Resultats de la busca

  • [[Categoria:Arquitectura]] [[Categoria:Arquitectura del sigle VII]]
    779 bytes (105 paraules) - 18:47 10 set 2025
  • …fill d'una família acomodada de llauradors, deprengué a escriure de la mà del sacerdot d'Ayelo, qui va notar ràpidament la seua inteligència i dedicaci …ueva Historia de España'' en [[1802]]; també traduí els ''Cuatro Libros de Arquitectura'' d'[[Andrea Palladio]] en l'any [[1797]].
    5 kB (701 paraules) - 17:46 12 set 2025
  • …1792]]) fon un destacat arquitecte [[Comunitat Valenciana|valencià]] del [[sigle XVIII]].
    2 kB (332 paraules) - 14:03 23 oct 2025
  • …a Mare de Déu del Lledó (Castelló de la Plana).JPG|thumb|250px|La Basílica del Lledó]] …p-Castelló - i d'atres gents. En ell se guarda l'image de la [[Mare de Deu del Lledó]] que és venerada pel poble castellonenc, sent la patrona de la ciu
    5 kB (887 paraules) - 16:46 24 maig 2024
  • …el [[sigle V a. C.|sigle V a. C.]] i apareixen en la zona del [[Lacio]] un sigle més tart. Estes propietats podien consistir en chicotetes facendes depende …ilicus''). La majoria d'estes construccions són abandonades a finals del [[sigle II]] d.C. i les que perduren són transformades de forma radical. Les cause
    5 kB (836 paraules) - 13:34 24 dec 2025
  • |image_província = [[File:Pinet-Mapa del Valle de Albaida.svg|165px]] |festes = al voltant del 29 de juny
    5 kB (767 paraules) - 19:06 25 nov 2025
  • …tant núcleu de poder econòmic, cultural, religiós i polític la rellevància del qual queda palés en sigles successius i fins al seu exclaustració definit …ngulars com la seua Iglésia Major, i el seu claustre gòtic, les dimensions del qual i harmonia ho convertien en obra única.
    5 kB (759 paraules) - 18:24 3 jul 2023
  • …ador Enguídanos, fon un gravador calcogràfic [[Valencians|valencià]] del [[sigle XVIII]]. Tomás era el germà chicotet dels també gravadors José i Vicent …ic de Mèrit d'eixa institució, eixecutant per a la seua admissió el retrat del pintor Antonio González Ruiz per dibuix de Juan Bernabé Palomino.
    5 kB (824 paraules) - 16:46 25 set 2025
  • | fundació_dates =Del [[URSS]]<br />[[24 d'agost]] de [[1991]] …країна'', ''Ucraïna'') és un país d'[[Europa]] Oriental, el segon més gran del [[continent]] per extensió despuix de [[Rússia]] i per davant de [[Franç
    14 kB (2249 paraules) - 09:03 11 jul 2025
  • Esta "edat d'or" va representar l'apogeu del [[Renaiximent]] anglés i va vore el floreiximent de la poesia, la música …tiques entre el Parlament i la monarquia en que es va sumir el resto del [[sigle XVII]]. La divisió catòlica/protestant es va resoldre, per un temps, en e
    7 kB (1245 paraules) - 16:20 25 jul 2024
  • …ments [[neoclassicisme|neoclàssics]] dels sigles [[sigle XVIII|XVIII]] i [[sigle XIX|XIX]] en [[Europa]] i en [[Amèrica]]. …ors, per la seua influència en l'[[Imperi Romà]], acabaria en l'acceptació del [[cristianisme]] com a religió oficial de l'imperi.
    10 kB (1701 paraules) - 11:12 1 ago 2025
  • …quiproyecte:Municipis del món/Món|Consulta]]</ref> Per haver segut capital del [[Comtat de Barcelona]], rep molt a sovint el sobrenom de '''Ciutat Comtal' …ínea de costa, i pel nort-oest per la serrada de [[Collserola]] (en el cim del [[Tibidabo]], 516,2 m, com a punt més alt) que seguix paralela la llínea
    15 kB (2383 paraules) - 11:23 22 set 2022
  • …], és una de les principals obres del [[barroc espanyol]], i el seu [[cor (arquitectura)|cor]] [[neoclàssic]] és un dels més grans d'[[Espanya]]. És secularment un lloc de pelegrinage i custòdia de la [[relíquia]] del Sant Rostre o ''[[vera icona|La Verònica]]'', com se la coneix popularment
    36 kB (6081 paraules) - 08:34 23 jul 2025
  • …literària, a principis dels [[Anys 1970|anys setanta]], com a conseqüència del tancament de les facultats universitàries a raïl dels successos de [[1969 …diferències en les polítiques mantingudes en eixe moment pels responsables del Ministeri d'Assunts Exteriors.
    11 kB (1687 paraules) - 10:27 11 jul 2025
  • Milà fon fundada pels [[Celta|celte]]s del nort italià al voltant de l'any [[600 a. C.|600&nbsp;a.&nbsp;C.]] i fon de …e Milà]] i l'emperador [[Teodosi I]], la ciutat es va convertir en capital del [[Imperi Romà d'Occident]] durant un breu periodo. En l'any [[450]] la ciu
    19 kB (2918 paraules) - 18:11 20 abr 2025
  • …e la pàtria i primer dels senadors (Prínceps Senatus). Fon considerat fill del César divinisat, i se li otorgà poder consular a perpetuïtat. Baix el ma …ir en senatorials i imperials. Les primeres, estaven baix l'administració del senat, sent les ya pacificades. Les segones, estaven baix el control de l'E
    25 kB (4208 paraules) - 17:51 3 set 2025
  • …pública d'Àustria]] es va establir en [[1919]]. En l'any [[1938]], per mig del procés conegut com el [[Anschluss]], el país va ser ocupat per l'[[Aleman …axes més altes d'[[Índex de Desenroll Humà]] i una taxa de [[desocupació]] del 9,1 en [[2015]]. Àustria ha segut membre de les [[Nacions Unides]] des de
    27 kB (4257 paraules) - 19:17 27 març 2025
  • |image_país = [[Archiu:Localització d'Ademús respecte del País Valencià.png|170px]] |image_província = [[Archiu:Ademuz-Mapa del Rincón de Ademuz.svg|180px]]
    33 kB (5444 paraules) - 13:53 23 oct 2025
  • |image_país = [[File:Localització de Morella respecte del País Valencià.png|175px]] …l|Terol]] i [[província de Tarragona|Tarragona]], apareix davant dels ulls del visitant rodejada de l'encant que li transmeten les seues muralles centenà
    23 kB (3517 paraules) - 21:35 15 ago 2025
  • …arranco de Montortal i el seu afluent, la Rambla de la Parra, que procedix del terme de Tous. …municipal, s'estén cap al suroest fins a tocar els contraforts de la Serra del Cavalló en la contornada de la Casa Blanca, és a dir, en les derramants s
    27 kB (4402 paraules) - 13:57 15 jul 2025

Vore (20 previes | 20 següents) (20 | 50 | 100 | 250 | 500).