2648
edicions
Canvis
sense resum d'edició
| align="center" | 57’64%
| align="center" | 57’64%
|}
|}
== Dialectes ==
[[Image:Dialectesgallec.png|thumb|right|200px|Divisió dialectal del '''Gallec'''.]]
Segons la separació dialectològica de galícia empleada per orgaismes com la Real Academia Gallega (RAG) i el Insituto da Lingua Galega (IKG) existixen tres blocs llingüístics reconeguts, cada u en ses particularitats. El bloc occidental abrca les Rias Baixas i arriba hasda la zona de Santiago de Compostela. El central ocupa la gran majoria del territori gallec, mentres que el oriental compren les zones més orientals de Galícia i els territoris la gran majoria del territori, Lleó i Zamora. Estos blocs estan caracterisats per laf orma de construir el plural de les paraules acabades en -n, sent les isogloses que els delimiten cans/cas (bloc oriental i centra, respectivament) i cas/cais (blocs central i occidental, també respectivament).
Ell filòlec portugués Cintra, qeu estudià els dialectes gallecs com a pertanyents al diasistema gallec-portugués i dels quals els seus treballs son considerats de referència en Portugal, preferí separar el territori gallec en dos àrees: l'occidental, que presenga gheada (aspiració del fonema /g/ convertint-se en una /h/ aspirada similar a la del inglés) i la oriental, que no presenta este fenòmen.
== Fonologia ==
La llengua gallega dispon de set vocals en posició tònica (a diferència del portugués, que son sistema vocàlic incluix dotze fonemes), en la excepció del àrea ancaresa que pesenta vocalisme nasal, lo qeu supon dotze vocals (al igual que el portugués). Les vocals son /i/, /e/, /ɛ/, /a/, /ɔ/, /o/, /u/. Utilisa el mateix sistema vocàlic que el valencià.
En posició àtona, el número de vocals es reduix a cinc, puix es suprimix la diferència entre e oberta i tancada, i entre o oberta i tancada.
A diferència de lo que ocorrix en portugués, la nasalitat no és un rasc pertanyent en el vocalisme gallec, pese a estar present en el consonant nasal velar sonora /ŋ/ que interferix en la fonació, tant en mig de paraula (funme, cansei) com al final de paraula (cor, camió).
El gallec admetix 16 diptoncs o combinacions de dos vocals en una mateixa sílaba. Dits diptoncs son decreixents i quan la primera vocal te un major grau d'obertura que la segón, i creixents, quan ocorrix al revés.
Els diptoncs decreixents del gallec son els següents:
*/ai/ (eix. "laborais")
*/au/ (eix. "causa")
*/ei/ (eix. "conselleiro")
*/eu( (eix, "defendeu")
*/iu/ (eix. "viviu")
*/oi/ (eix. "escoitar")
*/ou/ (eix. "Ourense")
*/ui/ (eix. "puido")
Els diptoncs creixents són:
*/ia/ (eix. "diante")
*/ie/ (eix. "ciencia")
*/io/ (eix. "cemiterio")
*/iu/ (eix. "triunfo")
*/ua/ (eix. "lingua")
*/ue/ (eix. "frecuente")
*/ui/ (eix. "lingüista")
*/uo/ (eix. "residuo")
== Veja's també ==
*[[Normativa del Idioma Gallec]]
*[[Galícia]]
*[[Dia de les Lletres Gallegues]]
{{Llengües romàniques}}
[[Categoria:Llingüística]]
[[Categoria:Llengües romàniques]]