Resultats de la busca

…a conseguir [[bronze]]. L'edat del bronze forma part de la [[prehistòria]] i seguix al [[neolític]] a la major part del món. …del III milenari a.C. (2.000 a.C.), en l'[[Afganistan]], [[Turcmenistan]] i [[Iran]]; mentres que en [[China]] s'incorporà més tardanament, dins de la …

…ient Egypt'' s'estima que l'Imperi Mig comprén les dinasties XI, XII, XIII i XIV.</ref> Li va seguir el [[segon periodo intermig d'Egipte]]. En este Imp [[Categoria:Sigle XXI a. C. en Egipte]] …

…andro Magne]] ([[323 a. C.|323 a.C.]]) i la de [[Cleòpatra VII|Cleòpatra]] i [[Marco Antonio]] despuix de la seua derrota en la [[Batalla d'Accio]] ([[3 …ca d'Egipte|Macedònica]] ([[332 a. C.|332 a.C.]] a [[309 a. C.|309 a.C.]]) i la [[Dinastia Ptolemaica|Ptolemaica]] ([[305 a. C.|305 a.C.]] a 30 a.C.) …

…governades per dinasties d'orige llibi. Si ben eren independents entre sí, i en molts casos rivals, els governants tebans a soles ostentaven el títul de …nort, estava pròxima a la ciutat de [[Avaris]], la capital dels [[hicsos]] i la [[Pi-Ramsés]] dels *Ramésidas (excavada per arqueòlecs austríacs dirigit …

…[[Juli César]] i el primer [[emperador romà]]. Governà entre [[27 a. C.]] i [[14|14 d. C.]], any de la seua mort, convertint-se aixina en l'emperador… [[Categoria:Censors romans del sigle I a.C.]] …

…t de [[Faraó|faraons]] que governaren [[Egipte]] entre els anys 1550 a. C. i 1295 a.C., aproximadament. Esta época es considera el periodo de màxim espl [[Categoria:Sigle XVI a. C. en Egipte]] …

|map = Egypt NK edit es.svg|209px<br />L'Imperi Nou durant el sigle XV a.C. |capital = Tebes i Akhenaton …

…ió en Egipte els [[hicsos]], els reis dels quals integren les dinasties XV i XVI. …mentació del poder es va accelerar despuix del regnat del rei [[Neferhotep I]], de la dinastia XIII. …

…descentralisat i transcorre entre l'[[Imperi Antic d'Egipte|Imperi Antic]] i l'[[Imperi Mig d'Egipte|Imperi Mig]]. Comprén des de la [[Dinastia VII]] fi Alguns [[egiptòlec]]s, consideren que les dinasties VII i VIII pertanyen a l'anterior periodo, el denominat Imperi Antic d'Egipte.… …

…tiquites-egyptiennes-p1020364.jpg|thumb|Gavinet cerimonial tallat en sílex i marfil. Guebel el-Arak. 3200 a.C.]] …'Periodo Protodinàstic d'Egipte''' (situat generalment entre els anys 3300 i 3100 a. C.) està considerat com la fase final del [[Periodo predinàstic d'E …

…sofs presocràtics|periodo presocràtic]] ([[sigle VI a. C.|sigle VI a.C.]]) i la [[filosofia helenística]], que finalisa, segons la data convencionalment …sadors, varen contribuir a que la Filosofia grega es continuara estudiant, i a que es convertira en un dels pilars de la [[occident|cultura occidental]] …

…n el segon; [[Dinastia arsàcida d'Armènia|Arsàcida]], en el tercer quarter i, en el quart el de la [[dinastia Rubènida]].]] …laveri-Shomu]], seguit de les cultures [[cultura Kura-Araxes|Kura-Araxes]] i [[cultura Trialeti|Trialeti]] en la nomenada [[edat de bronze]]. …

…ia]], [[Eslovàquia]], [[Ucrània]], [[Voivodina]], [[Croàcia]], [[Àustria]] i [[Eslovènia]]. En hongarés, el nom de la llengua s'escriu ''magyar''. Hi ha …a i acceptada, l'hongarés oprové dels [[Montes Urals|Urals]], d'a on en el sigle IX d.C. les tribus [[Magiars|magiar]]s varen emigrar cap a lo que és hui Ho …

…''còdic''', en Dret, és un conjunt unitari, ordenàt sistematisàt de normes i principis juridics. …per Justiniano I, no tingué lloc fins al [[sigle VI]]. En l'[[Edat Mija]] i cap a l'era moderna, solament es feren comendis locals o provincials. …

…[[30 a. C.|30 a.C.]], despuix de la derrota de [[Cleòpatra VII|Cleòpatra]] i [[Marco Antonio]] per Octavi (el futur emperador [[César Augusto]]). Va ser [[Categoria:Estats i territoris fundats en el sigle I a. C.]] …

…les poderoses similituts de principis que mantenia en el [[cristianisme]] i [[judaisme]]. El seu principal representant va ser [[Plotí]], que va adquir …ment religiós, de manera que s'aplega a creure que certs ritos, pensaments i doctrines estan basats en ell. [[Sant Agustí]] creïa que per mig de Platón …

{{Sigle | sigle=XI …

…|165 d. de C.]], i un [[protectorat]] del [[Imperi romà]] entre el [[165]] i el [[428]]. Fon creat de les cendres de l'antiga [[satrapia]] de [[Armènia] …ucas]] i l'àrea que actualment correspon a l'est de [[Turquia]], [[Síria]] i [[Líban]]. Per un temps, Armènia va ser un dels [[estat]]s més poderosos de …

…sant nous materials i usant tècniques d'ordenador per a predir estructures i propietats de materials que encara no s'han realisat. …ràctiques empíriques i no va ser fins als [[sigle XVIII|sigles XVIII]] i [[sigle XIX|XIX]] de la nostra era quan els científics varen escomençar a comprendr …

| ocupació = Escritor, poeta i historiador. …iste, dramaturc i historiador mexicà, membre del grup «Els Contemporàneus» i de l'[[Acadèmia Mexicana de la Llengua]]. …