Resultats de la busca
¡Crea la pàgina "Muntanyes de l'Himàlaya" en L'Enciclopèdia en valencià!
- …s de gran port, coneguts popularment com a cedres. Són propis de muntanyes de clima temperat i mediterràneu, i es troben principalment en la regió medi * [[Morfologia foliar|Fulla]]: aciculars, rígides, de color [[vert]] [[Blau|blavenc]] o glauc, agrupades en fascículs sobre braq5 kB (646 paraules) - 17:29 5 oct 2025
- | lloc_naix = [[Castelló de la Plana]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] '''Tomàs Escuder i Palau''' ([[Castelló de la Plana]], [[1946]]), és un sociòlec, escritor i traductor [[Valencians|2 kB (222 paraules) - 18:44 20 nov 2025
- [[File:Muntanyes de l'Ordal - 122.jpg|thumb|350px|Bresquilleres en flor]] …s [[rosàcees]] (Prununs persica), en fulles llanceolades i serrades, flors de color rosa i solitàries; el seu fruit és la [[bresquilla]].2 kB (321 paraules) - 18:19 23 set 2022
- [[Archiu:Arcos de las Salinas (Teruel).jpg|thumb|Arcos de las Salinas (Terol)]] …iento de Arcos de las Salinas (Teruel).jpg|thumb|Casa consistorial d'Arcos de las Salinas]]6 kB (987 paraules) - 14:20 23 oct 2025
- …pia de zones mediterrànees, molt comuna en garrigues, pinars clars i vores de camins. És resistent a la sequera i florix en l'[[autumne]], donant color …ilades de tres en tres, llinears, curtes (de 4–7 mm), rígides i punchoses, de color [[vert]] fosc, en el feix i l'envés semblants, en margens revoluts.4 kB (518 paraules) - 13:45 12 set 2025
- …pia de zones mediterrànees, molt comuna en garrigues, pinars clars i vores de camins. És resistent a la sequera i florix a l'[[autumne]], donant color a …ilades de tres en tres, llinears, curtes (de 4–7 mm), rígides i punchoses, de color [[vert]] fosc, en el feix i l'envés semblants, en margens revoluts.4 kB (520 paraules) - 15:45 8 ago 2025
- …ts, torberes i zones montanyoses d'[[Europa|Europa occidental]]. Es tracta de l'única espècie del gènero ''Calluna''. …forma llinear-triangulada, d'uns 1–3 mm, cobrixen les tiges totalment. Són de color [[vert]] en [[estiu]] i poden prendre tons [[Roig|rogencs]] o [[Morat4 kB (519 paraules) - 19:46 18 dec 2025
- …montanyoses i continentals d'[[Europa]] i [[Àsia]]. És una de les espècies de pi més àmpliament distribuïdes del món. …0 metros d’altura, d’aspecte esvelt i copa relativament chicoteta en forma de paraigües irregular.4 kB (523 paraules) - 13:32 23 oct 2025
- …del clima mediterràneu i subatlàntic. Alguns autors el consideren sinònim de ''Quercus pubescens''. El ''Quercus humilis'' és un arbre de talla mijana, a sovint tortuós, de creiximent lent i copa ampla i irregular.4 kB (544 paraules) - 15:43 25 jul 2025
- …'' o '''pi blanc''', és un [[arbre]] [[perennifoli]] conífer de la família de les [[Pinaceae|pinàcees]]. És propi del clima mediterràneu i un dels pin …ns als 20 metros d'altura, de creiximent ràpit. Tronc prim, a sovint tort, de corfa grisenca en les branques jovens i rogenca i clavillada en els eixempl4 kB (556 paraules) - 15:45 8 ago 2025
- | llegenda_mapa = Cultiu mundial de la pomera …rosàcees]] i es creu originària de l'[[Àsia Central]], concretament de les muntanyes del [[Kazahstan]] i regions veïnes. Actualment es cultiva a tot arreu del5 kB (705 paraules) - 17:42 31 dec 2025
- {{Ficha de país | nom_oficial = República de Guinea Ecuatorial<br/>''República de Guinea Equatorial''50 kB (7739 paraules) - 16:35 28 gin 2024
- …andorrans, a les órdens de [[Marc Almugàver]], varen ajudar als eixèrcits de l'Emperador, situat en el [[Pimorent]] i [[Campcardós]] per a lluitar cont …artir d'aquell moment, l'estabilisació d'un [[règim feudal]] en el context de la [[Marca Hispànica]] comporta la creació d'estructures socials, cultura237 kB (39 488 paraules) - 10:26 8 ago 2025