Resultats de la busca
¡Crea la pàgina "Gramàtica de l'alemà" en L'Enciclopèdia en valencià!
Coincidències de títul d'artícul
- …s simple que la [[gramàtica de l'anglés|gramàtica anglesa]] o la gramàtica de les [[llengües romances]], [[llengües germàniques|germàniques]] i [[lle L'[[artícul (gramàtica)|artícul]] definit és sempre "''le''", i l'artícul indefinit és sempre2 kB (356 paraules) - 18:12 13 abr 2025
- …senta en este artícul és el conjunt de regles que descriuen les propietats de l'idioma [[anglés]]. …a prescriptiva presenta en anglés algunes controvèrsies a sovint per causa de canvis sofrits en l'us a lo llarc del temps.772 bytes (121 paraules) - 07:47 22 set 2025
Coincidències de text d'artícul
- …de l'alemà és discutida, el bàvaro és difícil d'entendre per als parlants de l'alemà estàndart o per a quins han deprés l'alemà estàndart com a lle …austríac estàndart. El bàvaro és parlat per uns dotze millons de persones, de les quals la gran majoria és capaç d'amprar l'alemà estàndart, especial1 kB (176 paraules) - 08:06 4 jul 2024
- La '''gramàtica del francés''' és l'estudi de les regles que rigen esta llengua. …sar les estructures i particularitats de la llengua francesa des d'un punt de vista llingüístic.1 kB (194 paraules) - 09:02 7 nov 2024
- …plixen certes paraules i sintagma dins d'una frase donada. Es pot entendre de dos maneres, relacionades entre sí: …s, per l'orde de la frase, o qualsevol atre mecanisme, segons la gramàtica de cada llengua concreta.2 kB (257 paraules) - 18:58 23 març 2025
- …senta en este artícul és el conjunt de regles que descriuen les propietats de l'idioma [[anglés]]. …a prescriptiva presenta en anglés algunes controvèrsies a sovint per causa de canvis sofrits en l'us a lo llarc del temps.772 bytes (121 paraules) - 07:47 22 set 2025
- …presentada en l'any [[2015]], el [[14 d'octubre]], en l'[[Ateneu Mercantil de Valéncia]]. …], la ''[[Gramática Elemental de la Llengua Valenciana|Gramàtica Elemental de la Llengua Valenciana]]'' del filòlec [[Lluís Fullana]].3 kB (434 paraules) - 17:54 16 oct 2025
- …ia]], [[sintaxis]], [[lexicologia]], recollint l'etimologia original ("art de les lletres" del [[grec]]). …om una part de la llingüística que es llimita a aquells aspectes que en la gramàtica clàssica se nomenaven flexió (o morfologia) i sintaxis. En este cas, sol4 kB (620 paraules) - 20:15 10 març 2025
- …s nominals]] en funció de [[subjecte (gramàtica)|subjecte]] o d'[[atribut (gramàtica)|atribut]] en llengües declinables. Prou [[llengües flexives]] utilisen el nominatiu com la forma ''normal'' de la paraula, és dir, aquella que s'arreplega en el diccionari per considera1 kB (156 paraules) - 12:27 14 març 2025
- …teneu Mercantil de Valéncia]] en l'any [[2015]], celebrant-se el centenari de l'entitat. …de la seua primera publicació en l'any [[1915]], la [[Gramàtica Elemental de la Llengua Valenciana]] del filòlec [[Lluís Fullana]].3 kB (415 paraules) - 21:44 16 oct 2024
- L''''oració valenciana''' està formada per un conjunt de sintagmes nominal al voltant d'un [[verp]]. …(directe, indirecte, preposicional o de règim verbal), o circumstancials (de temps, lloc, manera, instrument, etc.).696 bytes (100 paraules) - 22:43 14 març 2023
- …rrere d'un [[verp]], els [[Artícul|artículs]] definits i la [[preposició]] de quan la següent paraula comence (en els pronoms també quan acabe) per voc994 bytes (159 paraules) - 11:06 17 març 2025
- …s simple que la [[gramàtica de l'anglés|gramàtica anglesa]] o la gramàtica de les [[llengües romances]], [[llengües germàniques|germàniques]] i [[lle L'[[artícul (gramàtica)|artícul]] definit és sempre "''le''", i l'artícul indefinit és sempre2 kB (356 paraules) - 18:12 13 abr 2025
- …del tipo d'oració que estigam analisant. Podem distinguir dos tipos bàsics de predicats en les [[oració simple|oracions simples]]: …vix d'enllaç (o còpula) entre el subjecte i l'atribut. A voltes, este tipo de predicats poden portar atres complements.2 kB (318 paraules) - 17:15 14 ago 2024
- …s la vigèsima tercera [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i dècima octava de les [[consonant]]s. El seu nom és '''ve doble'''. S'usa en llengües com l …t'', també escrit ''vat'') o [w] (per eixemple: [[whisky]]) segons l'orige de la paraula.903 bytes (137 paraules) - 16:52 19 set 2024
- …, l'[[italià]], el [[portugués]], l'[[espanyol]] i el [[català]]. La seua gramàtica és la d'un crioll llatí, molt simplificat, pero és tan expressiva com un * [[Gramàtica de la lingua franca nova]]1 kB (154 paraules) - 12:00 23 ago 2025
- …d'esta mateixa llengua. En valencià representa l'[[oclusiva velar sorda]] de l'[[alfabet fonètic internacional]] (igual que la [[C|ce]] i el dígraf [[ En valencià representa l'[[oclusiva velar sorda]] de l'[[alfabet fonètic internacional]] (exactament igual que la [[ce]] i el d1 kB (192 paraules) - 21:10 28 set 2022
- …aparéixer en atres posicions i que està dotat d'una funció. És una unitat de la llengua que resulta molt fàcil d'identificar, tant en la parla com en l430 bytes (65 paraules) - 11:52 7 maig 2025
- …sistemes formals]], no obstant, el conjunt de les teoremes coincidix en el de les fòrmules ben formades.]] …màtica formal]] (o sintaxis). A una cadena de símbols formada d'acort a la gramàtica li la crida una [[fòrmula ben formada]] (o paraula) del llenguage.1 kB (217 paraules) - 18:14 27 feb 2025
- …sar de la seua condició de llengua africana, ha rebut una forta influència de l'[[Idioma àrap|àrap]] i, en els últims dos sigles, del [[Idioma anglés …ut la distinció de tons. Es tracta d'una llengua en una gramàtica (sistema de classes) molt regular i una equivalència absoluta entre grafia i pronuncia2 kB (246 paraules) - 20:50 18 oct 2022
- …ligur]] parlada en les illes de l'[[archipèlec del Sulcis]], en el suroest de [[Sardenya]]. Es parlà antigament en [[Espanya]] en l'illa de [[Tabarca]] a vint quilómetros d'[[Alacant]] i originalment en Tabarca, en564 bytes (84 paraules) - 20:23 1 set 2023
- L''''adjectiu''' és una [[Categoria gramatical|classe de paraules]] que '''expressa''' prototípicament '''qualitats o propietats''' …brut el calcer). Els adjectius conformen una [[Categoria gramatical|classe de paraules]] oberta i concorden en [[gènero]] i [[número]] en el substantiu2 kB (248 paraules) - 07:53 7 jul 2025
Vore (20 previes | 20 següents) (20 | 50 | 100 | 250 | 500).