Resultats de la busca
¡Crea la pàgina "Arquitectura de Roma" en L'Enciclopèdia en valencià!
Coincidències de títul d'artícul
- …i, més conegut com [[Coliseu]] (''Colosseum'') de Roma, una de les obres d'arquitectura romana més conegudes.]] …nals. Els dos estils a sovint es consideren un cos, lo que es coneix com a arquitectura clàssica.963 bytes (148 paraules) - 11:02 26 feb 2025
Coincidències de text d'artícul
- …i, més conegut com [[Coliseu]] (''Colosseum'') de Roma, una de les obres d'arquitectura romana més conegudes.]] …nals. Els dos estils a sovint es consideren un cos, lo que es coneix com a arquitectura clàssica.963 bytes (148 paraules) - 11:02 26 feb 2025
- …iu:RomeConstantine'sArch03.jpg|thumb|right|190px|[[Arc de Constantí]] en [[Roma]]]] …]] o d'un [[general]]. Els primers que els construïren, foren els [[Antiga Roma|romans]].607 bytes (84 paraules) - 18:04 18 oct 2025
- …omà]], construït en el [[sigle I]] i ubicat en el centre de la ciutat de [[Roma]]. …cridar-se ''Colosseum'' per una gran estàtua que hi havia prop, el [[Colós de Neró]], que no ha aplegat fins a nosatres.1 kB (179 paraules) - 12:25 15 set 2025
- [[Archiu:El acueducto de Los Milagros.jpg|190px|right]] …que, en [[Antiga Roma|época romana]], suministraven [[aigua]] a la ciutat de [[Augusta Emerita|Emèrita Augusta]] (actual [[Mèrida (Espanya)|Mèrida]],694 bytes (97 paraules) - 18:54 20 maig 2024
- …e ''estil Beaux Arts'' denominat per [[Émile Zola]] com "l'opulent bastart de tots els estils".]] …coneix àmpliament com a '''academicisme francés''', per seguir les regles de dita Acadèmia.2 kB (242 paraules) - 11:39 16 dec 2019
- …[[Roma]], a on la seua obra més famosa fon el planejament de la [[Basílica de Sant Pere]]. …gle XVI]]. La seua arquitectura està caracterisada per la severitat i l'us de planta central coberta en cúpula.816 bytes (112 paraules) - 10:49 27 ago 2024
- [[Archiu:Roma-palazzovenezia02.jpg|thumb|250px|Palazzo Venezia en Roma.]] …el fet de que durant un temps va ser sèu de l'embaixada de la [[República de Venècia]].2 kB (338 paraules) - 00:10 18 feb 2018
- …avat del [[sigle XVII]] representant a Vitruvi presentant el seu tractat ''De architectura'' en [[August]] | lloc_naix = [[Roma]] (hipòtesis)3 kB (389 paraules) - 11:47 12 jul 2025
- …]]–[[1380]]), un primerenc ensaig en [[gòtic anglés]] en l'agulla més alta de [[Anglaterra]].]] [[Archiu:Russia-Moscow-Saint Basil's Cathedral-2.jpg|thumb|[[Catedral de Sant Basilio]], [[Moscou]]]]2 kB (378 paraules) - 19:04 15 nov 2025
- [[Archiu:devin02.jpg|thumb|250px|Castell de Devín.]] …és|hongarés]]: ''Dévény)'' és un [[castell]] situat en [[Devín]], una part de [[Bratislava]], la capital d'[[Eslovàquia]].1 kB (191 paraules) - 21:46 29 nov 2021
- [[File:Pantheon aussen.jpg|thumb|right|190px|[[Panteó d'Agripa]] en [[Roma]] ]] …es poden tindre diferents formes com [[zigurat|zigurats]], [[iglésia (lloc de cult)|iglésies]], [[temple grec|temples grecs]], [[sinagoga|sinagogues]],706 bytes (101 paraules) - 09:13 16 set 2024
- [[Image:Rome-ForumRomain-ArcheSeptime.jpg|thumb|250px|L'arc de Septimi Sever]] …ref>Roldán, J. M., Blázquez, J. M. y del Castillo, A. (1999) ''Historia de Roma'', Tomo II, ''El Imperio Romano''. Madrit. Ediciones Cátedra. ISBN 84-376-3 kB (427 paraules) - 18:50 12 nov 2025
- …ompeiian_statue_-_Naples_Archeological_Museum.jpg|thumb|upright|dreta|Eros de Centocelle, còpia romana d'un original grec tradicionalment atribuït a [[ …es orientals i occidentals. L'art de la part oriental de l'Imperi, despuix de la caiguda d'Occident, si be està en continuïtat en l'[[Imperi Romà]], s4 kB (603 paraules) - 12:41 19 dec 2024
- El '''temple de Luxor''', situat en el cor de l'antiga [[Tebas (Egipte)|Tebas]], va ser construït essencialment baix les …tologia)|Ra]] (Ra, era considerat el deu del cel, deu del Sol i de l'orige de la vida en la mitologia egipcíaca).1 kB (211 paraules) - 07:49 12 abr 2024
- [[Archiu:Cole_Thomas_The_Architect-s_Dream_1840.jpg|thumb|240px|'''El somi de l'arquitecte''', [[Oli]] sobre tela, [[1840]]. [[Thomas Cole]], [[Toledo Mu …onsiderats primàriament en funció de la seua forma o estructura sensible o de la seua [[estètica]].2 kB (305 paraules) - 14:01 9 set 2024
- [[File:Tomba di Leon Battista Alberti.jpg|thumb|Tomba de Leon Battista Alberti]] …) fon un humaniste, pensador i arquitecte italià del [[Quattrocento]], una de les figures més importants del [[Renaiximent]].3 kB (398 paraules) - 11:26 3 dec 2017
- …r la [[Unesco]] des de l'any [[1993]] com a part del [[Conjunt arqueològic de Mèrida]]. …e la [[Via de l'Argent]], que es prolongava fins a [[Astorga]], en el nort de la [[península Ibèrica]]. Transcorre en paralel al propenc [[Aqüeducte d2 kB (398 paraules) - 15:37 8 ago 2025
- En l'actualitat se sol restringir el terme a la part més alta de les antigues [[polis]] gregues, encara que també es pot utilisar per a ciu …ciutats com [[Atenes]] o [[Roma]], la qual va ser resultat de l'unificació de sèt poblats ubicats en els seus respectius tossals.2 kB (265 paraules) - 10:58 26 feb 2025
- …|Image de la Basilica de la Mare de Deu en la Seu al costat, en la [[plaça de la Verge]] ([[Valéncia]])]] …ificis públics que feyen servir indistintament com a tribunal o com a lloc de reunió i contractació, a l'estil del que serien sigles despuix les llonge4 kB (709 paraules) - 12:26 13 abr 2025
- …au Medici Riccardi]], de [[Michelozzo]], [[Florència]], [[1444]]. Eixemple de [[palau florentí]].]] ….jpg|thumb|[[Vila Farnesina]], [[Baldassarre Peruzzi]], [[1511]]. Eixemple de [[vila renaixentista]].]]4 kB (562 paraules) - 11:43 6 set 2025
Vore (20 previes | 20 següents) (20 | 50 | 100 | 250 | 500).