157 633
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + − + − + − + − + − +
sense resum d'edició
[[Archiu:Cabeza Mediana cima.JPG|thumb|200pxVèrtiç geodèsic en el cim de [[Cap Mijà (Rascafría)|Cap Mijà]] ([[Espanya]]).]]
[[Archiu:Cabeza Mediana cima.JPG|thumb|250px|Vèrtiç geodèsic en el cim de [[Cap Mijà (Rascafría)|Cap Mijà]] ([[Espanya]]).]]
[[Archiu:Se%C3%B1al v%C3%A9rtice geod%C3%A9sico.jpeg|thumb|200pxSenyal d'un vèrtiç geodèsic|.]]
[[Archiu:Se%C3%B1al v%C3%A9rtice geod%C3%A9sico.jpeg|thumb|200pxSenyal d'un vèrtiç geodèsic|.]]
[[Archiu:ValenciaTorreTriang.JPG|thumb|200px|Vèrtiç geodèsic en la Torre del Micalet, Valéncia ]]
[[Archiu:ValenciaTorreTriang.JPG|thumb|250px|Vèrtiç geodèsic en la Torre del Micalet, Valéncia ]]
Un '''vèrtiç o punt geodèsic''' és un punt senyalisat que indica una posició geogràfica exacta conformant una ret de [[triangulació]] en atres vèrtiços geodèsics.
Un '''vèrtiç o punt geodèsic''' és un punt senyalisat que indica una posició geogràfica exacta conformant una ret de [[triangulació]] en atres vèrtiços geodèsics.
La posició exacta dels vèrtiços servix per a ajudar a elaborar mapes [[topogràfics]] a escala, tant nacionals com a regionals.
La posició exacta dels vèrtiços servix per a ajudar a elaborar mapes [[topogràfics]] a escala, tant nacionals com a regionals.
En [[Espanya]] hi ha uns 11000 vèrtiços que solen estar formats per un pilar de 120 centímetros d'altura i 30 de diàmetro sustentat en una base cúbica de formigó, tot això pintat de blanc. Normalment estan en llocs alts i rebujats des d'els que es poden divisar atres punts similars, per #lo que solen estar en parages que posseïxen bones vistes panoràmiques. Des de 1975 estan protegits per la Llei sobre Senyals Geodèsiques i *Geofísicas.
En [[Espanya]] hi ha uns 11000 vèrtiços que solen estar formats per un pilar de 120 centímetros d'altura i 30 de diàmetro sustentat en una base cúbica de formigó, tot això pintat de blanc. Normalment estan en llocs alts i rebujats des d'els que es poden divisar atres punts similars, per lo que solen estar en parages que posseïxen bones vistes panoràmiques. Des de l'any [[1975]] estan protegits per la Llei sobre Senyals Geodèsiques i Geofísiques.
La ret espanyola de vèrtiços geodèsics es dividia en tres categories: de primer, segon i tercer orde. La de primer orde estava formada per triànguls de costats entre 30 i 70 quilómetros. En la de segon orde, recolzada en la de primer orde, els costats dels triànguls variaven entre els 10 i els 25 quilómetros. La ret de tercer orde tenia costats de 5 a 10 quilómetros. Tots els vèrtiços de les rets més grans són a la seua volta vèrtiços de les més menudes.
La ret espanyola de vèrtiços geodèsics es dividia en tres categories: de primer, segon i tercer orde. La de primer orde estava formada per triànguls de costats entre 30 i 70 quilómetros. En la de segon orde, recolzada en la de primer orde, els costats dels triànguls variaven entre els 10 i els 25 quilómetros. La ret de tercer orde tenia costats de 5 a 10 quilómetros. Tots els vèrtiços de les rets més grans són a la seua volta vèrtiços de les més menudes.
Des de mitan dels anys 1970 les rets geodèsiques espanyoles varen canviar la seua estructura per a passar a estar formada esta volta per dos categories. La Ret de Primer Orde, formada per vèrtiços de l'antiga ret de primer orde en un total d'uns 680 vèrtiços, i la Ret d'Orde Inferior (ROI), formada per les antigues rets de segon i tercer orde; els vèrtiços de la ret de primer orde formaven part, a la seua volta, de la *ROI.
Des de mitan dels [[anys 1970]] les rets geodèsiques espanyoles varen canviar la seua estructura per a passar a estar formada esta volta per dos categories. La Ret de Primer Orde, formada per vèrtiços de l'antiga ret de primer orde en un total d'uns 680 vèrtiços, i la Ret d'Orde Inferior (ROI), formada per les antigues rets de segon i tercer orde; els vèrtiços de la ret de primer orde formaven part, a la seua volta, de la ROI.
Posteriorment i gràcies a l'aparició de l'observació geodèsica per tècniques espacials, en concret el GPS, es va materialisar una nova ret recolzada en la 1200 vèrtiços de la ROI i uniformement distribuïda per tota Espanya. Esta ret va passar a cridar-se Ret Geodèsica Nacional per Tècniques Espacials (REGENTE).
Posteriorment i gràcies a l'aparició de l'observació geodèsica per tècniques espacials, en concret el GPS, es va materialisar una nova ret recolzada en els 1200 vèrtiços de la ROI i uniformement distribuïda per tota Espanya. Esta ret va passar a cridar-se Ret Geodèsica Nacional per Tècniques Espacials (REGENTE).
En l'actualitat el [[Direcció general de l'Institut Geogràfic Nacional|Institut Geogràfic Nacional]] ha desplegat una nova ret d'observació contínua tant GPS com GLONASS o Galileo; és l'anomenada Ret d'Estacions de Referència GNSS (ERGNSS) les senyes de la qual són disponibles de forma gratuïta tant en temps real com post-procés. Algunes d'estes estacions pertanyen a la seua volta a rets internacionals com la ret d'estacions permanents de EUREF (EPN) o la ret del Servici Internacional GNSS (IGS).
En l'actualitat l'[[Direcció general de l'Institut Geogràfic Nacional|Institut Geogràfic Nacional]] ha desplegat una nova ret d'observació contínua tant GPS com GLONASS o Galileo; és l'anomenada Ret d'Estacions de Referència GNSS (ERGNSS) les senyes de la qual són disponibles de forma gratuïta tant en temps real com post-procés. Algunes d'estes estacions pertanyen a la seua volta a rets internacionals com la ret d'estacions permanents de EUREF (EPN) o la ret del Servici Internacional GNSS (IGS).
== Vore també ==
== Vore també ==