L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Canvis

Idioma gallec (edita)

Revisió de 17:40 15 abr 2009

8811 bytes afegits ,  17:40 15 abr 2009
sense resum d'edició
Llínea 47: Llínea 47:     
Les comunitats de gallecs en Hispanoamèrica, especialment en Buenos Aires (Argentina), Caraques (Veneçuela), Montevideo (Uruguay), La Habana (Cuba), Ciutat de Mèxic (Mèxic) i en Europa, el cosnerven en bona precarietat, i en Brasil en adaptacions i girs del portugués brasileny.
 
Les comunitats de gallecs en Hispanoamèrica, especialment en Buenos Aires (Argentina), Caraques (Veneçuela), Montevideo (Uruguay), La Habana (Cuba), Ciutat de Mèxic (Mèxic) i en Europa, el cosnerven en bona precarietat, i en Brasil en adaptacions i girs del portugués brasileny.
 +
 +
== Història ==
 +
El gallec prové del gallec-portugués (o galaico-portugués), llengua medieval frut de la evolució del llatí en la zona noroccidental de la península Ibèrica, concretament en part de la antiga província romana de Gallaecia, qeu comprenia el territori de Galícia actual, el nort del actual Portugal, Astúries, l'actual província de Lleó i part de Zamora.
 +
 +
Recentment s'ha trobat el document més antic escrit en gallec que es conserva, qeu data de 1228, es tracta del fur de Castro Calderas (<<Foro do bo burgo do Castro Caldelas>>) otorgat pel rei Alfonso IX en abril de dit any a la vila orensana.
 +
 +
Durant l'Edat Mija, el gallec-portugués sigué, junt en el occità, la llengua vehicular de la creació poètica trovadoresca en tota la Península Ibeèrica. El rei de Castella Alfonso X el Savi escrigué en gallec-portugués les seues Cantigas de Santa María.
 +
 +
La preeminència castellana, que sobrevingué en posterioritat a la influència sobre la noblea gallega de la castellana a finals de l'Edat mija, portà en la pràctica el abandono d'esta llengua del àmbit públic (diglòsia). L'influència del castellà, aixina com el aillament (que en gran mida va contribuir a mantindre térmens qeu en portugués pasaren a ser clasificats com arcaismes), provocà que el gallec anara distanciant-se del portugués, la llengua oficial del regne d ePortugal, que conegué ademés una important expansió ultramarina. En Galícia es coneix a esta època, que es prolonga dasta finals del sigle XIX, com els ''séculos escuros'' (sigles oscurs).
 +
 +
A finals del sigle XIX es produix un moviment lliterari conegut com Rexurdimiento, en el qual, gràcies a autors com Rosalía de Castro, Curros Enríquez, Valentín Lamas Carvajal o Eduardo Pondal, es convertix el gallec en llengua lliterària, encara que casi exclusivament utilisada en poesia. A començaments del sigle XX comença a ser utilisada en els mítins per els partits galleguistes. En 1906 es fundà la Real Acadèmia Gallega, institució encarregada de la protecció i difusió del idioma. En el Estatut d'Autonomia de 1934 el gallec és reconegut com a llengua cooficial, junt en el castellà. En tot i això, tras la guerra civil seguix un periodo de represió llingüística, que fa que durant els anys quaranta casi tota la lliteratura gallega s'escriga en exili. No obstant, durant els anys xixanta té loc un important canvi, i desde 1978 el gallec és reconegut com a oficial en Galícia per la Constitució Espanyola i pel Estaut d'Autonomia de 1981.
 +
 +
Actualment, el us del gallec sobre el espanyol és majoritari en les àrees rurals, i es menor el seu us en les grans urbes, degut a la influència del castellà. Encara aixina, segons el més recent estudi sobre les costums idomàtiques de la població gallega, el gasta en torn a un huitanta percent de la població, i segons un cens de 1001, pot parlar gallec un 91,04% de la població. Si be és el idioma percentualment mé sparlat enre els propis de les nacionalitats històriques espanyoles, goja de manco reconeiximent social que, per eixemple, el català, que també ha patit polítiques centralistes represives durant el franquisme, segurament perque finals desde la Edat Mija sigué dientificat pels propis gallecs com la llengua dels llauradors i de les capes baixes de la societat. En la pràctica, gran part dels gallecparlants parlen una varietat poc cuidada del gallec, que introduix numerosos castellanismes lèxics, fonètics i prosòdics encara que manté construccions i una esència netament gallegues, si be en ambents urbans sol parlar-se una autèntica barreja de castellà i gallec nomenada tradicionalment castrapo.
 +
 +
Tots els anys se celebra el Dia de las Letras Gallegas (Dia de les Lletres Gallegues) (17 de maig), dedicat a un escritor en esta llengua triat per la Real Academia Gallega de etnre aquells morts fa més de deu anys. Este dia és utilisat per els organismes oficials i per colectius socioculturals per a preservar i potenciar el us i el coneiximent tant de la llengua com a de la lliteratura gallega.
 +
 +
== Us del gallec ==
 +
[[Image:Percentage of Galician speakers (corrected).png|thumb|350px|Parlants de gallec com a primera llengua segons els cens de població i vivenda del Instituto Galego d'Estadistica.]]
