Resultats de la busca

¡Crea la pàgina "Quèchua I" en L'Enciclopèdia en valencià!

• Llengües quèchua
  |nom= Llengües quèchua |estats= [[Bolívia]], [[Colòmbia]], [[Perú]] i [[Chile]]
  2 kB (277 paraules) - 18:28 29 març 2023
• Guano
  …wánu), són els excrements d’aus marines arreplegats per a femar els camps i les terres. …a volta en l'any [[1847]] per [[Trenor|Thomas Trenor]], d'aus del [[Perú]] i va tindre gran acceptació en el camp, fins al punt que encara hui en dia e
  469 bytes (79 paraules) - 16:43 6 jun 2024
• Vicunya
  …ls territoris del sur del [[Perú]], part de [[Bolívia]], nort de [[Chile]] i noroest d'[[Argentina]]. La principal població d'este camèlit suramericà
  783 bytes (106 paraules) - 20:25 2 nov 2023
• Cajamarca
  …ordillera dels Andes]], en la vall interandina que formen els rius Mashcon i Chonta. …dística i Informàtica del Perú, és la tretzena ciutat més poblada del país i albergava en el [[2014]] una població de 228.775 habitants.
  942 bytes (134 paraules) - 10:50 18 gin 2017
• Viracocha
  '''Virachocha''' (en [[quèchua]] ''Qun Tiksi Wiraqucha''), també nomenat '''Wiracocha''' o '''Huiracocha' …, i segons els cronistes existia certa rivalitat entre el cult a Viracocha i el cult a [[Inti]], el deu sol. Al paréixer, en certs moments de l'històr
  834 bytes (126 paraules) - 16:06 28 ago 2023
• Imperi Inca
  …'}}'''Imperi inca''' ('''Tahuantinsuyo''' o Tawantin suyu, en ortografia [[quèchua]] clàssica o moderna) fon una entitat política creada per la civilisació …ns chicotets en el [[sigle XIII]], al voltant de la vall de l'[[Urubamba]] i l'[[Apurímac]], es formà a lo llarc del [[sigle XV]] un poderós imperi q
  1 kB (168 paraules) - 17:41 8 jun 2024
• Sucre (Bolívia)
  …dia de hui, és la capital ''[[De iure|de jure]]'' de [[Bolívia]]. Decrets i lleis: Decret de l'[[11 d'agost]] de [[1825]]: «La ciutat Capital de la República i el seu departament es denominarà Sucre».
  3 kB (469 paraules) - 14:54 26 feb 2023
• Atahualpa
  …' (en [[quèchua]]: ''Ata-wallpa'') fon el dècim tercer emperador [[inca]], i pese a que va tindre successors nomenats pels espanyols, és considerat com …alpa contava en el veterà eixèrcit norteny del seu pare, [[Huayna Capac]], i en l'herència d'Atahualpa en un cogovern des de la ciutat de [[Quito]], e
  2 kB (278 paraules) - 08:12 30 gin 2019
• Història de Bolívia
  …|altipla]]. A partir d'esta data, les cultures [[Cultura Chiripa|Chiripa]] i [[Wankarani]] són les dos més importants del periodo formatiu. …dentaries]] en el [[altipla andí|altipla]]. La [[Cultura Chiripa|Chiripa]] i [[Wankarani]] estes varen ser predominades pel context inca que va haver en
  3 kB (423 paraules) - 09:17 4 oct 2022
• Ch (dígraf)
  …]], [[galés]], [[castellà]], [[chamorro]] i [[quèchua]]. En [[vietnamita]] i en [[castellà]] fon també considerada com a lletra encara que esta pràct …DGLV|Portxe}}</ref> hui en valencià modern escrites com ''acha'', ''goig'' i ''porche''.
  3 kB (505 paraules) - 21:02 28 set 2022
• Ll (dígraf)
  …[[gallec]], [[vasc]], [[quèchua]], [[aragonés]], [[català]], [[castellà]] i [[balear]] representa l'[[aproximant lateral palatal]] [ʎ]. El seu nom en …fora una ell, per lo que paraules com "libre" o "loc" se llegien "llibre" i "lloc", exactament igual que hui en dia. la RACV arreplega algunes paraules
  3 kB (511 paraules) - 21:13 28 set 2022
• Bolívia
  …s quechues|quechua]], [[Idioma aimara|aimara]], [[Idioma guaraní|guaraní]] i [[llengües de Bolívia|atres 33 llengües]] …r />&nbsp;• [[Guerres d'independència hispanoamericana#Negociacions de pau i reconciliació|Reconeguda]]
  4 kB (550 paraules) - 02:14 19 oct 2022
• Idioma espanyol
  i entre els refugiats [[Sàhara Occidental|saharauis]] en [[Algèria]]. |regulat= [[Real Acadèmia Espanyola]] i [[Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola]]
  26 kB (4256 paraules) - 10:48 8 jun 2024