Canvis

# '''Llímits divergents''': corresponen al mig oceànic que, de manera discontínua, s'estén a lo llarc de l'eix de les dorsals. La llongitut d'estes dorsals és d'uns 65 000 km. La part central de la dorsal està constituïda per una àmplia regata denominada [[Gran Valle del Rift]]: elongació formada per depressió d'un bloc [[Corfa|cortical]] entre dos [[falla|falles]] o zones de falla de rumbo més o menys paralels, pel qual des del [[Geologia|mant]] ascendix [[magma]] i provoca activitat volcànica llenta i constant.

# '''Llímits divergents''': corresponen al mig oceànic que, de manera discontínua, s'estén a lo llarc de l'eix de les dorsals. La llongitut d'estes dorsals és d'uns 65 000 km. La part central de la dorsal està constituïda per una àmplia regata denominada [[Gran Valle del Rift]]: elongació formada per depressió d'un bloc [[Corfa|cortical]] entre dos [[falla|falles]] o zones de falla de rumbo més o menys paralels, pel qual des del [[Geologia|mant]] ascendix [[magma]] i provoca activitat volcànica llenta i constant.

# '''Llímits convergents''': on dos plaques es troben. Hi ha dos casos molt distints:

# '''Llímits convergents''': on dos plaques es troben. Hi ha dos casos molt distints:

## '''[[Subducció]]''': una de les plaques es [[Plegament|plega]] un àngul menut, cap a l'interior de la Terra, i s'introduïx baix l'atra. El llímit està marcat per una [[fossa oceànica]] o fossa [[abissal]], una estreta sanga, els flancs de la qual pertanyen a una placa distinta. Hi ha dos variants, segons  la naturalea de la litosfera en la placa que rep la @subducción: '''a) de tipo continental''', com ocorre en la subducció de la [[placa de Naixca]] sobre la [[cordillera dels Andes]]; '''b) de litosfera oceànica''', on es desenrollen edificis volcànics en arcs insulars. Les fosses oceàniques i els llímits que marquen són curvilíneus, de gran amplitut, com la secció d'un [[pla inclinat]], el [[zona de Benioff|pla d'subducció]] en la superfície.

## '''[[Subducció]]: una de les plaques es [[Plegament|plega]] un àngul menut, cap a l'interior de la Terra, i s'introduïx baix l'atra. El llímit està marcat per una [[fossa oceànica]] o fossa [[abissal]], una estreta sanga, els flancs de la qual pertanyen a una placa distinta. Hi ha dos variants, segons  la naturalea de la litosfera en la placa que rep la @subducción: '''a) de tipo continental''', com ocorre en la subducció de la [[placa de Naixca]] sobre la [[cordillera dels Andes]]; '''b) de litosfera oceànica''', on es desenrollen edificis volcànics en arcs insulars. Les fosses oceàniques i els llímits que marquen són curvilíneus, de gran amplitut, com la secció d'un [[pla inclinat]], el [[zona de Benioff|pla d'subducció]] en la superfície.

## '''Colisió''': s'originen quan la convergència facilitada per la subducció provoca aproximació de dos masses continentals. Al final les dos masses choquen, i en els materials continentals de la placa que subduix emergix un [[orógeno]] de colisió, que tendix a ascendir sobre l'atra placa. Aixina es varen originar cordilleres majors, com el [[Himalaya]] i els [[Alps]].

## '''Colisió''': s'originen quan la convergència facilitada per la subducció provoca aproximació de dos masses continentals. Al final les dos masses choquen, i en els materials continentals de la placa que subduix emergix un [[orógeno]] de colisió, que tendix a ascendir sobre l'atra placa. Aixina es varen originar cordilleres majors, com el [[Himalaya]] i els [[Alps]].

# '''Llímits de fricció''': denominació la separació de dos plaques per un tram de [[falla transformante]]. Les falles d'esta índole [[Intersecció (geometria)|intersequen]] transversalment les dorsals i els permeten desenrollar un trayecte sinuós a pesar de que la seua estructura interna requeriria rectes. [[Topografia|Topogràficament]] les falles *transformantes apareixen com a estretes valls rectes asimètrics en el fondo oceànic. Només una part de la seua llongitut en el mig de cada falla és pròpiament llímit entre plaques. Els dos extrems es proyecten dins de cada placa.

# '''Llímits de fricció''': denominació la separació de dos plaques per un tram de [[falla transformante]]. Les falles d'esta índole [[Intersecció (geometria)|intersequen]] transversalment les dorsals i els permeten desenrollar un trayecte sinuós a pesar de que la seua estructura interna requeriria rectes. [[Topografia|Topogràficament]] les falles *transformantes apareixen com a estretes valls rectes asimètrics en el fondo oceànic. Només una part de la seua llongitut en el mig de cada falla és pròpiament llímit entre plaques. Els dos extrems es proyecten dins de cada placa.