 +
 +
=== Galícia ===
 +
{| style="border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; float: center;" border=1
 +
|- style="color: black; background-color: lawngreen;"
 +
| colspan="8" align="center" | '''Uso real de la lengua gallega (2001)'''
 +
|- style="background-color:#CCCCCC;"
 +
|
 +
| align="center" | Total
 +
| colspan="2" align="center" | Seempre
 +
| colspan="2" align="center" | A voltes
 +
| colspan="2" align="center" | Mai
 +
|- style="background-color:#E4E4E4;"
 +
|Total
 +
| align="right" | 2.587.407
 +
| align="right" | 1.470.836
 +
| align="right" | 56’84%
 +
| align="right" | 783.780
 +
| align="right" | 30’29%
 +
| align="right" | 332.791
 +
| align="right" | 12’86%
 +
|- style="background-color:#E4E4E4;"
 +
|De 5 a 9 anys
 +
| align="right" | 101.840
 +
| align="right" | 38.329
 +
| align="right" | 37’63%
 +
| align="right" | 48.651
 +
| align="right" | 47’77%
 +
| align="right" | 14.860
 +
| align="right" | 14’50%
 +
|- style="background-color:#E4E4E4;"
 +
|De 10 a 14 anys
 +
| align="right" | 122.747
 +
| align="right" | 50.891
 +
| align="right" | 41’46%
 +
| align="right" | 60.430
 +
| align="right" | 49’23%
 +
| align="right" | 11.426
 +
| align="right" | 9’30%
 +
|- style="background-color:#E4E4E4;"
 +
|De 15 a 19 anys
 +
| align="right" | 156.950
 +
| align="right" | 69.760
 +
| align="right" | 44’44%
 +
| align="right" | 66.343
 +
| align="right" | 42’27%
 +
| align="right" | 20.847
 +
| align="right" | 13’28%
 +
|- style="background-color:#E4E4E4;"
 +
|De 20 a 24 anys
 +
| align="right" | 207.341
 +
| align="right" | 95.008
 +
| align="right" | 45’82%
 +
| align="right" | 77.044
 +
| align="right" | 37’15%
 +
| align="right" | 35.289
 +
| align="right" | 17’01%
 +
|- style="background-color:#E4E4E4;"
 +
|De 25 a 29 anys
 +
| align="right" | 213.402
 +
| align="right" | 96.059
 +
| align="right" | 45’01%
 +
| align="right" | 79.586
 +
| align="right" | 37’29%
 +
| align="right" | 37.757
 +
| align="right" | 17’69%
 +
|- style="background-color:#E4E4E4;"
 +
|De 30 a 34 anys
 +
| align="right" | 201.392
 +
| align="right" | 94.785
 +
| align="right" | 47’06%
 +
| align="right" | 72.506
 +
| align="right" | 36’00%
 +
| align="right" | 34.101
 +
| align="right" | 16’93%
 +
|- style="background-color:#E4E4E4;"
 +
|De 35 a 39 anys
 +
| align="right" | 193.342
 +
| align="right" | 96.992
 +
| align="right" | 50’16%
 +
| align="right" | 65.641
 +
| align="right" | 33’95%
 +
| align="right" | 30.709
 +
| align="right" | 15’88%
 +
|- style="background-color:#E4E4E4;"
 +
|De 40 a 44 anys
 +
| align="right" | 191.180
 +
| align="right" | 104.074
 +
| align="right" | 54’43%
 +
| align="right" | 60.615
 +
| align="right" | 31’70%
 +
| align="right" | 26.491
 +
| align="right" | 13’85%
 +
|- style="background-color:#E4E4E4;"
 +
|De 45 a 49 anys
 +
| align="right" | 174.056
 +
| align="right" | 100.166
 +
| align="right" | 57’54%
 +
| align="right" | 51.965
 +
| align="right" | 29’85%
 +
| align="right" | 21.925
 +
| align="right" | 12’59%
 +
|- style="background-color:#E4E4E4;"
 +
|De 50 a 54 anys
 +
| align="right" | 168.473
 +
| align="right" | 102.227
 +
| align="right" | 60’67%
 +
| align="right" | 46.607
 +
| align="right" | 27’66%
 +
| align="right" | 19.639
 +
| align="right" | 11’65%
 +
|- style="background-color:#E4E4E4;"
 +
|De 55 a 59 anys
 +
| align="right" | 163.029
 +
| align="right" | 106.103
 +
| align="right" | 65’08%
 +
| align="right" | 39.920
 +
| align="right" | 24’48%
 +
| align="right" | 17.006
 +
| align="right" | 10’43%
 +
|- style="background-color:#E4E4E4;"
 +
|De 60 a 64 anys
 +
| align="right" | 135.040
 +
| align="right" | 94.459
 +
| align="right" | 69’94%
 +
| align="right" | 27.844
 +
| align="right" | 20’61%
 +
| align="right" | 12.737
 +
| align="right" | 9’43%
 +
|- style="background-color:#E4E4E4;"
 +
|Más de 65 anys
 +
| align="right" | 558.615
 +
| align="right" | 421.983
 +
| align="right" | 75’54%
 +
| align="right" | 86.628
 +
| align="right" | 15’50%
 +
| align="right" | 50.004
 +
| align="right" | 8’95%
 +
|}
 +
 +
{| style="border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; float: center;" border=1
 +
|- style="color: black; background-color: lawngreen;"
 +
| colspan="5" align="center" | '''Competencia lingüística en gallego (evolución)'''
 +
|- style="background-color:#CCCCCC;"
 +
|Fecha
 +
| align="center" | Entenen
 +
| align="center" | Parlen
 +
| align="center" | Lligen
 +
| align="center" | Escriuen
 +
|- style="background-color:#E4E4E4;"
 +
|Censo 1991
 +
| align="center" | 96’96%
 +
| align="center" | 91’39%
 +
| align="center" | 49’30%
 +
| align="center" | 34’85%
 +
|- style="background-color:#E4E4E4;"
 +
|Censo 2001
 +
| align="center" | 99’16%
 +
| align="center" | 91’04%
 +
| align="center" | 68’65%
 +
| align="center" | 57’64%
 +
|}
Vixca Valencia
2648

edicions

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Especial:MobileDiff/10076»