Resultats de la busca

Anar a la navegació Anar a la busca
  • …(Yaroslavl)]] ([[1671]]-[[1687]]) és representativa de l'última fase de l'arquitectura migeval russa. Es caracterisa per l'elaborada traceria de [[rajola]] i l'as [[Categoria:Arquitectura]]
    2 kB (237 paraules) - 10:23 31 març 2022
  • …ino Guarini]], sent una obra mestra de la [[Arquitectura barroca en Itàlia|arquitectura barroca italiana]].
    977 bytes (149 paraules) - 19:03 22 gin 2019
  • …ons estructurals. El [[neogòtic]] va ser en aquella época un dels estils [[Arquitectura historicista|historicista]] de major èxit, sobretot a raïl dels estudis t [[Categoria:Arquitectura]]
    2 kB (356 paraules) - 00:07 18 feb 2018
  • …sa, en [[Hongria]]. El monasteri d'Ócsa és una de les poques obres de la [[arquitectura romànica]], que han conseguit sobreviure fins a l'actualitat en Hongria. [[Categoria:Arquitectura]]
    2 kB (351 paraules) - 20:38 21 feb 2019
  • * Gómez-Moreno Calera, José Manuel (1989). La arquitectura religiosa granadina en la crisis del Renacimiento (1560-1650). Diócesis de Granada y
    1 kB (180 paraules) - 18:55 7 dec 2022
  • Durant la persecució religiosa de [[1936]], en els inicis de la [[Guerra Civil]], l'iglésia de Sant Pere [[Categoria:Arquitectura valenciana]]
    1 kB (175 paraules) - 11:51 16 gin 2020
  • …{DGLV|Monasteri}}</ref> és un conjunt d'edificis a on habita una comunitat religiosa de [[monge|monges]]. Els monasteris estan presents en la religió [[cristia [[Categoria:Arquitectura]]
    1 kB (155 paraules) - 15:46 23 set 2022
  • Este santuari és el foc d'atracció religiosa més important de la província, rebent any rere any els pelegrinages ances == Arquitectura ==
    3 kB (420 paraules) - 00:13 18 feb 2018
  • * Sánchez Real, Javier (2000). «La arquitectura religiosa de Las Alpujarras: un patrimonio poco conocido». Actas de las I Jornadas d
    1 kB (197 paraules) - 11:14 16 dec 2022
  • …ersos museus, celleres, escultures i arquitectura interessant. Dins d'esta arquitectura, la ciutat conta en diversos ponts que l'unixen a [[Vila Nova de Gaia]] (a
    2 kB (328 paraules) - 11:03 23 abr 2023
  • * Sánchez Real, Javier (2000). «La arquitectura religiosa de Las Alpujarras: un patrimonio poco conocido». Actas de las I Jornadas d
    1 kB (202 paraules) - 08:09 16 abr 2024
  • …teri, ubicat en la ciutat de [[Segòvia]], encara actiu actualment, en vida religiosa de clausura, sent els últims monges en tota [[Espanya]] de l'orde de Sant …scà de San Francisco, del que resta el claustre, conforma la trilogia de l'arquitectura de primera calitat de la Segòvia del [[sigle XV]].
    2 kB (336 paraules) - 18:10 23 ago 2023
  • …la ciutat, fusionant-se en un sol conjunt l'arquitectura civil, militar i religiosa de l'época. …ción. Ficha del palacio en el Colegio de Arquitectos de Valencia. "Guía de Arquitectura de Valencia" CTAV 2007]
    3 kB (444 paraules) - 16:46 29 jul 2023
  • * Gómez-Moreno Calera, José Manuel (1989). La arquitectura religiosa granadina en la crisis del Renacimiento (1560-1650). Diócesis de Granada y
    2 kB (223 paraules) - 08:39 14 feb 2024
  • …ntegren l'asentament d'[[Angkor]]. Està considerat com la major estructura religiosa mai construïda, i u dels tesors arqueològics més importants del [[món]] [[Categoria:Arquitectura]]
    1 kB (204 paraules) - 21:23 5 jul 2022
  • * Sánchez Real, Javier (2000). «La arquitectura religiosa de Las Alpujarras: un patrimonio poco conocido». Actas de las I Jornadas d
    2 kB (240 paraules) - 18:54 9 dec 2022
  • …els fonaments [[Arquitectura gòtica|gòtics]], en [[girola]] i cinc [[nau (arquitectura)|naus]] en lloc de les tres habituals, combinant en la seua estructura elem [[Categoria:Arquitectura religiosa en la província de Granada]]
    3 kB (534 paraules) - 17:25 21 maig 2020
  • …. En l'any [[1535]] els musulmans conversos de la ciutat rebien instrucció religiosa en la seua mesquita, convertida ara en iglésia baix l'advocació de Sant N [[Categoria:Arquitectura]]
    3 kB (426 paraules) - 09:49 17 jul 2023
  • …enfocament de la catedral com edifici de contacte i ascens espiritual. L'[[arquitectura gòtica]] és un instrument poderós en el sí d'una societat que veu, en l …resultat d'açò és una substitució també de les necessitats de construcció religiosa fora de les ciutats, en les comunitats monàrquiques rurals, pel nou símbo
    2 kB (286 paraules) - 23:14 18 nov 2016
  • Es tracta d'una important mostra de l'arquitectura gòtica religiosa de l'época de la [[Reconquista]] que evoluciona a través del temps adapta [[Categoria:Arquitectura valenciana]]
    3 kB (431 paraules) - 23:51 17 jul 2023

Vore (20 previes | 20 següents) (20 | 50 | 100 | 250 | 500).