Resultats de la busca

¡Crea la pàgina "Arquitectura romana antiga" en L'Enciclopèdia en valencià!

• Arquitectura de l'Antiga Roma
  …t com [[Coliseu]] (''Colosseum'') de Roma, una de les obres d'arquitectura romana més conegudes.]] …nals. Els dos estils a sovint es consideren un cos, lo que es coneix com a arquitectura clàssica.
  963 bytes (148 paraules) - 11:02 26 feb 2025
• Aqüeducte dels Milacres
  …te dels Milacres''' era una de les conduccións que, en [[Antiga Roma|época romana]], suministraven [[aigua]] a la ciutat de [[Augusta Emerita|Emèrita August [[Categoria:Arquitectura d'Espanya del sigle I]]
  694 bytes (97 paraules) - 18:54 20 maig 2024
• Arc de triumf
  …ixercit]] o d'un [[general]]. Els primers que els construïren, foren els [[Antiga Roma|romans]]. [[Categoria:Arquitectura]]
  607 bytes (84 paraules) - 18:04 18 oct 2025
• Porta Bab Ibn Sajar
  …le''' i se pensa que fon la antiga porta de l' '''Orient''' de la Valéncia romana. Les cròniques àraps diuen que és la porta orientada cap a la [[Meca]] ( [[categoria:Arquitectura]]
  876 bytes (149 paraules) - 09:35 12 dec 2024
• Temple de Luxor
  El '''temple de Luxor''', situat en el cor de l'antiga [[Tebas (Egipte)|Tebas]], va ser construït essencialment baix les dinastie En [[Antiga Roma|época romana]], el temple va ser parcialment transformat en camp militar. L'edifici, un
  1 kB (211 paraules) - 07:49 12 abr 2024
• Pont romà sobre el riu Albarregas
  …va en la prolongació del [[Penca (carrer)|''cardo maximus'']] de la ciutat romana, una dels seus dos carrers principals. Per este pont travessava i travessa …ders]]. L'[[antepit]] i la [[rebanc]] de la seua part superior no són obra romana, sino que es varen afegir en algun moment del [[sigle XIX]] i des de l'any
  2 kB (398 paraules) - 15:37 8 ago 2025
• Arquitectura romànica
  L''''arquitectura romànica''' és l'estil de [[construcció]] desenrollat en l'[[Europa]] cr …ionals i s'originen moviments artístics historicistes, entre els quals l'[[arquitectura neorromànica]].
  5 kB (720 paraules) - 11:24 30 oct 2025
• Càvea
  …[[llatí]] cavea) designa la graderia d’un teatre [[Antiga Roma|romà]] o [[Antiga Grècia|grec]].<ref>{{DGLV|Càvea}}</ref> Estava formada per graderies asc En l'arquitectura grega rebia el nom de koilón.
  2 kB (326 paraules) - 10:31 13 abr 2024
• Vila romana
  …ls eixemples més notables de [[Edificació pública (Roma Antiga)|edificació romana]]. …a vila suburbanae''' (urbanes): Residència de l'aristocràcia [[Antiga Roma|romana]], té el seu orige el palau [[helenístic]]. A partir del sigle I a.C. el
  5 kB (836 paraules) - 13:03 16 nov 2025
• Art romà
  …les_Archeological_Museum.jpg|thumb|upright|dreta|Eros de Centocelle, còpia romana d'un original grec tradicionalment atribuït a [[Praxíteles]]]] Per '''art romà''' (sense adjectius ulteriors) s'entén l'art de l'[[Antiga Roma]], des de la fundació fins a la [[caiguda de l'Imperi Romà]] d'Occid
  4 kB (603 paraules) - 12:41 19 dec 2024
• Teatre romà de Mèrida
  El '''Teatre romà de Mèrida''' és un [[teatre]] històric alçat per l'[[Antiga Roma]] en la colonia [[Augusta Emerita]], actual [[Mèrida]] ([[Espanya]]). [[Categoria:Arquitectura romana]]
  2 kB (293 paraules) - 11:40 12 set 2025
• Leon Battista Alberti
  …a sòlida formació renaixentista que li va permetre teorisar no soles sobre arquitectura, sino també sobre escultura i pintura. De fet, ha segut considerat un pens Alberti s’inspirà en l’arquitectura clàssica romana i fon el primer en separar el proyecte de l’eixecució. Deixà escrites o
  3 kB (398 paraules) - 11:26 3 dec 2017
• Iglésia (lloc de cult)
  …d'un arquebisbe metropolità, d'una ciutat capital d'una antiga [[província romana]] …escrit ''sglésia'')<ref>{{DGLV|Sglésia}}</ref> aixina com la seua variant antiga i hui en desús ''esgleya''<ref>{{DGLV|Esgleya}}</ref> venen del llatí ''e
  5 kB (809 paraules) - 07:43 18 ago 2025
• Revolta (arquitectura)
  En l'història de l'arquitectura de les voltes, de rajola o pedra, tingueren un paper preeminent en l'edific …e les iglésies o els seus transeptes. Fon molt utilisada en l'arquitectura romana i despuix en la prerromànica i romànica.
  5 kB (797 paraules) - 01:30 21 set 2022
• Castell de Bayren
  …castellà]], ''Castillo de Bairén'') també conegut com de Sant Joan, és una antiga fortificació ubicada en el terme municipal de [[Gandia]]. És provable que fora una fortificació romana ben emplaçada pel seu domini visual de la mar més que a la defensa de ciu
  3 kB (515 paraules) - 17:07 6 jul 2024
• Iglésia de Santa Eulària de Palma
  …iglésia de Santa Eulària''' és una [[iglésia ]] de cult [[Iglésia Catòlica Romana|catòlic romà]] baix l'advocació d'Eulàlia de Barcelona en la ciutat de L'iglésia consta de tres [[nau (arquitectura)|naus]], sent la central la més alta, en dos portes d'accés. El [[campana
  4 kB (627 paraules) - 10:57 21 feb 2018
• Religió en la Comunitat Valenciana
  …es. En la romanisació, es varen introduir els cults imperials i la religió romana, inclosa la veneració a deus com [[Júpiter (deu)|Júpiter]] i Ceres, aixi …es i monasteris va contribuir al desenroll cultural i artístic, incloent l'arquitectura d'iglésies i convents. En els [[Sigle XIX|sigles XIX]] i [[Sigle XX|XX]],
  3 kB (468 paraules) - 10:57 17 ago 2025
• Centre Cultural La Nau
  …ins als térmens en que hui ho veem" (octubre de 1875)."La part moderna més antiga -afig-, és la que forma l'àngul del carrer de la Nau i la de l'Universita …mà, seguint el sistema de superposició d'órdens clàssics de l'arquitectura romana i renaixent. Les obres de la galeria foren dirigides per [[Francisco Javier
  6 kB (939 paraules) - 15:37 8 ago 2025
• Castell de Xàtiva
  …portància estratègica a l'estar situat en la [[Via Augusta]] que, des de [[Antiga Roma|Roma]], passant pels [[Pirineus]] i baixant per la costa del [[mar Med Gràcies ad esta especial ubicació controlava perfectament esta via romana
  5 kB (848 paraules) - 15:30 10 gin 2025
• Muralla de Tabarca
  …En les afores de la porta s'han trobat enterraments i abocadors d'época [[romana]]. [[Categoria:Arquitectura valenciana]]
  4 kB (638 paraules) - 16:42 24 ago 2025

Vore (20 previes | 20 següents) (20 | 50 | 100 | 250 | 500).