Resultats de la busca
Anar a la navegació
Anar a la busca
¡Crea la pàgina "Massa solar" en L'Enciclopèdia en valencià!
- * [[Ràdio solar]] '''Massa'''434 bytes (56 paraules) - 10:00 30 abr 2025
- …vent és el moviment en massa de l'aire. En l'[[espai exterior]], el [[vent solar]] és el moviment de gasos o partícules carregades del [[Sol]] a través d …i el seu efecte. Els vents més forts observats en un planeta del [[sistema solar]] es produïxen en [[Neptú (planeta)|Neptú]] i [[Saturn (planeta)|Saturn]797 bytes (129 paraules) - 19:43 26 dec 2024
- [[Archiu:Solar sys.jpg|300px|thumb|La gravetat manté els [[planetes]] en òrbita al volta …tat''' és la [[força]] d'atracció mútua que experimenten dos objectes en [[massa]]. Es tracta d'una de les quatre [[forces fonamentals]] observades fins ara565 bytes (85 paraules) - 17:06 8 nov 2025
- La '''Terra''' és el tercer [[planeta]] del [[sistema solar]] per orde de proximitat al [[Sol]] i el quint quant a diàmetro. Forma par …atèlit natural, la [[Lluna]], que és el quint satèlit més gran del sistema solar.2 kB (429 paraules) - 13:44 7 dec 2025
- '''Júpiter''' és el quint [[planeta]] del [[Sistema Solar]]. Forma part dels denominats planetes exteriors o gaseosos. Rep el seu no …és, despuix del [[Sol]], el major cos celest del [[Sistema Solar]], en una massa quasi dos vegades i mija la dels atres planetes junts (318 vegades més pes4 kB (576 paraules) - 11:04 2 ago 2025
- El [[sistema solar]], i per tant també el [[Terra|nostre planeta]] es troba dins d'una galàx …adi, mentres la seua massa va de 10<sup>8</sup>, i 10<sup>12</sup> [[massa solar|masses solars]].2 kB (347 paraules) - 16:14 25 jun 2024
- …netes]] i els seus [[satèlit natural|satèlits]], formen part del [[Sistema Solar]]. …n destruïts per l'acció de la [[gravetat]] del [[Sol]], a causa de la seua massa chicoteta. Descriuen [[òrbita|òrbites]] tan allargades, que aquells que r821 bytes (122 paraules) - 11:40 20 feb 2018
- '''Neptú''' és l'octau i últim [[planeta]] del [[Sistema Solar]]. Forma part dels denominats planetes exteriors o jagants gaseosos, i és És el quart planeta en diàmetro i el tercer més gran en massa. La seua massa és dèsset voltes la de la [[Terra]] i llaugerament major que la del seu p3 kB (407 paraules) - 18:14 23 oct 2024
- …cara d'este mentres roten abdós sobre el seu [[Centre de masses|centre de massa]]. [[Categoria:Sistema Solar]]926 bytes (138 paraules) - 09:33 17 jul 2023
- …l terme "costat obscur" a vegades es mal interpretat com una falta de llum solar, pero el [[sol]] allumena l'atre costat al igual que el un es tornà cap a [[Categoria:Sistema Solar]]2 kB (322 paraules) - 17:54 23 set 2024
- ! align="left" | [[Massa]] '''Mercuri''' és el [[planeta]] del [[Sistema Solar]] més pròxim al [[Sol]], i el més chicotet (a excepció dels [[planeta n7 kB (1068 paraules) - 19:20 24 oct 2024
- En el cas de la [[Lluna]], té una massa tan similar a la massa de la [[Terra]] que podria considerar-se un sistema de dos [[planeta|planet …aneta|planetes]] i [[satèlit natural|satèlits]], formen part del [[Sistema Solar]]. La majoria d'estos cossos celests descriuen òrbites elíptiques de gran4 kB (691 paraules) - 19:22 2 gin 2025
- |[[Massa]]||[[1 E24 kg|4,869 × 10<sup>24</sup>]] [[kg]] …ta germà de la [[Terra]], ya que els dos són similars en quant a tamany, [[massa]] i composició. L'òrbita de Venus és una elipse en una excentricitat de6 kB (843 paraules) - 19:26 24 oct 2024
- * Té suficient [[massa]] per a que la seua [[gravetat]] supere les forces del cos rígit, de maner Segons esta definició, el [[Sistema Solar]] consta de huit planetes: [[Mercuri]], [[Venus]], [[Terra]], [[Mart]], [[J17 kB (2651 paraules) - 22:04 20 març 2023
- …n. cf. l'oc. fanc, l'[[aragonés]] fanc, l'it. fango, el cat. fang.) és una massa pastosa que es forma per l'unió de l'[[aigua]] en la terra. El fanc és un …, utilisen el fanc com a protector contra paràsits, insectes i la radiació solar. També per a reduïr la seua temperatura corporal, al untar-se de fanc tot3 kB (463 paraules) - 12:33 24 nov 2025
- …euen haver existit en el núvol primitiu que donà orige al nostre [[Sistema Solar]], fa vora 4.500 millons d'anys. El llavors jove Sistema Solar estava ple d'enrunes i, quan molts d'estos troços de material planetari ch8 kB (1412 paraules) - 13:54 23 oct 2025
- [[Archiu:Solar_heater_dsc00632.jpg|thumb|300px|[[Colector solar]]]] …at de Catalunya |data= |llengua= }}</ref> és l'utilisació de la radiació [[solar]] per a, en el cas d'una instalació domèstica, el calfament a baixa [[tem25 kB (4232 paraules) - 10:29 8 ago 2025
- …i en la de Manethó. En el [[papir de Torí]], la part que li correspon està massa deteriorada per a ser llegida. Va succeir a [[Shepsekare]]. Va construir un temple solar nomenat Hetep-Re, que no s'ha trobat.6 kB (987 paraules) - 18:09 6 nov 2025
- …i en la de Manethó. En el [[papir de Torí]], la part que li correspon està massa deteriorada per a ser llegida. Va succeir a [[Shepsekare]]. Va construir un temple solar nomenat Hetep-Re, que no s'ha trobat.6 kB (987 paraules) - 12:21 29 nov 2025
- …i en la de Manethó. En el [[papir de Torí]], la part que li correspon està massa deteriorada per a ser llegida. Va succeir a [[Shepsekare]]. Va construir un temple solar nomenat Hetep-Re, que no s'ha trobat.6 kB (987 paraules) - 18:16 6 nov 2025
Vore (20 previes | 20 següents) (20 | 50 | 100 | 250 | 500).