| | En 1946, immediatament despuix de la Segona Guerra Mundial, només va haver quatre carreres . Abans de la Segona Guerra Mundial s'havien establit les regles per al Campeonat Mundial de Grand Prix, que devien obedir tant autos com a pilots. Estes regles, conegudes en el seu conjunt com a Fòrmula, no es varen concretar fins que en 1947 l'antiga AIACR es va reorganisar, passant-se a cridar la Federació Internacional d'Automovilisme, coneguda per les sigles "FIA". En sèu central en París, al final de la temporada de 1949 va anunciar que per a 1950 unirien varis Grans Premis nacionals per a crear un Campeonat Mundial de Pilots, per #lo que en 1950 es va celebrar el primer campeonat de Fòrmula 1. Per motius econòmics, en els anys de 1952 i 1953 encara es va competir en coches de Fòrmula 2 i el calendari va continuar incloent vàries carreres que no eren considerades Grans Premis fins a 1983. Es va establir un sistema de puntuació i es varen reconéixer un total de sèt carreres com a aptes per al Campeonat del Món. | | En 1946, immediatament despuix de la Segona Guerra Mundial, només va haver quatre carreres . Abans de la Segona Guerra Mundial s'havien establit les regles per al Campeonat Mundial de Grand Prix, que devien obedir tant autos com a pilots. Estes regles, conegudes en el seu conjunt com a Fòrmula, no es varen concretar fins que en 1947 l'antiga AIACR es va reorganisar, passant-se a cridar la Federació Internacional d'Automovilisme, coneguda per les sigles "FIA". En sèu central en París, al final de la temporada de 1949 va anunciar que per a 1950 unirien varis Grans Premis nacionals per a crear un Campeonat Mundial de Pilots, per #lo que en 1950 es va celebrar el primer campeonat de Fòrmula 1. Per motius econòmics, en els anys de 1952 i 1953 encara es va competir en coches de Fòrmula 2 i el calendari va continuar incloent vàries carreres que no eren considerades Grans Premis fins a 1983. Es va establir un sistema de puntuació i es varen reconéixer un total de sèt carreres com a aptes per al Campeonat del Món. |
| | + | El primer Gran Premi es va realisar el 13 de maig de 1950 en el circuit de Silverstone i va ser guanyat per l'italià Giuseppe Farina, conseguint ademés el campeonat de 1950 despuix de véncer al seu companyer d'equip, l'argentí Juan Manuel Fangio. No obstant, Fangio va guanyar el títul en 1951, 1954, 1955, 1956 i 1957. La seua racha va ser interrompuda pel bicampeonato del pilot de Ferrari Alberto Ascari. També en esta época es varen vore passar pilots com a britànic Stirling Moss que encara que va poder competir en regularitat, mai va ser capaç de guanyar el Campeonat Mundial, i per eixe motiu els anglesos ho consideren «el conductor més gran que mai va guanyar un títul mundial». |
| | + | El periodo va estar dominat per les escuderies dirigides per fabricants d'automòvils —Alfa Romeo, Ferrari, Maserati i Mercedes-Benz , que havien competit abans de la guerra. En les primeres temporades es varen aplegar a utilisar coches previs a la Segona Guerra Mundial com l'Alfa Romeo 159.8 Tenien motor frontal, d'1,5 litros de cilindrada sobrealimentats o de 4,5 litros d'aspiració natural i neumàtics en dibuix. Els campeonats mundials de 1952 i 1953 es varen realisar en la normativa de la Fòrmula 2, en coches més menuts i menys potents, per l'escàs número de coches disponibles de Fòrmula 1.11 Quan es va restablir el Campeonat Mundial de Fòrmula 1, els motors estaven llimitats a 2,5 litros; en 1954, Mercedes-Benz va presentar l'alvançat W196, que incloïa innovacions com a distribució desmodrómica i injecció de combustible, aixina com una carrosseria estilisada. Mercedes va guanyar el campeonat de conductors dos anys consecutius (1954 i 1955), abans de retirar-se de totes les competicions automovilístiques, despuix del desastre de Le Mans en 1955. |