El periodo de major esplendor és conegut com pax romana (pau romana) pel relatiu estat d'harmonia que prevalia en les regions que estaven baix el domini romà; un periodo d'orde i prosperitat que va conéixer l'Imperi baix la dinastia dels Antonins (96-192) i també baixe els Severs (193-235). Aquella civilisació és un element decisiu del desenroll d'Occident i, més vesprada, també d'Orient.