Resultats de la busca

Anar a la navegació Anar a la busca
  • …t Joan Batista'''), que posseïx ranc metropolità, està situada en la Plaça d'Espanya, en el centre de [[Badajoz]] ([[Espanya]]). …ora de l'associació Ciutats Catedralicias, a la que pertanyen atres quinze catedrals espanyoles.
    1 kB (170 paraules) - 07:18 18 jul 2025
  • En [[mallorquí]], se la coneix com ''La Seu'' (Sèu és el nom que reben les catedrals en la [[Corona d'Aragó]]). Consistix en un temple d'estil [[gòtic llevant [[Categoria:Catedrals de les Illes Balears|Palma de Mallorca]]
    2 kB (257 paraules) - 17:35 28 ago 2023
  • Va ser fundat en el [[sigle XIII]] per a ser el centre del [[bisbat de Ösel-Wiek]]. Es diu que en les nits de [[lluna]] plena d'[[ago [[Categoria:Catedrals]]
    750 bytes (104 paraules) - 17:00 31 ago 2025
  • …bre l'antiga mesquita de Yebisah. És una catedral construïda en el [[sigle XIII]] de gòtic balear, encara que la nau és d'estil barroc. En l'any [[1782]] …à]] dels escultors Román i Salvador, els qui també varen realisar la talla del [[Sant Sepeli|Crist Yacent]] i de la [[Verge dels Dolors]] que es troben en
    2 kB (316 paraules) - 00:08 27 maig 2021
  • |consagració = [[Sigle XIX]] …O]] baix la denominació Camins de Santiago: Camí francés i camins del Nort d'Espanya.
    3 kB (409 paraules) - 00:45 27 ago 2023
  • |començament = [[Sigle XIII]] |acabament = [[Sigle XVII]]
    3 kB (463 paraules) - 11:34 8 set 2024
  • …edro i Pablo, que eren també els sants patrons de la ciutat. Va ser la sèu del Bisbat de Dorpat, i un dels majors edificis religiosos d'[[Europa]] de l'Es [[Categoria:Catedrals]]
    2 kB (327 paraules) - 13:27 16 nov 2025
  • …umb|260px|Westminster Hall i el seu [[sostre hammerbeam]], en una obra del sigle XIX.]] …tura gòtica anglesa''' o '''gòtic anglés''' (''English Gothic'') és el nom del [[estil arquitectònic]] que va florir en [[Anglaterra]] des d'al voltant d
    3 kB (535 paraules) - 17:37 23 jun 2022
  • …ctònic i decoratiu predominant en [[Europa]] entre el [[sigle XII]] i el [[sigle XV]] que es caracterisa pel fet que, si be sol ser molt ornamental i en det …principi un estil arquitectònic usat fins llavors i considerat [[bàrbar]], del [[poble got]] que destruí l'arquitectura i l'art de l'[[Imperi Romà]]. En
    2 kB (275 paraules) - 18:39 5 set 2024
  • …igle XVI|sigles XV]] i [[sigle XVI|XVI]] sobre una construcció del [[sigle XIII]] de maneres [[mudéixar]]s i sostre de [[fusta]]. …en els peus, en la que destaca l'escut d'Orellana i els permòdols romànics del rebanc. L'iglésia té una sola torre, [[renaixença|renaixentista]] de tre
    4 kB (669 paraules) - 11:45 14 gin 2019
  • S'inicià la seua construcció en el [[sigle XIII]], adossada a la muralla en estil [[gòtic valencià]] de la que a penes qu Fon començat a construir-se en el sigle XIII. És d'una sola nau, sense travessia ni cúpula, en capelles entre els cont
    4 kB (573 paraules) - 15:54 5 dec 2025
  • …la Comunitat Valenciana''' ha estat marcada històricament per l'influència del [[cristianisme]], principalment l'[[Iglésia catòlica]], encara que també
    3 kB (468 paraules) - 10:57 17 ago 2025
  • …centre i voltes de mig canó en braços, la qual obria en el tram dels peus del costat de l'Epístola. …de l'arquitecte castellonenc [[Vicente Traver Tomás]] basat en les traces del temple desaparegut. Les obres varen acabar en [[1999]].
    4 kB (620 paraules) - 13:33 11 feb 2025
  • …] i està dedicada per desig de [[Jaume I]] —segons la tradició del [[sigle XIII]]—- a Santa Maria. Fon consagrada en l'any [[1238]] pel primer [[bisbe]] …ànim]] en l'any [[1436]]. Conté algunes de les primeres i millors pintures del [[Quattrocento]] de tota la Península Ibèrica, que arribaren de [[Roma]]
    35 kB (5870 paraules) - 18:37 19 maig 2025
  • …ltors i arquitectes famosos'', publicada en l'any [[1570]], pero fins al [[sigle XIX]] este concepte no rep una àmplia interpretació històric-artística. …nia els elements de la cultura clàssica. El terme simbolisa la reactivació del coneiximent i el progrés despuix de sigles de predomini d'un tipo de menta
    42 kB (6932 paraules) - 17:57 30 jun 2022
  • …l'establiment del [[método científic]] als [[sigle XVII|sigles XVII]] i [[sigle XVIII|XVIII]], gràcies als treballs de [[Robert Boyle]] i [[Antoine Lauren …ar", "alluntar", etcétera (de ''khumatos'', "el que s'aboca", "llingot", o del [[persa]] ''kimia'', "or"). Un decret de [[Diocleci]], escrit en grec sobre
    69 kB (11 348 paraules) - 16:50 2 oct 2025