Resultats de la busca

Anar a la navegació Anar a la busca
  • [[File:Solar sys.jpg|thumb|Sistema Solar]] …làxia]]. El 99,86 per cent de la masa del sistema solar esta continguda en el [[Sol]] i la major part del restant en [[Jupiter]].
    449 bytes (72 paraules) - 11:48 12 jul 2025
  • [[Image:NH-Pluto-color-NewHorizons-20150713.png|thumb|right|300px|<center>El planeta Plutó</center>]] …ano]]. Te tres [[satèlit natural|satèlits naturals]] coneguts: [[Caront]], el més gran, [[Nix]] i [[Hydra]].
    524 bytes (73 paraules) - 13:36 6 jul 2022
  • …andés [[Christiaan Huygens]] i fon el primer satèlit conegut de Saturn, i el quint satèlit conegut d'un atre planeta.<ref>Nemiroff, R. and Bonnell, J.
    1 kB (163 paraules) - 08:34 27 ago 2018
  • [[File:Saturn from Hubble.jpg|thumb|right|350px|<center>El planeta '''Saturn'''</center>]] …úpiter]] i és l'únic en un sistema d'anells visible des del nosre planeta. El seu nom prové del deu romà Saturn. Froma part dels denominats planetes ex
    2 kB (265 paraules) - 08:44 23 jul 2024
  • …de Júpiter Júpiter».] Calvin J. Hamilton. Vistas del Sistema Solar.</ref> El remolí gira en sentit [[antihorari]]. …no semblen existir informes posteriors de l'observació de tal fenomen fins el [[sigle XIX]].
    1 kB (188 paraules) - 19:06 19 nov 2025
  • …gasos o partícules carregades del [[Sol]] a través de l'espai, mentres que el [[vent planetari]] és la [[desgasificació]] d'[[elements químics]] llaug …i el seu efecte. Els vents més forts observats en un planeta del [[sistema solar]] es produïxen en [[Neptú (planeta)|Neptú]] i [[Saturn (planeta)|Saturn]
    797 bytes (129 paraules) - 19:43 26 dec 2024
  • …. Fon descobert l'[[1 de giner]] de [[1801]] per [[Giuseppe Piazzi]] i rep el seu nom en honor a la deesa romana de l'[[agricultura]], les collites i la …siderat com un [[cometa]], despuix com un [[planeta]], i posteriorment com el major [[asteroide]] descobert per l'[[home]], fins a la creació de la cate
    1 kB (169 paraules) - 08:11 18 jun 2025
  • …23 hores, 56 minuts i 3,5 segons, moviment que determina el dia i la nit. El seu diàmetro equatorial és de 12.756 km. …atèlit natural, la [[Lluna]], que és el quint satèlit més gran del sistema solar.
    2 kB (429 paraules) - 13:44 7 dec 2025
  • …va propondre els noms, inspirat pel llibre XV de l'[[Ilíada]], en el qual el deu Ares (Mart en la mitologia romana) invoca al [[Fobos (mitologia)|por]] …stem.nasa.gov''</ref> Estes [[forces de marea]] creen una desaceleració en el satèlit, perdent este [[velocitat orbital]], ocasionant la seua colisió e
    2 kB (304 paraules) - 07:39 29 jul 2025
  • …ma Solar]]. Forma part dels denominats planetes exteriors o gaseosos. Rep el seu nom del deu romà [[Júpiter (mitologia)|Júpiter]] ([[Zeus]] en la mit …a fase. És, ademés, despuix del [[Sol]], el major cos celest del [[Sistema Solar]], en una massa quasi dos vegades i mija la dels atres planetes junts (318
    4 kB (576 paraules) - 11:04 2 ago 2025
  • …Imaging Assembly of NASA's Solar Dynamics Observatory - 20100819.jpg|thumb|El Sol]] …eua presència o la seua absència en el [[cel]] determinen, respectivament, el [[dia]] i la [[nit]]. La [[energia]] radiada pel Sol és aprofitada pels se
    3 kB (425 paraules) - 08:20 19 nov 2025
  • …a la destrucció de la [[Terra]], el [[Sistema Solar]], o l'[[Univers]] en el seu conjunt.
    625 bytes (97 paraules) - 20:00 24 nov 2021
  • [[Archiu:Coals on fire in my oven.JPG|thumb|Quan el [[carbó]] crema, desprén calor gràcies a la transformació de l'energia …'calor''' (de símbol '''Q''') és una forma d'[[energia]] que es produïx en el moviment cinètic de les [[molècules]] d'un cos o partícula.
    1 kB (208 paraules) - 13:07 14 dec 2025
  • …r a la generació industrial es recorre a instalacions denominades centrals elèctriques, que eixecuten alguna de les transformacions citades. Estes constituïxen el primer escaló del [[sistema de suministrament elèctric]].
    1 kB (238 paraules) - 11:57 9 abr 2025
  • [[Image:Eris_and_dysnomia2.jpg|thumb|250px|Eris (centre) i el seu satèlit [[Disnomia (satèlit)|Disnomia]] (a l'esquerra)]] …massiu dels ''[[planeta nano|planetes nanos]] ''coneguts, que es troba en el [[disc dispers]] del [[Cinturó de Kuiper]], sent classificat com un SDO ('
    962 bytes (145 paraules) - 13:06 5 dec 2024
  • …sa per la [[New Horizons|''New Horizons'']] el 14 de juliol de 2015 durant el sobrevol]] …l'astrònom [[Estats Units|nortamericà]] [[James W. Christy]] en [[1978]]. El seu nom recorda a [[Caront (mitologia)|Caront]], barquer del riu Aqueront…
    926 bytes (138 paraules) - 09:33 17 jul 2023
  • …iccions matemàtiques. El seu nom prové del deu [[Antiga Roma|romà]] Neptú, el deu dels mars. …s tan dens. En promig, Neptú orbita el [[Sol]] a una distància de 30,1 ua. El seu símbol astronòmic és ♆, una versió estilisada de la fitora del de
    3 kB (407 paraules) - 18:14 23 oct 2024
  • …sols se llimita al mateix planeta, sino també als seus anells, satèlits i el camp magnètic del mateix. …que no se poden observar a simple vista. Ademés posseïx un anell [[blau]], el qual és una rarea planetaria. Urà és un dels dos planetes que té un mov
    3 kB (512 paraules) - 19:27 27 març 2025
  • …u]] el [[28 d'agost]] de [[1993]], a on es veu l'asteroide [[(243) Ida]] i el seu satèlit Dactyl.]] …terrestres varen poder arribar des de l'espai, possiblement d'asteroides. El terme "asteroide", que significa "semblant a una estrela", va ser creat per
    2 kB (362 paraules) - 16:52 4 set 2024
  • …Terra]]. És el cos més pròxim i el millor conegut. La distància mija entre el centre de la [[Terra]] i la Lluna és de 384.400 km. …seua superfície és una catorzena part (37.700.000&nbsp;km<sup>2</sup>), i el seu volum al voltant d'una cinquantena part (21.860.000.000 [[quilómetro c
    2 kB (322 paraules) - 17:54 23 set 2024

Vore (20 previes | 20 següents) (20 | 50 | 100 | 250 | 500).